Blanca Muñoz-Mahamud treballa a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona realitzant l'acompanyament a dones gestants amb un alt risc de tenir un part prematur.

És membre de la Vocalia d'Infermeria Pediàtrica i de la Comissió assessora a la cura integrativa del COIB. Màster en acupuntura del Campus Docent Sant Joan de Déu i la Universitat de Barcelona (UB) i assessora internacional de massatge infantil per l’Associació Internacional de Massatge Infantil (AIMI). Actualment és doctoranda de la UB amb l'estudi sobre l’augment de la lactància materna amb acupuntura en els nounats prematurs. Afirma que ser mare i dona li ha permès fer l’acompanyament i l’assessorament a les dones amb dificultats durant l’embaràs i en la lactància.

De quina manera assessores o dones atenció sobre lactància materna (LM)?

La població que atenc són els nadons que encara no han nascut. És un moment en què els pares estan preocupats pel benestar del seu fill un cop neixi. L’autoimatge de la mare bressolant i alletant el seu nadó esdevé confusa i, com a conseqüència, apareix la incertesa i la por. Els preocupa on estarà el seu fill, quin pes tindrà, quina roba portarà...i la lactància. En el període prenatal, des de la consulta, ja es comença a parlar de la lactància amb les famílies, de la seva importància per al nadó prematur, se'ls informa de com extreure la llet, de com emmagatzemar-la... No obstant això, no és fins al dia del part que es converteix en la protagonista de les seves preocupacions. El dia en què coneixen el seu fill ingressat a la Unitat de Cures Intensives Neonatals (UCIN), petit, vulnerable, reposant en una incubadora envoltat d'alarmes, cables, xifres i bates. Aquí és quan entenen que el més important que poden fer és alimentar-lo amb la seva llet, única i exclusiva per al seu fill. També aquí comencen les preguntes de quan i de quina manera podran donar llet i és on l'equip de salut ha de donar suport. L'alta imminent de la mare ve acompanyada de la incertesa de marxar a casa sense el seu fill i el sentiment de protecció comença a prendre força. Explicar-los que podran fer lactància alleuja la seva ansietat, ja que d'alguna manera tornen a sentir-se protagonistes actius en aquesta lluita vital.

Què destacaries del paper de les infermeres pediàtriques en la LM?

El paper de les infermeres pediàtriques és fonamental. Són les infermeres les que ofereixen les cures a la unitat familiar; tenen cura dels nounats prematurs i dels seus pares, especialment de la mare. Són les que donen continuïtat a l'assessorament de la lactància iniciat en l'etapa prenatal i contribueixen a fer-la possible. Les infermeres tracten a cada família com una unitat única i irrepetible, reforcen el vincle materno-filial i integren a les famílies en les cures. Tracten els pares amb respecte, afecte i empatia aconseguint que se sentin protagonistes en les cures neonatals del prematur.

Les infermeres són les referents de les famílies, una figura en la qual recolzar-se i confiar. Duen a terme un important acompanyament en aquest procés en el qual el tipus d'alimentació és tan important, ja que només la mare té la llet adient per al seu fill en aquell moment i ningú més la pot suplantar. Serà semblant, però no serà la seva llet. Amb certa freqüència, ens trobem amb el fet que l'ansietat, l'estrès, el cansament o no tenir als seus nadons al pit fan que la producció làctia es vegi compromesa. Les infermeres pediàtriques de les unitats neonatals tenen un gran potencial per ensenyar i donar poder a les mares per prevenir aquestes situacions i això s'aconsegueix acompanyant-les en aquest procés. Cal començar amb l'educació sanitària en la consulta de ginecologia i continuar en sala de parts, a la planta on estarà ingressada després del part i en la unitat de neonatologia.

Quins diries que són els principals reptes per fomentar o assessorar sobre LM des de l’àmbit pediàtric neonatal?

La mare d'un nadó prematur haurà d'adaptar-se a una situació anticipada, nova i diferent de l'esperada i la lactància es veurà també en un compromís. El seu èxit dependrà, en gran part, del suport familiar a la mare però també dels professionals de la salut, i de les seves habilitats i coneixements per acompanyar i donar suport a aquesta mare. El gran repte de la infermera és aconseguir alimentar el nadó amb la llet de la seva mare i que li arribi en les millors condicions per conservar totes les seves propietats.

En el cas de naixement d'un nadó sa, el repte comença a la sala de parts, on el nen ha de realitzar el seu primer contacte amb la lactància. Els nadons són col·locats al pit tan bon punt neixen, pell amb pell, i arriben a l’habitació mamant. La infermera de maternitat permet i dona el suport perquè aquesta situació flueixi amb molta educació sanitària fent costat a la família. Quan es tracta d'un nadó prematur la situació canvia. El nadó arriba a la unitat neonatal dins d’una incubadora i la mare és transportada a la llitera fins l'habitació. Aquí comença la primera separació materno-filial que posa la lactància en risc i on els professionals tenen un gran paper per donar suport a la mare que es troba físicament i emocionalment vulnerable. L'èxit de la lactància comença amb el suport i l’acompanyament del personal sanitari dels diferents serveis de l’hospital a la família. És un treball en equip i de coordinació.

Quin missatge enviaries com a infermera pediàtrica neonatal?

L'OMS recomana l'alimentació exclusiva de llet materna durant els primers sis mesos de vida i complementària fins als dos anys o fins que els dos ho desitgin. Això és encara més convenient quan es tracta d'un nadó immadur que necessita beneficiar-se de les propietats úniques d'aquest aliment. Donar el pit és més que alimentar, és crear un llaç invisible, un vincle a través dels sentits, continuar amb aquella relació que es va iniciar a l'úter. D’altra banda dir que és un fet natural però no innat. El repte es complica més encara quan es tracta d'un prematur. Al final és una decisió de la mare, però sense oblidar-nos dels drets de l'infant i dels beneficis que la lactància li aporta: disminució de les infeccions, al·lèrgies i malalties respiratòries, descens dels ingressos hospitalaris durant la infància i del risc de leucèmies, menys obesitat, hipertensió, diabetis, millora del rendiment escolar, disminueix el risc d'alteració conductual, a més dels beneficis materns com la disminució de certs tumors, de la depressió postpart, de la malaltia cardíaca, òssia, obesitat,... Si la lactància no s'aconsegueix, tenim altres alternatives perquè les mares no se sentin frustrades i reforçar el vincle mitjançant altres accions que faci sentir-les reeixides. Però quan donem a les mares l'acompanyament adequat per alletar, el suport, l'educació, quan les apoderem per fer-ho, quan estem al seu costat i no les deixem soles davant la incertesa, els obstacles són més suportables i la lactància és més assolida.

En el moment actual hem d’anar més enllà i fer copartícip la dona per cocrear noves formes de cuidar. La seva coparticipació i corresponsabilitat és fonamental. Tenim un treball de futur, integrar nous models i metodologies actuals en els quals explorar vivències, experiències i necessitats i generar un pla de cures més adaptat a allò que els hi preocupa, reforçant els punts que les ajudarà a incrementar el seu coneixement, habilitats i augmentar la satisfacció assolint uns resultats òptims que derivi en un millor impacte individual i social.

Fotografia cedida per Blanca Muñoz-Mahamud.