13 de març de 2025

El Consell General d'Infermeria critica les promeses incomplertes de totes les administracions quan ara fa cinc anys del començament del primer estat d'alarma per la pandèmia de COVID-19. Denuncien que tots aquests aplaudiments que es van donar des de les institucions polítiques en aquells moments es van oblidar “quan les coses van començar a anar millor”.

El CGE critica las promesas incumplidas de las administraciones a la enfermería cuando se cumplen cinco años del COVID-19

"Les infermeres i infermers d'Espanya ens vam posar al capdavant de la lluita contra la COVID-19 des del primer moment. Fins i tot, cal dir, vam començar a prendre mesures de precaució abans que la pandèmia hagués arribat al nostre país i quan vam veure com el virus s'estenia a poc a poc al nostre voltant. Les plantilles es van deixar la pell i, moltes vegades, la vida per frenar l'expansió. Ara, quan només han passat cinc anys des del març del 2020, veiem com, lluny d'haver après la lliçó, tant el Govern central com els Governs regionals han tancat els ulls i, en molts àmbits, ens trobem pitjor que en el període prepandèmia", afirma Florentino Pérez Raya, president del Consell General d'Infermeria.

Així, Pérez Raya exposa que, “durant els mesos més crítics de la pandèmia semblava que les administracions van veure les necessitats reals del sistema i es van rearmar, contractant personal i dotant els centres sanitaris de recursos humans per cuidar i afrontar la situació que es vivia”. Però, ara, en el cinquè aniversari de la pandèmia, es mira enrere i es comprova que tot el que es va fer en el seu moment “va ser un miratge”.

"No entenem com, veient el que estava passant i podent comprovar que van ser els professionals sanitaris els que van aconseguir treure'ns de la crisi, es van tornar a acomiadar les plantilles i els hospitals i centres de salut van tornar a l'antiga normalitat, en què la manca de personal imperava i s'arrossegava des de fa dècades un enorme problema amb les llistes d'espera i l'atenció".

Ràtios infermeres/pacients

El Consell General d'Infermeria recorda ara com es deia que “sortiríem millors de la pandèmia”, però en mirar les dades es demostra que no ha estat així. Les ràtios d'infermeres per pacient a Espanya continuen sent les més baixes de la Unió Europea, amb 6,3 infermeres per cada mil pacients. Tot i això, la mitjana dels països del nostre entorn se situa en 8,8. De fet, des de l'organisme infermer fa anys que es denuncia aquesta situació i la manca de més de 100.000 infermeres i infermers per fer front a les necessitats del Sistema Nacional de Salut.

“No és una xifra que només donem nosaltres, sinó que, fins i tot, el Ministeri de Sanitat ha ratificat aquestes dades i en la darrera macroenquesta que van fer exposaven l'enorme necessitat de professionals. I això passa fins i tot sent un dels països amb millor formació infermera, però aquí, en comptes d'oferir unes condicions dignes per exercir a Espanya, les administracions estan deixant marxar infermers i infermeres a altres països amb millors propostes laborals. Això és inadmissible”, puntualitza Florentino Pérez Raya.

Atenció Primària

A més, exposa també la situació a què s'enfronta actualment l'Atenció Primària: “En el seu moment van ser el vaixell de contenció per evitar el col·lapse total dels hospitals i ara estan, a molts llocs, completament desmantellats. L'Atenció Primària l'hem de cuidar com es mereix. És imprescindible que es facin plans autonòmics per evitar aquesta situació i cal fer-los ja, a curt termini. No val treballar a futur, perquè el present ja és aquí”.

En aquesta línia, des del Consell General s'ha volgut fer una nova crida i s'ha instat els Governs a mirar enrere. “Els infermers, infermeres i altres professionals sanitaris vam ser els que ens vam posar al capdavant de la pandèmia, mirant cara a cara el virus i acompanyant tots aquests pacients que van haver de morir sols a les seves habitacions. Molts companys es van exposar fins i tot la mort. Quan va arribar la vacunació, una vegada més, els equips infermers van ser els responsables d'arribar a tota la població. Han passat cinc anys, però la globalització i el món actual ens diu que podria tornar a passar. No és el moment d'ensopegar a la mateixa pedra per segona vegada. És el moment d'apostar per la sanitat, d'organitzar les plantilles, contractar més personal i obrir noves places universitàries perquè, en un futur, quan comenci a haver-hi un volum alt de jubilacions, puguem estar preparats”, conclou Pérez Raya.