Els maltractaments i abusos a infants i adolescents són un problema que sovint es manté ocult i és difícil de detectar, sobretot en infants molt petits que no ho poden verbalitzar o no són conscients de la gravetat dels fets. Segons l’estudi poblacional Maltrato infantil en la familia en España, editat l’any 2011 pel Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat, la prevalença del maltractament infantil a l’Estat espanyol era del 5,1 per mil infants fins als 17 anys d’edat. A Catalunya, durant l’any 2018 la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) ha declarat la situació de desemparament a 1.181 infants i adolescents, excloent-ne els infants i joves migrants sols.

Per conèixer i entendre com impacta en els i les menors viure sota la violència i capacitar les infermeres per a la seva intervenció i coordinació amb la resta de professionals sanitaris i amb els serveis de la xarxa d’atenció, la Comissió de Maltractament i Salut (CMiS) del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), en el seu pla estratègic de formació, ha endegat el curs ‘Impacte de la violència en la salut dels i les menors. Atenció infermera’, que s’emmarca dins el programa de formació del 2022 i tindrà lloc en format telepresencial entre els mesos de setembre i octubre. Aquesta formació respon a la necessitat de donar eines, crear seguretat i apoderar les infermeres i infermers a l’hora de la intervenció. Les integrants de la CMiS afegeixen que és "important, bàsica i imprescindible", ja que es tracta "d’un problema de salut pública de primer ordre". Les inscripcions al curs s’obren el proper dilluns dia 22 d’agost.

En aquesta entrevista, parlem amb una de les docents del curs, la infermera familiar i comunitària Maria Antònia Noguera Argelès, que compta amb expertesa en violència masclista i abusos a menors. Treballa al Consorci Castelldefels Agents de Salut (CASAP) Can Bou i és coordinadora del Grup de referència en Infermeria Comunitària en Violència de Gènere de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFICC).

A partir de quina necessitat sorgeix el curs?

Sorgeix com a necessitat per les alarmants dades que hi ha de maltractament físic, per omissió de cures bàsiques i d’abusos sexuals cap als menors. La majoria es troben dins l’entorn més pròxim del menor i, per aquest motiu, està més silenciat i és més difícil de gestionar. Per tot això, la formació dels professionals de la salut és una qüestió prioritària que cal incorporar-la als programes de formació dels col·legis i dels centres de salut.

Per què és important que els docents del curs (set infermeres, una diplomada en salut pública i gènere, quatre psicòlogues, una sotsinspectora de la Guàrdia Urbana, una graduada en treball social, un metge forense i una advocada) tinguin un perfil tan divers?

És una problemàtica transversal com a fenomen de violència estructural a la nostra societat, per tant, les solucions, les aportacions i l’acompanyament també han de ser transversals. És un tema tan complex que un professional sol, ja sigui una infermera, un metge, un psicòleg, un treballador social o un advocat, no pot. Cal un treball en xarxa on tots els actors són necessaris per abordar-ho des de diferents àmbits.

Per què parlem de violència com a fenomen?

Perquè hi ha una gran quantitat de denúncies, de feminicidis, de dones assassinades, i de violència vicària, contra els infants. És un problema que està arrelant en la societat i la lluita per erradicar-ho i denunciar-ho públicament fa que hi hagi una gran consciència social i, per tant, esdevé un fenomen.

Hi ha prou consciència entre els professionals de la salut?

Cal més formació i sensibilitat per escoltar i atendre els senyals que puguin donar, que de vegades són molt febles, i conèixer quins recursos hi ha al municipi o a la comunitat, on podem dirigir-nos per demanar ajuda o a qui ens podem adreçar si tenim dubtes, perquè són temes molt complexos i cada cas és diferent. És important que cada centre tingui un equip expert.

La violència és un problema greu que afecta la salut de les dones, infants i adolescents que la pateixen i amb greus conseqüències en el desenvolupament psíquic, físic i emocional dels menors. És considerat com un problema de salut pública que ens interpel·la com a professionals.
La violència és un problema de salut pública que ens interpel·la com a professionals

Quin és el rol que tenen les infermeres que atenen menors que han patit o pateixen violència?

Els infants, de vegades, enlloc de verbalitzar-ho, donen senyals. Per això, els adults i els professionals hem de tenir les eines per saber-les interpretar. Les infermeres hauríem de tenir la formació per identificar-les, intentar esbrinar què passa i comunicar-ho a treball social i, entre tots, fer un seguiment. També les escoles poden ajudar molt a detectar i reconèixer aquests senyals que la criatura dona.

Els nens i nenes han de fer moltes revisions i, sobretot els primers anys, venen molt al centre de salut. És bàsic i fonamental que les infermeres de pediatria estiguin formades en aquest tema i tinguin la vista posada en possibles casos de maltractament.

El rol de la infermera és essencial perquè fem una valoració holística de la persona i el seu entorn i, per tant, podem interactuar amb el o la menor i els pares per intentar detectar senyals de maltractament o faltes cura. Per exemple, podem veure un nen amb baix pes, que va brut, amb fracàs escolar, senyals físics, desnutrició o esgarrapades.

És fonamental que les infermeres de pediatria estiguin formades en aquest tema

És important que tots els professionals coneguin aquest fenomen i es capacitin per la intervenció des dels diferents àmbits? Hi ha algun àmbit d’atenció especialment rellevant?

És important en general, però a l’atenció primària, on tota la població passa en algun moment, hem d’estar molt ben formades. Per descomptat, els serveis d’urgències haurien d’estar formadíssims, i també la resta de personal d’un hospital, que podrà destapar un cas.

 

Fotografia cedida per Ràdio Castelldefels