Sarai Cuevas compagina l'assistència amb la gestió. Treballa com a infermera pediàtrica al CAPI Baix-a-Mar (AISSA) de Vilanova i la Geltrú, on des del 2015 també és adjunta de direcció i en l’actualitat assumeix la direcció del centre en funcions. Fa més de 15 anys que és infermera d’atenció primària a la zona del Garraf i actualment forma part de la Vocalia d'Infermeria Familiar i Comunitària del COIB. A més de conèixer molt bé l’atenció primària, també va treballar al nou departament d’urgències pediàtriques de l’Hospital Universitari de Southend (Regne Unit) del Sistema Nacional de Salut (NHS), el qual considera un model de referència en seguretat del pacient.

Dotació d’infermeres insuficient

La pandèmia del coronavirus ha complicat la tornada a l’escola i planteja molts reptes per a l’atenció primària: assumir la gestió de la Covid i seguir sent la porta d’entrada de la població al sistema de salut. El Departament de Salut ha assignat que el professional que resolgui els dubtes referents a la Covid-19, que el Referent Covid Escola no pugui resoldre, sigui la seva infermera de referència a l’atenció primària. La preocupació de Cuevas és que la dotació d’infermeres no cobreixi les necessitats actuals: "Amb la dotació extraordinària del Departament, al meu centre s’ha contractat una infermera, però és totalment insuficient per cobrir el cent per cent de les necessitats que han sorgit des de l’inici escolar."

A més, si hi ha un cas positiu està previst que l’EAP de referència de cada centre educatiu doni suport a les unitats mòbils que fan els tests PCR a les escoles. Tot i que estan en constant contacte amb la resta de referents del territori, Cuevas veu complex el suport a les unitats mòbils perquè "la dotació econòmica no ha contemplat aquesta activitat, els desplaçaments ni el personal adient, confiant un cop més en el sobreesforç de l’atenció primària". Cada unitat mòbil té diversos centres educatius de referència alhora: "No podem estar simultàniament a dues escoles i normalment s’hi desplacen dues infermeres o una infermera i un Tècnic en Cures Auxiliars d’Infermeria (TCAI) i ara s’estan desplaçant administratius sanitaris i TCAI per aquestes tasques". Recorda que als CAP també es gestiona el cribratge ordinari, l’atenció sectoritzada a les persones amb problemes respiratoris, a més de donar resposta a les persones amb problemes o necessitats diferents de la Covid-19. I tot, a hores d’ara, sense cap dotació extraordinària que s’ajusti a les necessitats reals.

A l'esquerra: La infermera Rosa Mallol prepara la cadira d'extraccions per al següent usuari tenint cura de la seguretat del pacient. A la dreta, a dalt: La infermera Núria Gil prepara material per a una cura. A la dreta, a baix: La infermera Àngels Peroy a la consulta de pediatria. Fotografies cedides per Sarai Cuevas.

Reprendre l’atenció primària

Per a Cuevas, la pandèmia no només ha incrementat la pressió assistencial a l’atenció primària sinó que s’han accentuat problemes estructurals previs com la baixa dotació d’infermeres i l’infrafinançament. "S’ha fet visible que, ara més que mai, es necessiten més infermeres per fer front a una demanda de salut creixent, a la qual la infermera pot donar resposta en la major part, de forma presencial o virtual, de manera autònoma i finalista," explica.

Moltes demandes no urgents s’estan quedant posposades. Cuevas pateix per la pèrdua de l’acompanyament a la ciutadania i es pregunta en què s’haurà convertit l’atenció primària i el sistema de salut en els propers anys si la ciutadania recorre a les urgències hospitalàries o a la sanitat privada. "No podem deixar de donar resposta a la nostra població, cal reprendre l’activitat preventiva i de promoció de la salut amb mirada a la comunitat", afirma. "La població ha de saber que la majoria dels CAP estan oberts i que són un entorn segur amb les mesures de seguretat adients. Les infermeres són accessibles per acompanyar-los i atendre’ls, resoldre els dubtes de cures i de tractament donant resposta a les seves necessitats de salut i l'atenció primària és el seu referent," afegeix i reivindica la necessitat de mantenir tots els CAP oberts.

Cuevas veu amb preocupació aquella població vulnerable que no té accés a les eines digitals de salut o amb barreres idiomàtiques i el seguiment de situacions i contextos fràgils on el contacte virtual és insuficient. "El virtualisme ha arribat per quedar-se però hem de poder donar una resposta diferent a la població que ho necessiti. El seguiment telefònic i les consultes telemàtiques no sempre són suficients. Hi ha cures i seguiments que s’han de fer presencialment a les consultes o al domicili, on és important veure, tocar i olorar i ser sensibles a la comunicació no verbal", explica la infermera.

Rol vertebrador de les infermeres

Malgrat la pandèmia, per a Cuevas és una gran oportunitat perquè les infermeres coliderin el canvi que necessiten les persones i el sistema de salut, per la seva visió holística sobre la salut de les persones i dels determinants de la salut dels barris. Anima a les direccions dels centres a apoderar les infermeres i a posar en valor les seves competències i la seva feina: "La infermera ha de treballar amb les màximes competències i ha de ser proactiva en l’anàlisi de la seva població assignada i en conèixer com estan les famílies en l’àmbit social. Ha de reprendre els seguiments necessaris, deixant de banda els paternalismes que anys enrere ens han ocupat tant temps de treball poc eficient", explica.

Pla de reforç de l’atenció primària

El Departament preveu un pla d’enfortiment i transformació de l’atenció primària amb l’objectiu de potenciar-la més enllà de l’impacte que genera la Covid-19. Compta amb una inversió de 298 milions d'euros i la incorporació de 3.800 professionals, 1.400 en concepte de recursos conjunturals per la Covid i 2.400 com a estructurals. Però, és suficient? De mitjana, per a cada Equip d’Atenció Primària, l’aportació suposa 0,58 infermeres. Per a Cuevas, el pla “és una notícia positiva però la xifra és totalment insuficient i no cobreix les necessitats reals”. Té clar que l’atenció primària ha de ser el centre d’un sistema de salut que encara és hospitalcentrista i demana a les institucions més visió i previsió.

Fotografia cedida per Sarai Cuevas.