Noemí Carreras Corchado és infermera de l'Equip d'Atenció Primària Penitenciària (EAPP) Barcelona 2, al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona Wad-Ras, on treballa des de fa 20 anys i és un referent en la infermeria penitenciària. Anteriorment va treballar al Centre d’Acollida Els Llimoners atenent nens i nenes de zero a tres anys tutelats per la Generalitat.

Quin tipus de centre penitenciari és Wad-Ras?

És l’única presó preventiva que només acull dones a Catalunya. Són dones que procedeixen dels jutjats, que ingressen en el centre per ordre judicial, i algunes d’elles han estat detingudes a l’aeroport per tràfic de drogues i queden lluny de les seves famílies durant molt de temps. Les dones que ingressen a Wad-Ras, un cop estan penades, quan ja han tingut un judici i una condemna, es traslladen a un centre penitenciari de penats de Catalunya, normalment Can Brians, on tenen un mòdul separat per a dones. De vegades les internes poden estar al nostre centre dos anys a l’espera de judici.

El centre té la capacitat d’acollir 150 internes repartides en diferents mòduls i és l’únic de Catalunya que disposa d’un departament de mares, on es trasllada qualsevol interna, preventiva o penada, embarassada i on poden estar amb els seus fills fins a l’edat de tres anys. Les gestants segueixen els controls amb la ginecòloga i la llevadora al centre. Amb la finalitat d’evitar la possibilitat d’un part al centre, a les 38 setmanes de gestació, les internes es traslladen a la Unitat Penitenciària de l’Hospital de Terrassa.

La població penitenciària de dones és molt minoritària, només representa el 7 %, però requereix una atenció diferent. No és el mateix ser un home a la presó que una dona. La majoria de dones quan entren a presó venen amb càrregues familiars; la majoria són mares. El nostre objectiu i actualment el de la Conselleria de Justícia és poder construir una presó exclusivament de dones per poder dur a terme polítiques de gènere des de tots els àmbits: psicològic, social, educatiu i de salut.

L’atenció sanitària a les presons és un àmbit força desconegut. Quines funcions i activitats realitza una infermera en el context penitenciari?

Funcionem com a l’atenció primària, som l’Equip d’Atenció Primària Penitenciària (EAPP) Barcelona 2, i fem consulta mèdica, infermera i urgències cada dia. També treballem en equip amb els especialistes que venen al centre a visitar setmanalment o mensualment. A la consulta de la infermera funcionem igual que qualsevol Equip d'Atenció Primària (EAP), tot i que podem tenir més demanda aguda d’episodis d’ansietat, lesions i autolesions, intents d’autòlisi, sobreingesta de fàrmacs, sobredosis, etc.

Ser un centre petit té avantatges, que podem fer un treball interdisciplinari i més personalitzat, les coneixem totes i ens permet tenir un major control sobre la seva salut. Realitzem molta més feina d’educació sanitària i de promoció de salut, però a diferència d’un EAPP, nosaltres les tenim al centre i podem accedir a elles més fàcilment.

Ser un centre petit també té dificultats, totes les tasques i responsabilitats repercuteixen en pocs professionals. Les tres infermeres del centre ens repartim els 365 dies de l’any i totes les referències i tasques en farmàcia, extraccions de sang i recollida de mostres, programa de manteniment de metadona, qualitat, vacunes, ARES, control de crònics, pediatria, tuberculosi, infermera d’enllaç, gestió de material fungible, etc.

Entre els nostres objectius es troben les malalties de transmissió sexual i infeccioses, les drogodependències i la salut mental. El deteriorament de la salut mental ha anat en augment en els últims anys, si bé és cert que també tenim més eines per abordar-la i el suport de l’equip de la unitat de psiquiatria de Sant Joan de Déu, format per dos psiquiatres i una infermera especialista en salut mental.

Funcionem com l’atenció primària i fem consulta mèdica, infermera i urgències cada dia. També treballem en equip amb els especialistes que venen al centre a visitar setmanalment o mensualment

Quines habilitats o coneixements creus que ha de tenir aquesta professional?

Ha de ser bona comunicadora, molt social, saber treballar molt bé en un equip interdisciplinari, ser flexible, assertiva, resilient i amb molta escolta activa. Les tècniques s’aprenen, però l’important és l’actitud del dia a dia. Hi ha moltes situacions que dins la presó no podem solucionar, però en aquelles que estan al nostre abast en l’àmbit de la salut, la nostra feina ha de ser implacable i hem d’haver esgotat totes les eines disponibles per ajudar. A banda, també hem d’estar formades en els problemes de salut més habituals de l’atenció primària i tenir coneixements de ginecologia, d’obstetrícia i de pediatria, de malalties infeccioses, drogodependències, salut mental i urgències més habituals en centres penitenciaris.

Com s’estructura l'equip de salut?

Si a totes les feines treballar en equip és important, a presons encara més. A l’EAPP Barcelona 2 hi treballem tres metges, tres infermeres, una TCAI, una auxiliar administrativa i un director mèdic que ens repartim els 365 dies de l’any. A la nit, perquè és un centre petit, només hi ha un metge de guàrdia localitzable. Les infermeres ens repartim els torns de matí i tarda i un cap de setmana de cada tres, on la infermera està present i el metge localitzable i present tres hores o més si cal. Les infermeres fem una feina molt àmplia i comptem amb certa flexibilitat, que ens fa treballar de forma molt autònoma.

De forma periòdica venen al centre com especialistes com l’optòmetre, la ginecòloga, la llevadora, la pediatra, internista, odontòleg o la dermatòloga. Els professionals de l’EAPP som els que batallem a diari, però l’ajuda dels professionals especialistes és un suport molt important per a l’abordatge de la salut de les nostres usuàries.

Les infermeres fem una feina molt àmplia i comptem amb certa flexibilitat, que ens fa treballar de forma molt autònoma.

Quin són el tipus de demandes de salut més habituals que ateneu?

La salut mental és la que crea més demanda, ja que estan separades de la família, tenen neguit per la situació judicial i moltes d’elles, a més, tenen trastorns mentals previs. Tractem molts casos d’ansietat, insomni i trastorns alimentaris. Sobre aquests temes les infermeres fem molta escolta activa. També fem feina per intentar evitar el paternalisme i donar-los moltes eines i habilitats per fer-les protagonistes de la seva salut, intentem que aprenguin a saber esperar, a tenir resiliència i a valorar les coses. Al final no és tan diferent de la feina que fan les infermeres de l’atenció primària. Aprofitem que som un referent positiu per acompanyar-les en la seva salut.

Hem de donar-los eines i evitar el paternalisme per fer-les protagonistes de la seva salut. Aprofitem que som un referent positiu per acompanyar-les en la seva salut.

Quins són els reptes que afronta la infermeria penitenciària?

La presó és un reflex de la societat i podem trobar-hi molts perfils diferents. Amb els anys he après que a presó pot entrar qui menys t’ho esperes. La rehabilitació i la reinserció és una assignatura pendent de la societat. Sovint se sent a dir que la presó és una oportunitat. Per a mi, la presó no és una oportunitat per a ningú, calen altres eines rehabilitadores i hi ha molts desequilibris socials. Falta un teixit important de rehabilitació i de no estigmatització a la societat, que les persones que ja han complert puguin fer un retorn positiu a la societat i evitar el retorn a presó amb eines rehabilitadores i recursos connectats en xarxa. Per això, la infermera d’enllaç, que fa la funció de connectar les persones que surten de la presó amb el sistema sanitari i la derivació amb els centres de salut que pertoquin, és una figura clau. És una primera llavor per tota la feina que queda per fer.

I, per suposat, també és un repte la visibilitat i el coneixement de la nostra tasca des de fora de les persones tant per part dels professionals de la salut com en altres àmbits és clau per establir unes bases de treball positives i integradores.
 

Quina és la part més gratificant de la teva feina?

Treballar com a infermera en un centre penitenciari fa que puguis desenvolupar molts aspectes de l’essència de la professió i puguis tenir cura amb més amplitud. Poder treballar en un lloc on podem ajudar les persones i treballar en el canvi en la seva salut és un privilegi.

Soc feliç venint cada dia a treballar. No canviaria la meva feina per a res, és molt enriquidora. Crec que la infermera que treballa a presons hi queda enganxada. Motiva moltíssim tenir la responsabilitat de poder incidir en la salut i en la vida de persones que d’una manera o altra estan patint mancances de salut i en molts altres àmbit de la seva vida. Amb millors eines, ho faríem des de la perspectiva de gènere que mereix l’atenció a la dona. Les meves companyes i jo no parem de pensar en com ho podríem fer més i millor.
 

Motiva tenir la responsabilitat de poder incidir en la salut i en la vida de persones que d’una manera o altra estan patint mancances de salut i en molts altres àmbit de la seva vida.

Quina ha estat la major dificultat viscuda durant la crisi sanitària? Ha canviat la vostra manera de treballar?

La pandèmia ha estat un repte molt important per a les tres infermeres i la TCAI del centre, que ens vam haver d’encarregar de fer les PRC i la vacunació de totes les internes i els professionals essencials del Departament de Justícia a la ciutat. Un altre repte va ser que es van tallar les visites de l’exterior a les internes, amb tot el malestar que va suposar que no poguessin veure les seves famílies. La pandèmia va ser un doble confinament per a elles. D’altra banda, es van poder instaurar les videotrucades, que els professionals feia temps que demanàvem. Fins i tot les dones que no tenien contacte amb la seva família ara ho poden fer perquè ja han quedat implementades.

L’any 2014, els professionals de la salut a les presons catalanes van deixar de formar part del Departament de Justícia i es van integrar al Departament de Salut. També es van crear els equips d’atenció primària penitenciària, gestionats per l’Institut Català de la Salut (ICS). Què ha suposat aquest canvi?

Encara hi ha companyes que se sorprenen que hi hagi infermeres a presons. Hi ha molt de desconeixement de la nostra feina i som un col·lectiu amb poca visibilitat. No crec que hi hagi cap professional de la salut penitenciària que no estigui content amb la integració a l’ICS. Ha suposat l’obertura de les portes de les presons per tal que ens coneguin i ens ha donat accés a tota l’oferta formativa. És una meravella conèixer infermeres d’altres llocs de l’atenció primària, per a mi és un enriquiment personal brutal. Un altre avantatge és que et permet desenvolupar una carrera professional i la mobilitat a altres centres d’atenció primària o hospitalària.

Amb aquesta integració també hem aconseguit tenir accés a la història clínica compartida de les internes i dels seus fills. Això beneficia que quan les internes surten de la presó el seu EAP pot fer el seguiment i, d’aquesta manera, s’evita repetir proves i nosaltres podem visualitzar la història clínica prèvia. A la presó també donem d’alta a l’eCap als fills de les internes que han nascut durant l’ingrés penitenciari i connectem les seves històries clíniques amb el CAP Ramon Turró. Això és un avenç brutal. La història compartida ha estat una manera d’obrir portes de la presó i normalitzar les persones que han estat un temps en un centre penitenciari i visibilitzar la feina dels equips de salut dins els centres penitenciaris.