El Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) hi participa activament per aportar estratègies davant els reptes que planteja el clima com a determinant de la salut des de la constitució, de la Taula Social del Canvi Climàtic de Catalunya el març del 2023. Aquesta forum està integrada pel Govern i les entitats i organitzacions més representatives del teixit social, econòmic i ambiental de Catalunya i el responsable de Projectes del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona COIB assisteix en representació del CCIIC.

En aquesta línia, Marc Fortes va intervenir en la reunió de la Taula celebrada el dilluns dia 23 d'octubre. En el seu torn de paraula, Fortes va aprofitar per agrair el treball coral de tots els components de la Taula Social del Canvi Climàtic de Catalunya per mitigar les conseqüències que aquesta inestabilitat està provocant (i provocarà) en la salut de les persones. El representat del CCIIC, que va fer referència a les successives onades de calor o a les catàstrofes naturals, va reiterar la voluntat i capacitació de les infermeres per construir consensos entorn del maneig d'aquesta qüestió de salut pública.

Durant la jornada es va parlar àmpliament de l'emissió de gasos, una anàlisi que el representant del CCIIC va considerar molt important; però que, tal com va demanar en la seva intervenció, hauria d'abordar amb igual intensitat l'emissió de partícules a l'atmosfera i la seva persistència en suspensió que provoca greus afectacions en la salut de les persones, com demostra l'increment dels símptomes respiratoris augmentats entre la població, amb episodis recurrents d'irritació de les vies respiratòries, de tos o dificultat per respirar.

Aspectes que, després de l'acord amb Mireia Boya al final de la sessió, es treballaran des d'una comissió específica Sectorial de Salut de nova creació, formada pels agents sanitaris de la Taula com ara el Consell d'Infermeres, el de Metges (CCMC) o l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), entre altres.

La trobada es va iniciar amb la introducció del conseller David Mascort. El responsable de la cartera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural del Govern de la Generalitat de Catalunya va posar en valor el desplegament de la Llei del canvi climàtic de 2017 i de la qual rau el Pla Nacional d'Energia i Clima o actuacions com la creació de l'impost d'emissions als grans vaixells.

Tot seguit, Mireia Boya, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, va avançar la creació de l'Assemblea Ciutadana pel Clima de Catalunya, fòrum constituït per un centenar de persones, escollides aleatòriament per sorteig i a les quals se'ls facilitarà informació actual i objectiva sobre la situació, que tindran l'encàrrec d'analitzar, deliberar i elaborar propostes i recomanacions que es lliuraran al Govern de la Generalitat, que les avaluarà i en donarà resposta per incorporar-les a les polítiques públiques. En total, es preveuen sis sessions de treball que tindran lloc entre el 18 de novembre d'aquest mateix any i el 10 de febrer de 2024.

En el marc d'aquesta participació i conscienciació ciutadana sobre la necessitat d'emprendre accions a tots els nivells, es va presentar el nou espot de televisió i estratègia en xarxes socials per als pròxims mesos de la campanya "La teva veu és el canvi".

D'altra banda, es van exposar les conclusions de l'Informe sobre les emissions de gasos d'efecte hivernacle a Catalunya, de la mà de Leonardo Bejarano, cap de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic; i que recull els avenços en l'estratègia de reducció de les emissions de GEH en un 55% pel 2030. Un repte ambiciós doncs el 2005 es van emetre 33,77Mt i, pel 2030, s'hauria d'assolir una reducció de 8Mt de GEH.

La reunió va servir també, per presentar el treball del Comitè d'Experts en Canvi Climàtic (CECC) de Catalunya, entorn dels Pressupostos del Carboni que són de 2010 Mt fins al 2050 i que la Prospectiva Energètica de Catalunya (PROENCAT) considera excessius i que doblen el que 'seria just'. Marta Torres, investigadora sènior de l'Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals i membre del CECC, va exposar dades referents a la quota d'emissions a Catalunya en els últims cinc anys i la capacitat de fixació del territori, sectoritzada i també de forma global. Torres va incidir en l'escassa disponibilitat d'eines de modelització, mancança palesa també en les planificacions o en la realització d'anàlisis que estudiïn la descarbonització a Catalunya.

En últim lloc, Marta Morera –directora de l'Institut Català d'Energia (ICAEN)– va presentar el full de ruta de l'esmentada PROENCAT i que ha de marcar la transició energètica a Catalunya per assolir la neutralitat climàtica amb horitzó 2050.