El Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) ha endegat la campanya Infermeres? Infermeres! per commemorar el Dia Internacional de les Infermeres, el 12 de maig, una celebració impulsada pel Consell Internacional d’Infermeres amb motiu de l’aniversari del naixement de Florence Nightingale, a qui es considera la mare de la infermeria moderna i la creadora del seu primer model conceptual. La campanya del COIB per aquesta celebració té com a eix central un espot publicitari que vol posar en valor la importància de les infermeres per a la salut global de la població i alhora fomentar el sentiment i l'orgull de pertinença de la professió.
 

Els protagonistes de l’anunci són persones amb èxit a la seva vida professional: la xef Carme Ruscalleda, la futbolista del Futbol Club Barcelona Aitana Bonmatí, la periodista Elisenda Carod i el periodista esportiu i streamer Gerard Romero. Tots ells han triomfat en les seves respectives professions i destaquen que han tingut la sort de poder-se dedicar professionalment a les seves passions i que per aconseguir-ho, han comptat i segueixen comptant amb el suport de moltes persones. Posen de relleu que malgrat el seu esforç, no és comparable amb el que fan les infermeres. "Elles sí que tenen mèrit. Dia a dia, cada dia, incansables. Mil professionals en una de sola. Infermeres? Infermeres!", exclamen al final de l’anunci. Les infermeres de Barcelona comparteixen els valors que transmeten els protagonistes de la campanya: l’èxit personal, l’esforç, la voluntat de superació i el treball en equip.

Més infermeres, més satisfacció amb el sistema de salut

Les persones que viuen en territoris amb una ràtio d’infermeres més elevada, on poden tenir cura de la població amb les millors condicions possibles, es mostren més satisfetes amb el sistema de salut. Catalunya té un dèficit estructural d’infermeres, que no dona resposta a les necessitats d’una població cada cop més envellida, amb necessitat de cures continuades i problemes de salut crònics i una complexitat creixent. La ràtio d’infermeres de Catalunya se situa en 6,5 per cada mil habitants, molt inferior a la mitjana europea, al voltant de 9,5, i d’altres comunitats autònomes com Navarra (8,7), País Basc (7,9), Castella Lleó (7,2) o Extremadura (7). Si Catalunya volgués tenir la ràtio de Navarra, hauria de contractar 18.000 infermeres més (un 38 % més de les que hi ha ara), i si volgués tenir la ràtio europea, 24.000 més (un 50 % més).

Cal tenir en compte que a més, que durant els propers anys es jubilarà un alt volum d’infermeres, per la qual cosa es preveu que la ràtio disminueixi encara més. Durant l’any 2023 arribaran a l’edat de jubilació més de 750 infermeres a la demarcació de Barcelona. Invertir en més infermeres, essencials perquè el sistema de salut funcioni, és clau per tenir comunitats més saludables i per fer front als reptes de salut dels propers anys.

Malgrat que fan falta més infermeres al nostre país, durant els darrers anys moltes han deixat el seu lloc de treball, ja sigui perquè han marxat a exercir a altres països o bé perquè han abandonat la professió. Durant els anys de la crisi econòmica del 2008 van marxar a treballar a l’estranger moltes infermeres, atretes per sous més elevats i millors condicions laborals. El que és encara pitjor és que un nombre elevat d’infermeres han acabat abandonant la professió, a causa de les condicions laborals i els sous i de l’impacte de la pandèmia.

Entre els anys 2011 i 2015, es va produir un augment significatiu del nombre d’infermeres que van marxar a treballar a l’estranger. Tot i que és difícil saber exactament la quantitat de professionals que van emigrar realment, un indicador que il·lustra aquesta tendència és el nombre d’expedients que ha tramitat l’Oficina d’Informació Professional a l’Estranger (OIPE) del COIB, tot i que no totes les infermeres que marxen a treballar a fora fan aquest tràmit. Entre el 2011 i el 2015, prop de 1.300 persones col·legiades van sol·licitar els serveis d’aquesta oficina per marxar a treballar a l’estranger, amb una mitjana anual de 257 peticions. Un cop passades les restriccions de mobilitat de la pandèmia, a l’any 2022, es va produir un petit repunt amb 405 expedients tramitats.

Treballar amb les millors condicions professionals i laborals

No només és necessari augmentar el nombre d’infermeres, sinó que puguin desenvolupar l’exercici de la seva professió plenament i fer-ho amb les millors condicions professionals i laborals possibles. Les infermeres són les professionals de la salut que treballen amb un nivell de precarietat més elevat. Tres de cada quatre infermeres treballen amb contractes eventuals durant els quatre anys posteriors a l’obtenció del títol i, tot i que posteriorment aquesta xifra es redueix, el nombre de contractes precaris entre les infermeres dobla el dels metges. Malgrat això, durant els darrers anys, ha augmentat lleugerament l’estabilitat en els contractes que s’ofereixen a les infermeres. Per exemple, un 65% de les ofertes de treball publicades a la borsa de treball del COIB durant l’any 2022 feien referència a contractes indefinits, mentre que el 2021 era del 54% i l’any 2019, representava el 50%.

Les retribucions de les infermeres també estan molt per sota del seu nivell de formació i de la responsabilitat que exerceixen als centres de salut. En concret, les infermeres que treballen en l’àmbit sociosanitari i residencial són les que perceben pitjors sous i condicions laborals, que és urgent equiparar amb el de les infermeres que treballen en d’altres àmbits. En relació als salaris de les infermeres, el percentatge d’ofertes a la borsa de treball del COIB durant l’any 2022, que estan a la forquilla entre els 30 i 40 mil ha passat del 24 al 36%.

A banda de les condicions laborals i els sous, l’emigració i l’abandonament de la professió s’expliquen per la manca de promoció professional que les infermeres tenen en els seus llocs de treball, així com la manca de reconeixement de les especialitats i de l’experiència.

Les infermeres al sistema sanitari públic estan cobrant com a diplomades universitàries, i no com a graduades, que és el que són ara. Això suposa una diferència salarial injustificable i la impossibilitat d’accedir a determinats llocs de responsabilitat. Són necessàries accions per equipar els contractes de les infermeres amb la resta de graduats universitaris, de manera que passin del grup A2 al grup A1.

També és necessari desenvolupar un pla de carrera professional adaptat a l’expertesa i coneixements amb nivells graduals i fer efectiva la categoria especialista en l’àmbit professional amb 6 anys de formació com ja passa en altres comunitats autònomes.