En un estudi publicat a la revista ‘Etica de los cuidados’, els autors fan una anàlisi comparativa de la legislació vigent dels països europeus, incloent-hi l’Estat espanyol, que regulen la prestació d’ajut a morir
Les normatives legals i deontològiques que regulen l’eutanàsia i el suïcidi assistit han d’incorporar de manera explícita les actuacions de les infermeres per garantir la seguretat jurídica de les persones ateses i una atenció sanitària de qualitat. Aquesta és la conclusió d’un estudi publicat en el darrer número de la revista Ética de los cuidados, elaborat per la Comissió Deontològica del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB).
El treball analitza la legislació vigent als estats europeus on l’eutanàsia o el suïcidi assistit estan despenalitzats (Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Portugal, Suïssa i Espanya) i el paper que hi tenen les infermeres en la seva aplicació. Els autors de l’estudi destaquen que, en general, el rol de la infermera està poc definit en les diverses normatives, i apunten que els motius que hi poden haver al darrere es deurien al “desconeixement del legislador”, al fet que les infermeres, als països que han analitzat, no tinguin les mateixes competències que a l’Estat espanyol o bé a que existeixi “una falta de reconeixement social de la infermera.”
En el cas de l’Estat espanyol, els membres de la Comissió Deontològica del COIB destaquen que la Llei Orgànica 3/2021, que regula l’eutanàsia, no menciona la infermera ni les seves actuacions en la prestació d’ajuda a morir. Tampoc ho fa el Manual de bones pràctiques en eutanàsia elaborat pel Ministeri de Sanitat espanyol ni les guies autonòmiques.
Els autors de l’estudi proposen que la normativa espanyola contempli de manera explícita les competències que tenen les infermeres en relació amb la pràctica de l’eutanàsia i el suïcidi assistit. Entre les competències que esmenten, destaquen la participació de les infermeres en el procés de decisió, l’elaboració d’un pla de cures específic per a aquests casos, l’administració de la medicació endovenosa indicada, la coordinació amb l’equip assistencial i l’administració de les primeres cures post mortem a la persona que ha sol·licitat l’eutanàsia o el suïcidi assistit i l’atenció als seus familiars i persones properes.
En les conclusions del treball, els autors destaquen que “les normatives legals o deontològiques reguladores d’actuacions que impliquen la infermera han d’incorporar explícitament la seva figura, concretant les diverses accions i rols que poden o han de realitzar” per tal de garantir la seva seguretat jurídica i el seu reconeixement en la cura a les persones.
Referència de l’article
Colomar Pueyo, Gerard; Galbany Estragués, Paola; Fabrellas Padrés, Núria; Venturas Nieto, Montserrat. Comisión Deontológica del Colegio de Enfermeras y Enfermeros de Barcelona (COIB)*, Grupo de estudio de las competencias de la enfermera en la eutanasia. Competencias de la enfermera en la eutanasia: análisis comparativo de la normativa española y europea. Ética de los Cuidados. 2023; 16: e14244. Disponible a: http://ciberindex.com/c/et/e14244
* En el moment d'elaborar l'article, els membres de la Comissió Deontològica del COIB eren: Gerard Colomar Pueyo, Paola Galbany Estragués, Nuria Fabrellas Padrés, Montserrat Venturas Nieto, Mónica Jiménez Pancorbo, Margarita García de Vicuña Muñoz de la Nava, Francisca Pavón Rodriguez i Isabel Pera Fàbregas.