Jorgina Serra és infermera experta en oncologia i forma part del projecte d’implantació de la figura de la infermera especialista en immunoteràpia a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, pioner a l’Estat en aquesta expertesa infermera. A més de la tasca assistencial que realitza a la consulta infermera en immunoteràpia en aquest hospital, fa recerca sobre els beneficis de la infermera de pràctica avançada en immunoteràpia. Actualment està realitzant la seva tesi doctoral sobre la importància que té la infermera en el maneig de les persones amb càncer de pulmó que inicien tractament en immunoteràpia. També és docent al Màster d’Infermeria Oncològica i col·labora al Grau d’Infermeria a l’Escola Universitària d’Infermeria de Sant Pau (EUI Sant Pau). Coordina el grup de treball d’infermeres d’immunoteràpia de la Sociedad Española de Enfermería Oncológica, des d’on estan preparant guies centrades en infermeres sobre aquest tractament, i també ha format infermeres arreu de l’estat. Per a Serra, la infermera de pràctica avançada en immunoteràpia és una figura amb molt de potencial i confia que s’acabi replicant en centres de tot el territori.

Participes en un programa pioner d’implantació de la figura de la Infermera de Pràctica Avançada (IPA) en Immunoteràpia. D’on sorgeix?

La figura de la Infermera de Pràctica Avançada en immunoteràpia és un projecte que va començar el 2018 a partir d’una beca que es va oferir a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau centrat en tractaments oncològics amb immunoteràpia dirigit a infermeres, un fet inaudit. A partir d’aquesta beca ens ha permès tenir una consulta específica d’infermera, que quedarà a implantada a l’hospital. La immunoteràpia és un dels pilars en el tractament oncològic, a més de la cirurgia, la quimioteràpia i la radioteràpia, que en els darrers anys han canviat el pronòstic oncològic un 200 %. Cada cop s’intenta més afegir aquest tipus de tractament en patologies més diferents i en quimioteràpies ja estandarditzades perquè donen més supervivència i, sobretot, perquè la qualitat de vida és molt bona: no provoca nàusees, vòmits, caiguda dels cabells, ni fa baixada de defenses, que amb la covid és molt important. El càncer de pulmó, el melanoma, el genitourinari i el renal en són els més beneficiats.

La necessitat d’implantar aquesta figura sorgeix quan es detecta que el benefici del fàrmac no va acompanyat d’un bon maneig de les toxicitats que produeixen i que molts cops hi ha una discontinuïtat en el tractament perquè les toxicitats són molt greus quan es detecten i han d’aturar el tractament, encara que sigui la millor opció terapèutica. Per tant, estem perdent persones que podrien viure molts anys perquè no es fa un bon maneig de les toxicitats.

Quins efectes pot tenir una toxicitat?

Si no es controla, la seva vida pot estar en risc. A grans trets, la quimioteràpia té per objectiu eliminar les cèl·lules que es reprodueixen ràpid i, en canvi, en la immunoteràpia, el fàrmac ajuda, com un intermediari, al fet que el sistema immunitari pugui fer la seva feina i eliminar les cèl·lules tumorals. Això dona molt bona qualitat de vida als usuaris, però les seves toxicitats són molt més difícils de manejar, ja que deixem gairebé sense frens el sistema immunitari de la persona que rep el tractament i totes les toxicitats són derivades de la sobreexplotació del sistema immunitari. Es pot inflamar qualsevol òrgan, des de la hipòfisi fins a un genoll o el fetge, i per això és molt important fer un seguiment molt estricte de les persones que reben el tractament i tenir un circuit interdisciplinari molt ben estructurat. És vital reaccionar a temps i tractar-les de forma precoç.  

És vital reaccionar a temps a les toxicitats i tractar-les de forma precoç 

En què consisteix la tasca que fas a la consulta?

La infermera guia en el procés, dona eines per promoure les autocures en la identificació de problemes i facilita a qui dirigir els dubtes. El primer que faig a la consulta és educar molt bé sobre què pot passar. L’educació és una part imprescindible. Hi ha símptomes que ens alerten que pot aparèixer una toxicitat que al principi pot ser imperceptible si no s’està alerta. En segon lloc, porto un busca durant tota la meva jornada laboral perquè em puguin trucar i que tinguin una línia directa per fer preguntes.

Després, faig el seguiment durant tot el tractament, que pot arribar a ser d’anys, perquè les toxicitats poden arribar a aparèixer en qualsevol moment. Si localitzes una toxicitat en un grau inicial és més fàcil de revertir, pots evitar complicacions, es maneja de manera ambulatòria i l’usuari pot continuar amb el seu tractament. A la consulta, faig una anamnesi més profunda –recollida de dades sobre antecedents i història clínica – i detecto aspectes que poden passar desapercebuts a l’inici i poden activar el circuit de maneig i faig les derivacions als especialistes quan cal. És molt important agilitzar el circuit i els tempos. Per últim, també faig difusió i procuro fer visibles les noves teràpies en immunoteràpia en altres professionals perquè es faci un correcte abordatge de les malalties que poden derivar d’aquest tractament. Ens queda molt de camí per fer, per exemple, en l’atenció primària.

La infermera guia en el procés, dona eines per promoure les autocures en la identificació de problemes i facilita a qui dirigir els dubtes

Quins beneficis té aquest acompanyament per a les persones que reben immunoteràpia?

Molts centres s’estan adonant de tot el que podem aportar en el maneig del pacient: el control és més regular, més estricte, els usuaris tenen més facilitat per accedir a l’hospital i això facilita que es puguin detectar toxicitats abans. A la meva tesi vull demostrar la importància que té una infermera en aquest procés, com millora la rapidesa en el maneig de les toxicitats i com això repercuteix en la continuïtat en el tractament i en la qualitat de vida de la persona. La infermera és una facilitadora de la seva vida diària.

A la meva tesi vull demostrar la importància que té una infermera de pràctica avançada en la qualitat de vida de les persones en immunoteràpia

És una figura prou coneguda?

No en conec cap a l’estat. Em vaig formar amb infermeres especialistes en altres tipus de tumor, com les Gestores de Càncer de Mama, però la immunoteràpia encara és un món molt desconegut. Gràcies a aquest projecte altres hospitals s’han plantejat la importància d’aquesta figura infermera i s’està començant a replicar. Molts oncòlegs ja la comencen demanar i he format infermeres de diferents hospitals de l’estat. Crec molt en la pràctica avançada i aquí hi ha un món per treballar. Tant de bo es repliqui en altres centres! Crec que hauria de ser-hi a tots els hospitals grans i als petits es pot adaptar. Per això és molt important fer docència i recerca sobre aquesta figura. Com més es conegui com es maneja aquest pacient i les toxicitats immunomediades, millor, perquè les infermeres de l’hospital de dia o de planta que atenen els usuaris en aquest tractament també podran detectar molts problemes.

Tant de bo es repliqui la IPA en immunoteràpia en altres centres

Què fa que sigui un perfil de pràctica avançada (IPA)?

Vaig participar en l’estudi IPA.CAT19 i els resultats van indicar que estava identificada com a pràctica avançada ja que els pilars són l’assistència, la docència, la recerca i el treball multidisciplinari. Aquesta identificació és important perquè ajuda els centres a identificar si tenen aquestes pràctiques. Un dels problemes que tenim a Catalunya és que no hi ha una unificació en les nomenclatures (gestora de casos, infermera de referència, infermera experta, etc.) i desconeixem què fan.

Quin impacte ha tingut la pandèmia en les persones que fan tractament en immunoteràpia?

Ha suposat un repte. D’una banda, les persones que ja estaven en tractament han viscut amb molta por venir a l’hospital i, d’altra, per les que començaven el tractament ha estat un estrès afegit. Hem fet totes les visites virtuals que s’han pogut, però són usuaris molt complexos i calia veure’ls personalment. Per sort, a l’hospital es van traslladar a un mòdul extern els usuaris d’oncologia i tots han pogut seguir amb el tractament. Això els va calmar molt, ja que la covid ha multiplicat per mil la por ja tenien les persones amb càncer. El principal problema en oncologia amb la pandèmia és que s’ha endarrerit el diagnòstic de moltes persones, que han arribat en fases de la malaltia molt avançades, quan ja es troben malament, perquè tenien por d’anar al CAP. Hi ha hagut pacients oncològics que han passat la covid i la majoria s’han pogut revertir i seguir el tractament.

La covid ha multiplicat per mil la por que tenien les persones amb càncer