En un moment marcat per l’envelliment de la població, l’augment de malalties cròniques i la creixent pressió assistencial, les infermeres juguem un rol fonamental en la transformació del sistema sanitari. Tot i aquest paper clau de les infermeres, el darrer "Estudi sobre l'impacte de la pressió assistencial en la professió infermera", elaborat pel Consejo General de Enfermería (CGE), posa de manifest que el volum de treball mitjà al qual ens enfrontem les infermeres catalanes és de 8,72 sobre 10, un dels més alts de l’Estat.
La capacitat d’innovació, la proximitat a les persones i la visió integral de les infermeres ens habilita per donar resposta a les necessitats del sistema sanitari des de la primera línia, així com a descongestionar el sistema i a fomentar una millor qualitat de vida per a la població. No obstant això, les dades posen de manifest que la pressió en la qual ens trobem les infermeres no només afecta la qualitat de l'atenció sanitària, sinó que també té un impacte directe en la salut mental de les professionals. D’acord amb l’informe, els problemes de salut mental, com l’insomni i el desgast emocional, són especialment elevats. En concret, el 87,4% ha experimentat episodis d'estrès, el 68% d'ansietat, el 55,2% insomni, i el 25,6% ha arribat a patir depressió.
Reptes urgents per revertir la situació actual
Per tal d’enfortir el sistema sanitari i alhora aprofitar el nostre potencial, tan reconegut a l’estranger, cal abordar de manera immediata les següents mancances estructurals:
Millorar les condicions laborals per evitar la fuga de talent i garantir un entorn saludable.
Reforçar la salut mental i el benestar laboral, amb polítiques de suport psicològic i mesures preventives.
Incrementar el nombre de professionals per assolir les ràtios europees i descongestionar el sistema.
La manca de professionals especialitzades en àmbits com la infermeria geriàtrica i la pediàtrica o les llevadores representa un repte significatiu per al sistema de salut. Aquest dèficit obre la porta també a situacions on altres professionals poden assumir funcions per a les quals no disposen d’una formació específica, posant en risc l'acompanyament expert que les persones mereixen en diferents moments de la vida de les persones.
En el cas de les llevadores, aquesta situació adquireix una dimensió més complexa, ja que es tracta d’una especialitat centrada en la salut de la dona. Això pot provocar que l'atenció a les necessitats específiques de les dones no rebi el mateix reconeixement o prioritat que altres àmbits, perpetuant desigualtats en l’accés a una atenció especialitzada i integral durant moments tan importants com l’embaràs i el part.
Destaquem també la importància de les infermeres pediàtriques que proporcionen cures especialitzades a nounats, infants i adolescents, promovent la salut, prevenint malalties i oferint atenció i rehabilitació tant en contextos de salut com de malaltia; com també la de les infermeres especialistes en geriatria que ofereixen i lideren les cures per a la gent gran, incloent-hi ensenyament, supervisió i gestió.
Amb l’objectiu de garantir una atenció en salut equitativa i centrada en les persones, cal posar especial èmfasi en reforçar aquestes especialitats i assegurar que comptin amb els recursos i el reconeixement necessaris per exercir la seva funció amb excel·lència.
Mirant cap al futur amb confiança
Tot i els desafiaments, el camí cap a un sistema més resilient i inclusiu depèn del lideratge infermer. Amb projectes com la teleassistència, la promoció de la salut comunitària i l’aposta per una atenció més propera, les infermeres ens posicionen com a professionals centrals en la transformació del sistema de salut en un model més humà, holístic i sostenible.
