Olga Canet Vélez és infermera, llicenciada en Humanitats i doctora en Pedagogia. Combina la seva feina al COIB amb la docència i la recerca a la Facultat de Ciències de la Salut de la Blanquerna - Universitat Ramon Llull. Després de dedicar-se a l’assistència en l’àmbit de la infermeria pediàtrica, actualment es dedica plenament a la recerca i a la docència a la universitat.

En aquests moments, participa en tres projectes d’investigació. El primer, que es diu +ÀgilBcn, estudia l’envelliment i la qualitat de vida. El segon és un projecte del Fons d’Investigacions Sanitàries (FIS), de l’Instituto de Salud Carlos III. El tercer és “el que m’ocupa la major part del meu temps”. Es tracta d’un projecte Horizon 2020, que s’anomena Quali-Dec, en col·laboració amb diversos països europeus, que té com a objectiu millorar la qualitat en la presa de decisió sobre el part i optimitzar l'ús de les cesàries, així com avaluar si les intervencions no clíniques, com el suport a la decisió o el fet que un membre de la família acompanyi la dona durant el part, redueixen les taxes de cesàries. Aquesta investigació s’està duent a terme en diversos hospitals d’Argentina, Vietnam, Burkina Faso i Tailàndia, que tenen uns índexs de cesàries molt elevat.

A més, des del 15 de març, Canet es fa càrrec de la transferència de coneixement al Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), dins de l’Àrea de Recerca, amb una dedicació parcial.

Es tracta d’un lloc nou, que demostra la voluntat del COIB de potenciar la recerca. Quines són les teves funcions?

Un dels objectius de la transferència de coneixement és identificar noves pràctiques, des d’una perspectiva múltiple, i desplegar projectes de recerca, en col·laboració amb els professionals. Les infermeres tenen diferents nivells de competència i de motivació pel que fa a la recerca. Es tracta d’incentivar l’interès per la investigació, incorporar-la a la pràctica quotidiana. La idea és que el COIB acosti la recerca als professionals i pugui conèixer quines són les seves motivacions. Volem proposar projectes de recerca i atreure infermeres que vulguin formar part de l’equip investigador. No seran projectes del COIB, sinó impulsats pel COIB per fer xarxa. La intenció última és que els resultats de la investigació es transfereixi a la pràctica professional.

A més de proposar projectes, hi ha intenció d’aconseguir finançament per fer-los?

Això seria l’ideal, però hem de pensar en el que som capaços de fer en aquests moments. Primer, la intenció és atreure les persones que tinguin inquietud i talent per poder participar en el projecte. També promocionant les seves competències en recerca i apoderant-los. Hi poden haver projectes realitzats per infermeres, de manera individual, que donin resultats que es puguin compartir amb altres professionals, que siguin públics i permetin donar visibilitat a la recerca. Hi poden haver d’altres en què es busqui la col·laboració amb diverses entitats, fer sinergies i buscar finançament per professionalitzar la recerca, perquè a dia d’avui els professionals assistencials estan fent recerca a cost zero i això genera molta frustració. Sovint tampoc tenen totes les competències per fer-ho. Falta molt de suport en la recerca en infermeria. Des del COIB intentarem proposar projectes i buscar col·laboradors, fer xarxa, i ajudar a que els resultats del projecte es puguin transferir a la pràctica clínica, que no es quedi en un calaix o simplement en la divulgació científica.

Hi ha institucions grans, com ara l’Hospital de Bellvitge o Vall d’Hebron, que tenen instituts de recerca, amb grups ben estructurats, però hi ha altres centres assistencials que tenen menys suport i que necessiten que la recerca es pugui incentivar més. L’ideal seria anar a aquests centres i preguntar quines necessitats tenen i buscar col·laboracions.

Els resultats de la recerca han de revertir en les persones que la fan i sobre la professió. Amb aquest suport, el COIB engegarà línies de recerca. Volem donar visibilitat als resultats de la investigació que fan les infermeres.

Quines línies de recerca es proposaran des del COIB?

Ara proposarem una línia de recerca, que és la prescripció infermera, amb una mirada molt professionalitzadora, i potenciant la col·laboració. La recerca és una tasca molt solitària i es tracta de tenir una mirada col·laborativa i multidisciplinària. A mi no m’agrada parlar de recerca infermera, sinó de recerca on hi ha infermeres. Com a professionals de la salut cal que estiguem on es fa recerca i ens posem en valor. Una de les qüestions que estic treballant ara és l’elaboració d’un mapa de la recerca que fan les infermeres, per conèixer quin és el punt de partida, què s’està fent, què s’està publicant...

Jo també tinc al cap poder atreure talent de joves quan surten de la universitat. La fase de principiant a principiant avançat, diguem que els primers cinc anys d’exercici. Aquí hi ha un gap, hi ha coses a fer. Potser la recerca que fan no tindrà resultats tan potents com la que poden fer infermeres amb més experiència, però si som capaços d’apoderar-los a l’inici de la seva carrera, podrem crear un hàbit que es mantindrà en el futur.

Potenciar les vocacions de recerca, doncs.

Sí. Qui té molt clara la vocació investigadora, farà recerca, però molta gent no sap que la té o entén la recerca d’una manera molt acadèmica. La recerca es pot aplicar a la teva feina quotidiana. De fet, s’ha d’incorporar a la feina assistencial. A més de liderar cures, de liderar equips, les infermeres hem de saber fer recerca. La necessitem.

Quina és la teva percepció sobre la situació de la recerca infermera?

Jo soc molt optimista, perquè cada vegada les infermeres fan més recerca. Surten millor formades de la universitat o s’han format després. També cada vegada hi ha més motivació. Tot i així, encara ens falta preparació. Crec que hauríem de ser més rigorosos. No tot s’hi val. Ens fan falta tres coses. La primera és preparació, competència. No professional, sinó de recerca. Per això cal una mentoria. La segona és que ens deixin fer, que ens deixin participar en la recerca. I, per poder participar, has de ser igual que els altres. La tercera és el finançament.

La solució passa per crear grups interdisciplinaris.

Sí. Convençudíssima. Però no cal que estiguin liderats per un metge. Han d’estar liderats per investigadors, gent que sigui competent en fer recerca.

I creus que altres col·lectius estarien d’acord que una infermera liderés un grup de recerca multidisciplinari?

Jo en els grups de recerca amb què he treballat mai hi ha hagut cap problema en aquest sentit. La recerca no és com l’assistència, que cada professional té les seves competències definides. El que li toca al metge li toca al metge i el que li toca a la infermera li toca a la infermera. En la recerca no. En la recerca tots podem ser iguals, mentre siguem competents.

Creus que la recerca que fan les infermeres té unes característiques diferents a la d’altres col·lectius?

La recerca és diferent si aspires a poc. Les infermeres hauríem de partir d’una mica més amunt. Ens cal més formació. També hi ha un altre tema, que és l’idioma. L’idioma vehicular de la recerca és l’anglès i ens falta competència lingüística. Això és una limitació. En general, la recerca que fem les infermeres és bona, però podria ser millor.

Què falta perquè pugui ser millor?

Falta suport per part dels centres, que s’ho creguin els gestors, les institucions. Que si tenen infermeres que saben fer recerca, ni que sigui recerca documental, que sàpiguen interpretar una revisió sistemàtica, que ho aprofitin. La recerca ha d’impregnar el nostre dia a dia. La finalitat última de la recerca és la transferència del coneixement. En la professió i, per extensió, en les persones usuàries.