Mercè Conangla: "Ningú pot tenir cura d’altres si no té cura de si mateix a nivell emocional"
El dia 25 de gener del 2023, al Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), comença el curs Lideratge infermer CAPA (Creatiu-Amorós-Pacífic-Autònom), dirigit a totes les infermeres. En aquesta formació es treballarà el model de lideratge CAPA (Creatiu-Amorós-Pacífic-Autònom) per tal d’actualitzar el mapa ètic, mental, emocional i d’acció. L’objectiu del curs és promoure la consciència i el treball dels punts forts i dels punts de millora de cada persona per tal d’adquirir més confiança, coherència i integritat, característiques essencials per liderar i acompanyar les persones. Les inscripcions ja es poden fer a través del web del COIB.
Entrevistem Mercè Conangla, psicòloga, amb especialitat clínica i educativa, infermera i escriptora. S'ha especialitzat en educació emocional, entrenament en competències de lideratge i comunicació no verbal i en el disseny de projectes de Transform-Acció organitzacional. Ha impulsat, amb Jaume Soler, la Fundació Ecologia Emocional, que presideix des del 2016. És assessora pedagògica de l’Institut de Recerca en Ecologia Emocional i Creixement Personal (IREECP) i de l'Institut de la Bondat en Acció. És creadora, amb Jaume Soler, del model d'Ecologia Emocional i del segell d’Organitzacions Ètiques i Emocionalment Ecològiques (OEE), que potencia el compromís cap a la qualitat ètica i emocional d'aquestes. Col·labora amb diverses universitats (Universitat de Barcelona, Universitat Ramon Llull, Universitat Oberta de Catalunya i Universitat Pompeu Fabra), hospitals i institucions com a consultora, conferenciant, formadora i dinamitzadora d'equips de treball.
Ecologia Emocional és un model de gestió emocional que ofereix metodologia i eines pràctiques i contrastades sobre com aconseguir una bona sostenibilitat, benestar i salut emocional. Es desplega des de la Fundació Ecologia Emocional i en l’Institut Internacional Ecologia Emocional i Institut Ecologia Emocional Espanya. Desenvolupat el 2002, es defineix com l’art de dirigir l’energia emocional de forma sincrònica i a tres nivells: a la millora personal, a la millora de la qualitat de les relacions amb els altres i a aconseguir una major i millor cura del món. Ecologia Emocional fa un abordatge del món emocional, respectuós, preventiu, i pràctic tenint en compte de personalitzar al màxim, treballant per ajudar a créixer a la persona millorant la seva qualitat ètica, emocional i el seu benestar global. El model s’ha adaptat per treballar en diferents ecosistemes, com la salut, l’educació o les organitzacions. Respecte l’ecosistema salut, l’Hospital Clínic ha triat aquest model per realitzar una transform-acció interna durant cinc anys, que ha rebut el reconeixement del segell OEE de qualitat ètica i emocional. Aquest model ha estat reconegut per l’Academia Mexicana de Educación amb la insígnia Atenea com "aportació valuosa al món" i compta amb una bibliografia de 27 llibres. També compten amb eines d’aquest model en diferents universitats.
Què és el model CAPA?
L’Ecologia Emocional proposa el model d’ésser humà CAPA (Creativa – Amorosa -Pacífica – Autònoma), que integra les millors característiques adquirides com a espècie durant la nostra evolució. Els quatre eixos CAPA estan interrelacionats entre sí i han de desenvolupar-se de forma sincrònica, ja que de no ser així es produiria un desequilibri. Representem aquest model en la forma d’un estel perquè l’objectiu de ser una persona CAPA és que metafòricament aixequem el vol i explorem, des de l’equilibri, tots els paisatges i possibilitats que la vida ens ofereix.
El CAPA es situa al centre del nostre model. A partir d’ell es despleguen totes les àrees d’Ecologia Emocional: territori, energies, clima i vincles, així com tots els eixos a gestionar i els indicadors de emocions i valors cap on volem anar. Estem aplicant amb molt d’èxit el model de persona CAPA pel que fa a lideratge dins de l’entorn sanitari i educatiu.
Com s’aplica en el dia a dia en el model infermer?
Si volem liderar els altres, hem de començar per autoliderar-nos. A través del treball amb el model CAPA les persones responsables d’equips i projectes reforcen els quatre eixos que els permetran un major nivell de benestar i equilibri emocional.
Una infermera ha de ser creativa, cercant noves respostes a temes antics i nous, treballant amb esperit crític i de millora, innovant, investigant. Treballar l’àmbit creatiu li permet gestionar millor les possibilitats i treballar amb la cultura de l’agraïment, obtenint millors resultats en la seva tasca professional i personal.
Una infermera també ha de ser amorosa. Les infermeres sempre han estat capdavanteres en la cura afectiva i sensible a les persones. Treballant aquesta àrea, hom pot prendre consciència de com es relaciona i vincula, quins aspectes hauria de potenciar i quines càrregues hauria d’eliminar (gestió dels intangibles).
Una infermera ha de ser pacífica. L’autocontrol és molt important en general, però més quan hom està en contacte directe amb el patiment de les persones i ha de gestionar crisis emocionals. Des d’aquesta àrea del model treballem l’autocontrol, la gestió dels significats i veiem com a través de la paraula podem curar o bé poder fer mal. Potenciar-la ens ajuda a prevenir i regula l’estrès.
Una infermera ha de ser autònoma, que no vol dir pas individualista. Suposa treballar amb la gestió de la incertesa, connectant-se amb la confiança. Per això treballem els territoris, la curiositat, la valentia i la capacitat d’explorar nous camins, així com també l’exercici de la llibertat-responsable.
Si volem liderar els altres, hem de començar per autoliderar-nos.
Què hi trobarem en el curs Lideratge infermer CAPA (Creatiu-Amorós-Pacífic-Autònom).?
Dedicar un temps de qualitat a cuidar-se un mateix. Ningú pot tenir cura d’altres si no té cura de si mateix a nivell emocional. Eines pràctiques de gestió emocional. Ja sabem molt el “què” però a vegades a les persones els hi falta el “com ho faig?”
Una oportunitat de fer balanç personal de quins son els propis intangibles, la farmaciola emocional de què hom disposa per donar millors respostes als reptes del dia a dia que la professió ens posa al davant. La possibilitat d’incorporar mirades diferents que obrin portes i finestres a l’esperança malgrat el desgast i la duresa d’algunes situacions viscudes. El coneixement d’experiències de bones pràctiques infermeres ja realitzades a hospitals catalans referents amb molt d’èxit. Donar-se la oportunitat de compartir un espai emocional protegit amb altres infermeres, drenant emocions i cercant millors respostes que es puguin aplicar tant per millorar la vida personal com professional.
Per què els professionals que es dediquen a l’acompanyament a les persones, com les infermeres, necessiten aquestes eines?
Perquè cal partir del principi d’autoaplicació prèvia d’Ecologia Emocional; no podem fer ni donar als altres allò que no ens apliquem a nosaltres mateixos: si volem cuidar, ens hem de cuidar; si volem liderar, ens hem d’autoliderar, si volem consolar, hem d’aprendre a consolar-nos. També perquè l’ecosistema sanitari conté elements de difícil gestió: vida i mort es barregen, moltes emocions caòtiques, molta incertesa. Afegim molta pressió assistencial, falta de temps, de mitjans i, a vegades, el sentiment que no ens cuiden prou. Tot això ha de ser ben gestionat si no volem entrar en desequilibri.
A més, perquè les relacions interpersonals en entorns on hi ha molt d’estrès es ressenten. Fer treball d’equip i saber millor com gestionar conflictes és quelcom clau. La paraula i les emocions estan vinculades i ho treballarem.
Finalment, perquè totes les persones necessitem aquestes eines. No som només un cos físic, sinó també un cos emocional, relacional, psíquic, espiritual... Les infermeres ho han tingut sempre clar en la seva definició de salut. Es tracta d’aplicar, doncs, allò que ja sabem que és important i fer prevenció.
No podem fer ni donar als altres allò que no ens apliquem a nosaltres mateixos: si volem cuidar, ens hem de cuidar; si volem liderar, ens hem d’autoliderar, si volem consolar, hem d’aprendre a consolar-nos