Elisabet Prat és infermera de salut mental del Parc Sanitari Sant Joan de Déu. Fa 20 anys que treballa al Centre Penitenciari Quatre Camins, on atén les persones internes amb trastorn mental sever, els casos més complexos i dona suport a les infermeres comunitàries de presons en l’abordatge de casos.

L’atenció sanitària penitenciària és un àmbit força desconegut. Quines funcions i activitats realitza una infermera de salut mental en el context penitenciari?

Sí, és força desconeguda per la població general i per altres serveis sanitaris, tot i que cada vegada és més coneguda l’atenció sanitària que es realitza en els centres penitenciaris, però ens cal fer-ne més difusió. Les funcions i activitats de la infermera de salut mental en el context penitenciari són les mateixes que en l’àmbit comunitari, però amb l’especificitat que suposa atendre persones privades de llibertat.

Entre les funcions de la infermera de salut mental hi ha: les visites de seguiment a les persones amb trastorn de salut mental segons el sistema de patrons infermers consensuats, seguiment de patrons funcionals de salut i seguiment de la integració amb l’entorn; la detecció i comunicació de senyals d'alerta de descompensació i o risc autolesiu; les activitats de prevenció, promoció i rehabilitació en les tasques pròpies infermeres, principalment centrades en l’autocura; el treball psicoeducatiu en tasques pròpies de la infermera amb la persona i el seu entorn, com el suport en la gestió de la seva malaltia i la pressa de decisions, l’assessorament en les activitats d’exploració i detecció de senyals d’alarma, la participació en grups psicoeducatius en tasques pròpies de la infermera, l’abordatge, el seguiment i el maneig dels pacients amb trastorn mental sever, treballant en el seu entorn i en conjunt amb el personal del centre penitenciari; el control i el seguiment del bon compliment del tractament farmacològic; la farmacovigilància dels psicofàrmacs de major risc; la supervisió i seguiment dels tractaments depot; la coordinació, si escau, amb recursos externs; suport i assessorament a les infermeres de l’Equip d’Atenció Primària Penitenciària (EAPP) en la intervenció i el seguiment dels pacients amb trastorn mental de baixa complexitat, especialment amb trastorns d’ansietat i depressió lleu i també fem suport i assessorament a la infermeria de l’EAPP en relació amb l’abordatge i maneig de les persones ateses amb un trastorn mental sever.

L’adherència al tractament i la consciència de malaltia és una de les tasques que amb les persones que tenen trastorns de salut mental hi ha una més dificultat. Si la situació penal ho permet, la infermera i l’equip fan sortides d’acompanyament al centre de salut mental per tal d’assegurar la continuïtat assistencial, que és molt important. La baixa consciència de la malaltia fa que moltes vegades no acudeixin a les visites.

Les funcions i activitats de la infermera de salut mental en el context penitenciari són les mateixes que en l’àmbit comunitari, però amb l’especificitat que suposa atendre persones privades de llibertat

Quines habilitats o coneixements creus que ha de tenir aquest professional?

Els coneixements que han de tenir les infermeres per poder donar una atenció integral són ser coneixedores del sistema penitenciari, ja que els nostres usuaris passen per diferents fases en la seva trajectòria penitenciària i és important estar coordinats amb els equips de tractament i d’interior. Les habilitats que han de tenir treballar en equip, tenir empatia i capacitat d’adaptació.

El Parc Sanitari Sant Joan de Déu, com un dels proveïdors de l’atenció especialitzada del territori, gestiona l’atenció a la salut mental penitenciària. Com s’estructura aquesta atenció?

En els centres penitenciaris es realitza l’atenció ambulatòria i els casos que requereixen hospitalització s’atenen a l’hospital psiquiàtric penitenciari, que consta de la Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica Penitenciària, situat a Brians 1, i de la Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica Intensiva, a Brians 2, a més de la Unitat Terapèutica Educativa al centre de menors Els Til·lers i de la Unitat de Rehabilitació a Quatre Camins, actualment en reformes. Els equips de suport en salut mental ambulatòria a través del Programa de Suport a la Primària (PSP) donen atenció ambulatòria als centres penitenciaris als usuaris que no requereixen hospitalització i que estan al mòdul.

Estan formats per psiquiatres, psicòlegs clínics, terapeutes ocupacionals i infermeres de salut mental. Els equips de salut mental del Programa de Suport a la Primària estan formats per psiquiatres, psicòlegs clínics, terapeutes ocupacionals i infermeres que donen atenció ambulatòria als centres penitenciaris de Catalunya, cada centre té un equip.

A les unitats d’hospitalització, els equips estan formats per psiquiatres, psicòlegs clínics, infermeres, auxiliars d’infermeria, educadors socials, treballador social i integradors socials.

Quins són els reptes que afronta la infermeria de salut mental penitenciària?

Els reptes que afrontem per mi són la visualització de la importància de la funció de la infermera de salut mental. Tant dins el sistema penitenciari com fora hi ha molt de desconeixement. He notat que a vegades ni tan sols els mateixos serveis de salut mental on he fet derivacions saben que en els centres penitenciaris es fa atenció a la salut mental.

Un altre repte és treballar per millorar l’atenció de les persones que pateixen trastorns mentals i reduir l’estigmatització que tenen per part doble: pel fet d’estar a la presó i de tenir un trastorn mental.
 

Quina és la part més gratificant o més satisfactòria de la teva feina?

La part més gratificant de la meva feina és veure l’evolució dels usuaris i que pots contribuir i acompanyar-los en el seu procés. També ho és el vincle que s’assoleix entre usuari i infermera, que afavoreix positivament en el seu benestar emocional.

El vincle entre usuari i infermera afavoreix positivament en el seu benestar emocional

Quina ha estat la dificultat més gran viscuda durant la crisi sanitària?

La dificultat més gran que ha suposat la crisi sanitària és el fet de fer servir EPI, la distància de seguretat i els aïllaments, que han dificultat la realització de les tasques i la comunicació amb els usuaris, sobretot la comunicació no verbal i el contacte, tan important quan parlem de salut mental. Però ens hi hem acabat adaptant i es continua donant la mateixa atenció. La pandèmia també ha potenciat l’aïllament dels usuaris amb trastorn mental sever, més del que ja tendien a tenir, i també ha portat un augment de l’ansietat i la incertesa pels esdeveniments i per les seves famílies durant els primers mesos de confinament. Després, s’han anat adaptant a les circumstàncies. Personalment, he notat un augment de l’ansietat, però no excessiu, similar al nombre de visites que abans de la pandèmia. Ja teníem un nivell d’atenció molt alt abans de la pandèmia.

La pandèmia ha potenciat l’aïllament de les persones amb trastorn mental sever

És prou conegut l’àmbit penitenciari dins la professió?

Cada vegada és més conegut, però encara cal més difusió per donar-lo a conèixer. Crec que també hi ha desconeixement de l’àmbit pel rebuig o la por que pot provocar el fet de treballar dins d’un centre penitenciari.