Un equip d’investigadors del Consorci d'Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerra (CAPSBE) liderats per l’infermer Luis González-de Paz i el metge de família Antoni Sisó ha publicat els resultats d’un estudi que demostra que un nou mètode per a diagnosticar la hipertensió arterial (HTA), la Mesura de la Pressió Arterial durant una hora (MPA-1), en persones que tenen la sospita d'hipertensió arterial és més vàlid que altres mètodes habituals a la consulta d’atenció primària, com per exemple la pressa de pressió arterial a la consulta o al domicili.

La hipertensió arterial és la principal causa de malaltia cardiovascular i afecta gairebé el 28% de la població. El seu diagnòstic, doncs, és necessari per a poder tractar-la i iniciar el seguiment. En l’article, que s’han publicat a la revista de la Societat Europea d’Hipertensió, Journal of Hypertension, s'ha analitzat i comparat per primera vegada tots els mètodes habituals del diagnòstic de la hipertensió arterial a la vegada. “Per primera vegada podem donar evidència que és el mètode més adequat,” destaca l’infermer i investigador González-de Paz.

El treball conclou que el nou mètode MPA-1 és un mètode vàlid i fiable que podria millorar un procediment rutinari com és la pressa de la pressió arterial. És comú que amb els mètodes convencionals a la consulta d’atenció primària els usuaris facin dues o tres visites al CAP en diferents dies. En particular, el mètode de referència, la monitorització ambulatòria de pressió arterial de 24 h, comporta moltes incomoditats per als usuaris amb sospita d’hipertensió i moltes persones refusen utilitzar-la. “Això suposa molts inconvenients com els desplaçaments al centre, els costos de les visites, el temps dels professionals i les dilacions en una malaltia que té una incidència molt elevada,” remarca l’investigador.

El nou mètode MPA1 té una sensibilitat del 76,6% per al cribratge de la hipertensió, i té els millors indicadors de precisió en comparació als mètodes habitualment utilitzats als centres d'atenció primària. Tanmateix el nou mètode també permet minimitzar errors habituals en el diagnòstic de manera efectiva, ràpida i eficient. “Amb només una hora podem tenir el diagnòstic d’HTA amb unes condicions de sensibilitat per al cribratge iguals o gairebé millors que tots els altres mètodes.” A més, es calcula que l’MPA1 permetria un estalvi per al sistema de salut d’uns 80 euros de pacient respecte al mètode de la triple presa.

Lideratge infermer en el diagnòstic de la HTA

En l’estudi també hi ha participat les infermeres del CAPSBE Silvia Roura, Noemí García, Esther Blat, Berta de Andrés, Cristina Colungo i Maria Carme Alvira-Balada. “Es tracta d’una investigació liderada, protagonitzada i finalitzada per infermeres,” destaca l’infermer, que també forma part de la Comissió de Recerca del Consorci. “Per l’Àrea d’Infermeria ha estat molt important conduir aquesta recerca perquè en el procés diagnòstic i el seguiment de la hipertensió les infermeres són protagonistes i líders,” afegeix. Als CAP, la detecció de la HTA es fa en un context de cribratge de factors de risc i de detecció de malalties per part de les infermeres o bé, en cas de detectar-se sospites a la consulta mèdica, es deriven a la consulta infermera. “Com amb la pressa de pressió arterial, la infermera té molt a innovar en qüestions rutinàries i habituals,” reflexiona.

Fotografia: CAPBS. Infermeres impulsores del projecte. D’esquerra a dreta, Berta de Andrés, Luis González, Noemí Garcia i Cristina Colungo.

Aplicació a la pràctica clínica diària

Els autors destaquen que una de les particularitats de l’estudi és que es va dur a terme intentant respectar les aplicacions de pràctica clínica i procurant que els usuaris es molestessin el menys possible. “Un dels avantatges d’haver aplicat la investigació en condicions de pràctica clínica diària és que ha permès no interrompre els processos assistencials habituals i també que estem segurs que els pacients tindran els mateixos resultats que hem obtingut en la recerca,” descriu l’investigador principal.

El CAPBSE ja treballa en un pla d’implementació a la pràctica quotidiana d’aquesta innovació per a substituir progressivament els mètodes diagnòstics convencionals. González-de Paz anima a promoure la recerca infermera: “Aquesta investigació és un bon exemple que la recerca que fan les infermeres és altament transferible a la pràctica diària.”

Ara, els investigadors es plantegen centrar-se en estudis de seguiment per mesurar si una vegada es diagnostica amb l’MPA1, el risc cardiovascular es redueix.
 

Fotografia: Banc d'Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel García.