El Grup de Voluntariat del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) ofereix un nou curs sobre voluntariat avançat, que és gratuït, i que té per objectiu aprofundir en el programa de voluntariat de la corporació d’acompanyament a infermeres en situació de soledat o en risc de patir-ne Cap Infermera Sola.

Entre els objectius específics de la formació s’hi troba revisar i millorar la relació d’ajuda en un context diferent de l’atenció directa com a professionals, millorar la gestió emocional en el voluntariat, ampliar els recursos propis per alleugerar la soledat i conèixer i aprofundir en l’atenció mental i la salut emocional. El curs s’emmarca dins el programa de formació del 2022 i tindrà lloc a la seu del COIB els dies 21 i 29 de setembre i 3, 5 i 19 d’octubre.

En aquesta entrevista, parlem sobre el voluntariat i del contingut de la formació amb una de les seves docents, Elisabet Carrasco Falcó, que és responsable de Solidaritat del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i gestiona un equip de 200 persones voluntàries en l’àmbit de la salut, especialment de la salut mental i emocional. És pedagoga de formació i voluntària en actiu des de la seva joventut.

Tenim molt present el voluntariat, sobretot amb la guerra d’Ucraïna i les persones refugiades o en situació de protecció internacional, però exactament en què consisteix el voluntariat i en què es diferencia de l’atenció per part d’un professional?

El voluntariat és una forma de transformació social. És una transgressió en tant que des de l’acció cuida, construeix, millora les persones, el col·lectiu i el planeta que ens allotja.

El voluntariat són persones inquietes, que passen de la crítica a l’acció, treballant en equip, sense contraprestació econòmica i en el marc d’una organització. Si no es fa en el marc d’una organització, no és voluntariat, és ser un veí solidari o una persona curosa.

Hi ha molts tipus de voluntariat. El d’atendre a persones en situació d’emergència com la referent a la guerra d’Ucraïna n’és un, però hi ha un voluntariat més invisible, però més transformador, en tant que penetra en el cor de les persones com la pluja fina, que és la que li va bé a la terra. És aquell voluntariat que està atent a les necessitats de les persones que tenim al nostre voltant, prestant especial atenció a aquelles que passen per una situació de vulnerabilitat, acompanyant-les i també deixant-se acompanyar i interpel·lar per elles.

El voluntariat són persones inquietes, que passen de la crítica a l’acció, treballant en equip, sense contraprestació econòmica i en el marc d’una organització

El curs de voluntariat avançat té per objectiu aprofundir en el programa del COIB Cap Infermera Sola. Sovint es parla de la soledat no desitjada com una epidèmia de la nostra societat. Hi estàs d’acord?

Juntament amb la salut mental, la soledat no desitjada és una de les causes de major patiment en l’actualitat. La covid ha agreujat la situació i ha evidenciat la companyia i l’acompanyament com a una de les necessitats humanes bàsiques. Sentir-se acompanyada com a pas previ a sentir-se estimat o estimada.

Per què és recomanable que una infermera que vol fer voluntariat amb persones en situació de soledat o risc de patir-ne realitzi aquesta formació?

Les infermeres sou especialistes en cuidar, aquest és un eix de l’acció voluntària del programa Cap Infermera Sola. Però cal aprendre a fer-ho des del rol del voluntariat i no pas des del rol de la professional infermera que té a càrrec a tal persona com a pacient propi.

El voluntariat té unes funcions, uns tempos i un marc específic propi. El que no faci una persona voluntària queda sense fer. Com ja deia Sant Joan de Déu fa més de 500 anys: Fer el bé, ben fet.

Cal aprendre a cuidar des del rol del voluntariat i no pas des del rol d’infermera

Entre les temàtiques del curs hi trobem l’abordatge de la gestió emocional de les relacions i l’acompanyament en la salut mental. Què ens pots dir sobre la importància d’aquests dos temes?

Aquesta part de la formació no és específica pel voluntariat sinó per a totes les persones i, en especial, per aquelles que tenim professions de molta vinculació amb les persones que atenem, en un marc on les emocions agafen un protagonisme important.

A més a més, l’eina de treball de voluntariat és la pròpia persona, un o una mateixa. És indispensable aprendre a atendre bé les emocions dels altres i, de la mateixa manera, atendre’ns bé per cuidar-nos, per no prendre mal ni desgastar-nos en l’acompanyament.

Sovint acompanyem a persones en situacions difícils que no ens deixen indiferents; no ens haurien de deixar indiferents! És una responsabilitat fer-ho amb cura i de manera exquisida tant amb els altres com amb una mateixa.

És indispensable aprendre a atendre’ns bé per cuidar-nos, per no prendre mal ni desgastar-nos en l’acompanyament

Quin és el perfil de les altres docents que t’acompanyaran en el curs?

Totes les docents tenim una vinculació molt estreta amb el voluntariat, tant per haver estat o ser-hi encara, voluntàries en alguna organització com per a dins de la nostra professió ser referents d’un equip de voluntariat.

La Inmaculada Merino és la responsable de Solidaritat, amb expertesa en voluntariat de tots els centres de Sant Joan de Déu d’Aragó, Catalunya, Balears, Múrcia i  la Comunitat Valenciana. És formadora experta en gestió emocional i en lideratge i treball en equip en especial en l’entorn sanitari. Ha estat formadora a moltes entitats i centres sanitaris i ha format a milers d’infermeres en els àmbits exposats. La seva gran habilitat docent fa que les seves classes, que són les de major durada, es visquin com a un respir. 

La Cristina Cabrera és psicòloga especialitzada en final de vida, acompanyament al dol, soledat no desitjada i treballadora social de cures pal·liatives. També és referent professional de voluntàries i voluntaris que atenen a persones d’aquest àmbit. La seva extrema sensibilitat com a professional de l’acompanyament es cola en la seva didàctica com a docent.

Fotografia cedida per Elisabet Carrasco