Una ostomia és una intervenció quirúrgica en què es practica una obertura a l’abdomen, que es diu estoma, per on s’eliminen els productes de rebuig del cos, com la femta o l’orina. La majoria d’ostomies són temporals, però d’altres són permanents. Les ostomies digestives es fan per tractar diverses malalties, com ara el càncer de còlon. Les infermeres estomaterapeutes són expertes en l’abordatge de les necessitats de les persones a qui se’ls practica una ostomia. Amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer, que se celebra el 4 de febrer, entrevistem Cristina Navalón, infermera estomaterapeuta que treballa a l’empresa QCA Quirúrgica Barcelona, i forma part de la Junta de l’Associació d’Infermeres i Infermers Catalans d’Imatge Corporal (ACICDDI).

Hi ha unes 12.000 persones a Catalunya ostomitzades. Quines necessitats tenen?

No totes tenen la mateixa situació. Hem de valorar les seves necessitats i el motiu de la intervenció. Tampoc és el mateix un pacient a qui has pogut veure en una visita preoperatòria que un pacient que entra a urgències i es troba que té un estoma. Si ens centrem en el càncer, ens trobem, a més, amb la por que genera la malaltia. Què gestionem nosaltres? Doncs gairebé tot, al final. Hi ha una part física, una part emocional i també una part social. La societat marca quina és la normalitat i des de ben petits ens ensenyen que hem d’anar al lavabo a fer les nostres necessitats, però hi ha gent per a qui la seva normalitat és fer-ho en una bossa.

A les persones amb un estoma els hem de fer entendre que la nova normalitat no els ha de fer trencar amb el que feien fins ara. La gestió de la imatge corporal  es difícil. Hi ha molt de treball psicològic al darrere. Si la persona arrossega problemes d’autoestima, si li fem un estoma, això s’agreujarà. Es mira al mirall i, per molt que vulgui girar la cara cap a una altra banda, ho ha d’afrontar. Quant de temps triga a afrontar-ho? Depèn. Nosaltres fem de coach de salut. El pacient té les respostes i nosaltres l’hem d’ajudar a que les identifiqui. Les infermeres veiem quines són les necessitats de la persona, les seves creences i en quin moment es troba. Si fem la pregunta adequada en el moment adequat, vas descobrint situacions i acabes establint un vincle amb ella i la seva família. Fins que no acabes creant aquest ambient és difícil que et parlin del seu dia a dia, del que fan, de les seves relacions sexuals, de la relació amb la seva família, del seu ambient social. Això encara és un tema tabú. És un estigma el fet de tenir un estoma.

Quin abordatge es fa de les persones a qui se’ls ha de fer una ostomia?

Durant els últims anys s’ha donat molta importància a la visita preoperatòria. Probablement és la visita a què li dediquem més temps les infermeres. Hi fem una intervenció molt important, que és el marcatge de l’estoma. Es tracta d’ubicar a l’abdomen quina serà la zona més adequada per col·locar la placa i el dispositiu d’ostomia. Per això, hem de vigilar que no hi hagi cicatrius prèvies, hem de veure quin és el volum de l’abdomen. S’intenta situar els trocars per fer la laparoscòpia en el lloc on es farà l’estoma per minimitzar les cicatrius. A més de fer el marcatge, a la visita preoperatòria fem una presa de contacte amb el pacient. A mi m’agrada que vingui amb algú amb qui se senti còmode. Un fill, la parella. L’objectiu és que la persona, si és autònoma, ho segueixi sent després de la intervenció. Si és una persona depenent, la visita ens ajuda a buscar solucions. La visita preoperatòria ens dona molta informació. Sempre començo la visita amb una pregunta, què és el que més us preocupa? A partir d’aquí, comencem a parlar.

No és el mateix una ileostomia, una colostomia o una urostomia. La situació canviarà. Probablement, haurem de canviar els hàbits alimentaris, es produiran transformacions físiques, els hàbits de deposició canviaran... Hem de parlar d’això i fer-los entendre que és normal.

El que és més fàcil de la nostra feina és enganxar la bossa. El més complicat és ajudar a conviure amb l’estoma. Nosaltres som com l’entrenador que està a sobre dels pacients i els animes. Els hi poses petits reptes per anar fent passets. El primer dia sabran com és la bossa, el segon dia sabran com s’ha d’enganxar, el tercer m’explicarà que no sap com relacionar-se amb la seva parella, perquè el tema sexual no sap com abordar-lo. Després com han de fer esport...

Les persones ostomitzades poden tenir una bona qualitat de vida?

Sí, sobretot si reben un assessorament des del minut u. Sabem que iniciar l’educació en les primeres etapes redueix l’estrès i l’ansietat que genera el fet de portar la bossa. És important que preguntin les coses que els preocupa. Hi ha persones a qui els preocupa si podran segui fent esport, si podran posar-se un vestit ajustat, si es podran banyar a la platja... Coses del dia a dia que per a elles són importants. És bo que això surti a la primera visita. Després ja abordem qüestions més clíniques.

Està reconeguda la feina de la infermera estomaterapeuta?

A Catalunya tenim la sort de comptar amb infermeres referents d’estoma als grans hospitals. No està reconeguda com a especialitat, com passa a altres països, ni moltes vegades com a tasca específica, però som un col·lectiu que portem molts anys treballant-hi i se’ns té en compte la nostra opinió a l’hora de prendre decisions. Està demostrat que la nostra presència redueix les visites dels pacients a urgències i redueix complicacions. Amb els anys hem aconseguit moltes coses. Que tenim molt a treballar? Evidentment, però com passa amb tota la professió infermera.

Creus que hi ha prou infermeres estomaterapetes?

A Catalunya està prou coberta aquesta necessitat. En els últims anys s’han obert consultes en més centres i encara falta més coordinació entre els hospitals i l’atenció primària. A la privada tenim més problemes, perquè no ens tenen tant en compte. De tota manera, hem creat entre nosaltres una xarxa informal. Ens anem derivant pacients.

A poc a poc es va reduint el nombre de pacients que no reben atenció especialitzada i hi seguim treballant perquè tots els pacients tinguin un seguiment per part d’una infermera experta en ostomies.