Natàlia Mingorance compagina la seva feina com a infermera al Servei d’Atenció Primària Baix Llobregat Centre de l’Institut Català de la Salut amb la realització de tasques humanitàries en diversos països del món, cosa que era el seu somni des de petita. Fa gairebé deu anys que el va poder fer realitat i ara fa de cooperant amb l’ONG Asociación Cayapa pi chulla kumani (Amigos del Cayapas), a la regió d’Esmeraldas de l’Equador, i amb la Fundació Elena Barraquer, en diversos països africans. Mingorance també és la responsable de l’Àrea de Cooperació del COIB, que assessora les infermeres col·legiades que volen fer tasques humanitàries.

“A mi el que em va enganxar en això era veure que el que fas comporta una millora de salut, que la població surt directament beneficiada de la teva ajuda”, explica Mingorance, que posa com a exemple l’experiència d’operar cataractes a l’Àfrica, amb la Fundació Elena Barraquer, en persones que fa tants anys que les pateixen que s’han quedat cegues. “Operar i que al dia següent comencin a veure de nou em va robar el cor”, afirma.

La responsable de l’Àrea de Cooperació del COIB fa anys que dedica les vacances i els dies de festa a ajudar les persones necessitades. Durant aquests darrers tres anys ha viatjat cada dos mesos a Sud-Amèrica o a Àfrica per treballar en els projectes de les ONG amb què col·labora.

El món ha canviat de cop

L’arribada del coronavirus, però, ha interromput l’activitat humanitària arreu del món. “Això serà un pal”, alerta, perquè ha deixat d’arribar ajuda a moltes zones necessitades, que segueixen tenint els mateixos problemes que tenien i, a més, també estan patint la covid-19.

Mingorance veu el futur amb incertesa: “No sé què passarà, no veig ni com serà el futur aquí. El món ha canviat de cop i potser encara no en som conscients del tot...” La cooperant pateix per l’impacte anímic que tindrà la pandèmia en els professionals. “Jo, per exemple, he estat treballant dotze hores diàries fent PCR i no sé quines forces tindré per seguir fent el que feia.” També li preocupa la mobilitat, si es podrà viatjar amb la mateixa facilitat com fins ara, així com la situació en què quedarà l’economia de les ONG i dels estats, que estan dedicant-hi molts recursos a la pandèmia i potser després no podran fer front a altres crisis humanitàries que existeixen al món i que probablement el coronavirus agreujarà.

Malgrat la suspensió dels viatges i de molts dels projectes humanitaris que estan en marxa, Mingorance destaca que, gràcies a la tecnologia, es poden seguir fent algunes activitats de seguiment, i posa com a exemple un projecte que estan duent a terme amb l’Associació Amigos del Cayapas en què comenten casos i resolen dubtes telemàticament amb professionals sanitaris de l’Equador.

Visió de 360 graus

Per a Mingorance, el paper de les infermeres en l’activitat de cooperació és fonamental. “Formem part d’un equip, en que cadascú té el seu paper, però qui té la visió de 360 graus és la infermera”, afirma. A la capacitat de veure les coses en conjunt, Mingorance afegeix l’empatia, la proximitat i la facultat d’adaptació com a aptituds pròpies de la professió infermera, que “ens ajuda molt a fer cooperació.”

Assessorament a col·legiades

L’Àrea de Cooperació del COIB assessora les persones col·legiades sobre aspectes relacionats amb la cooperació internacional. Dona informació sobre ofertes de treball o de voluntariat d’ONG i d’altres entitats; assessora sobre vacunes i problemes sanitaris dels llocs de destinació; ajuda a preparar la documentació necessària; aconsella sobre aspectes culturals, socials i polítics de la zona; organitza activitats de formació i de divulgació, i promou la cultura de la cooperació i la solidaritat entre les infermeres.

Mingorance destaca que, malgrat la crisi actual, està rebent força trucades de persones que volen formar-se en cooperació.

Dia Mundial de l’Assistència Humanitària

El 19 d’agost se celebra el Dia Mundial de l’Assistència Humanitària, una iniciativa impulsada per Nacions Unides, que vol destacar la tasca que fan els treballadors humanitaris i els professionals de la salut per atendre les persones més vulnerables, arreu del món.

Fotografies cedides per Natàlia Mingorance