Els territoris amb més infermeres tenen una qualitat assistencial percebuda més elevada. Dins l’Estat espanyol, hi ha moltes diferències pel que fa al nombre d’infermeres. La comunitat autònoma que en té més és Navarra, amb 8,6 per cada mil habitants, mentre que la que en té menys és Andalusia, amb 4,4. Aquestes diferències es relacionen amb la satisfacció que mostren els ciutadans amb els serveis de salut, de manera que les persones que viuen als territoris amb una ràtio d’infermeres més elevada es mostren més satisfetes amb el sistema de salut.

La ràtio d’infermeres de Catalunya és de 6,2 per cada mil habitants, mentre que la de la demarcació de Barcelona –que té el 78 % de totes les infermeres del país– és de 6,6. Si la província de Barcelona volgués tenir la mateixa ràtio que Navarra, hauria d’incorporar 10.866 infermeres, prop d’un 30 % més de les que té actualment. Aquesta xifra hauria de ser de 16.000 (un 43 % més), si volgués equiparar-se amb la mitjana de la Unió Europea, que es troba al voltant de 9,5 infermeres per cada mil habitants, tot i que cal tenir en compte que dins els països europeus hi ha models de salut molt diversos i és difícil fer-ne comparacions.

D’altra banda, durant els propers anys es preveu que les persones tinguin més necessitat de ser cuidades. La vocal de Ciutadania del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), Paloma Amil, afirma que “l’envelliment progressiu de la població i la incertesa creixent que provoquen els canvis socials i situacions com la que ha causat la pandèmia de la covid-19, fan que la cura, que és la funció principal de les infermeres, sigui cada cop més important.” Això comportarà, afegeix Amil, que encara facin falta més infermeres.

Infermeres que abandonen el país i la professió

Malgrat que fan falta més infermeres al nostre país, durant els darrers anys moltes han deixat el seu lloc de treball, ja sigui perquè han marxat a exercir a altres països o bé perquè han abandonat la professió.

Entre els anys 2011 i 2015, es va produir un augment significatiu del nombre d’infermeres que van marxar a treballar a l’estranger. Tot i que és difícil saber exactament la quantitat de professionals que van emigrar realment, un indicador que il·lustra aquesta tendència és el nombre d’expedients que ha tramitat l’Oficina d’Informació Professional a l’Estranger (OIPE) del COIB, tot i que no totes les infermeres que marxen a treballar a fora fan aquest tràmit. Entre el 2011 i el 2015, prop de 1.300 persones col·legiades van sol·licitar els serveis d’aquesta oficina per marxar a treballar a l’estranger, amb una mitjana anual de 257 peticions. L’any 2020, amb 139 expedients tramitats, se n’ha produït un petit repunt.

A banda, un nombre elevat d’infermeres acaba abandonant la professió per dedicar-se a alguna altra activitat, tot i que aquest fenomen és difícil de quantificar. 

La presidenta del COIB, Paola Galbany, afirma que darrere de la marxa a l’estranger i de la desafecció amb la professió, es troben les condicions laborals. “A Catalunya i, especialment, a la demarcació de Barcelona, les infermeres treballen amb unes condicions laborals precàries, amb un índex d’eventualitat elevat, i amb dificultats per conciliar la vida laboral i personal”, afirma. 

L’any 2019, a l’Institut Català de la Salut, el percentatge d’eventualitat entre les infermeres era del 16 %, el doble que el dels metges. Tot i així, durant la pandèmia, els centres de salut estan estabilitzant les seves contractacions. Els sous que perceben les infermeres al nostre país també és molt baix, especialment a les residències i als centres sociosanitaris.

Galbany, que també és professora titular de la Universitat de Vic, afegeix que, a Catalunya, la demanda per estudiar Infermeria és elevada i durant els primers anys d’exercici el grau de satisfacció de les infermeres acostuma a ser alt. Tot i així, quan arriba la maduresa, especialment coincidint amb la maternitat, les males condicions laborals i la manca de promoció acaba provocant la desafecció entre moltes infermeres. 

Per solucionar-ho, la presidenta del COIB reclama incentius per recuperar les infermeres que han abandonat la professió i que les organitzacions sanitàries desenvolupin models de carrera professional que valorin l’expertesa clínica i les especialitats infermeres.

Infermeres al límit

La manca d’infermeres a Catalunya s’està notant sobretot durant la pandèmia, quan molts professionals estan doblant torns o treballant hores extraordinàries per poder atendre els usuaris. Aquesta càrrega de feina està comportant problemes físics i emocionals entre les infermeres. Això ha comportat un augment de les baixes laborals, que ha agreujat encara més la manca d’infermeres.

El Programa Retorn del COIB, que s’adreça a infermeres col·legiades que tenen problemes mentals o d’addiccions, ha fet 2.812 visites de seguiment durant el 2020, mentre que l’any anterior en va fer 1.800, la qual cosa representa un augment del 56 %. D’altra banda, l’any 2020, aquest Programa ha posat en marxa un servei de recolzament psicològic telemàtic específic per a la covid-19, que ha atès 241 infermeres col·legiades.

El nombre de consultes a l’Àrea d’Atenció Col·legial del COIB també s’ha disparat durant l’any 2020. De les 1.008 consultes realitzades per les persones col·legiades al 2019, s’ha passat a 2.889 (un 187 % més), de les quals 2.229 (un 77 % del total) han estat relacionades amb la covid-19.

Paper clau en la prevenció de la covid-19 amb la vacunació

La immunització és una de les activitats pròpies de les infermeres. En les campanyes de vacunació, duen a terme la distribució, l’emmagatzematge, el registre i l’administració de les vacunes. Aquestes  activitats requereixen una planificació i organització acurada. Les infermeres també s’ocupen de la captació i la cerca de la població a qui es recomana cada vacuna i el seguiment dels calendaris vacunals sistemàtics i no sistemàtics, així com de la informació a la població, el seguiment i el registre de les reaccions adverses, i la gestió del rebuig de la vacuna.

La campanya de vacunació contra la covid-19 és més complexa que qualsevol altra que s’hagi fet anteriorment, i ha suposat la mobilització d’un nombre molt elevat de professionals. Més de 7.000 infermeres de la demarcació de Barcelona han respost a les diverses crides del Departament de Salut per participar en aquesta campanya.

La directora de l’Àrea de Coneixement i Desenvolupament Professional del COIB, Glòria Jodar, destaca la col·laboració de les infermeres en la vacunació, ja sigui “dins la nostra jornada laboral, doblant torns o fent hores extraordinàries, tant si ens hem apuntat com a voluntàries com si no.” Jodar considera que “les autoritzats sanitàries haurien de comptar molt més amb l’experiència de les infermeres de l’atenció primària de salut en l’organització i la gestió de campanyes de vacunació.”

Una campanya per reivindicar la professió

L’any 2021, aprofitant el protagonisme involuntari que la pandèmia ha atorgat als professionals de la salut i, especialment, a les infermeres, que són les que estan més a prop de les persones i en tenen cura des que neixen fins que moren, el COIB ha engegat la campanya #socinfermera, que es difon a través de diversos mitjans de comunicació i de les xarxes socials.

La campanya està protagonitzada per vuit infermeres: Isabel Munill i Sílvia Blanes, de l’Hospital Parc Taulí, de Sabadell; Paqui Pavón i Marta Calabia, del Centre d’Atenció Primària (CAP) Can Bou, del consorci Castelldefels Agents de Salut; Irene Gutiérrez, del Parc Sanitari Pere Virgili, de Barcelona; Marga García de Vicuña, de l’Hospital Sant Joan de Déu; Mònica Medina, del Sistema d’Emergències Mèdiques, i Jordi Adamuz, de l’Hospital Universitari de Bellvitge.

El Dia Internacional de la Infermera

El 12 de maig és el Dia Internacional de la Infermera, que es commemora a tot el món amb motiu de l’aniversari del naixement de Florence Nightingale, a qui es considera la mare de la infermeria moderna i la creadora del seu primer model conceptual. A més d’infermera, Nightingale va ser estadística i reformadora social. Va ser la primera dona que va ser admesa a la Royal Statistical Society britànica i també va ser elegida membre honorària de l'American Statistical Association.

Aquesta celebració està impulsada pel Consell Internacional d’Infermeres, que aquest any dedica la jornada a com la professió mira cap al futur i quins reptes es planteja per transformar l’atenció de salut.