El Ministeri de Sanitat del Govern d’Espanya ha fet públics avui dos informes decisius que evidencien la situació crítica de les infermeres a Espanya i la necessitat urgent d’una resposta estructural per garantir la qualitat i sostenibilitat del sistema de salut. El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) considera que aquests documents són el punt de partida imprescindible per encarar els reptes estructurals i laborals de la professió, i facilitar així l’impuls legislatiu necessari.
Els informes, “Situació actual i estimació de la necessitat d’infermeres a Espanya 2024” i “Situació laboral i necessitats percebudes per les infermeres a Espanya 2024”, aporten dades significatives sobre la manca de professionals, les condicions laborals i les desigualtats territorials.
Dades clau:
Espanya necessita incorporar 100.000 infermeres per assolir la ràtio europea de 9,9 professionals per cada 1.000 habitants. Amb l’actual projecció de creixement, es trigaria entre 22 i 29 anys a arribar a aquesta mitjana.
El col·lectiu infermer creixerà en 72.009 professionals en els pròxims 10 anys, una xifra insuficient per cobrir les necessitats identificades.
Un 16,3% de les infermeres actives es jubilarà en els pròxims 10 anys, fet que agreujarà encara més la manca de professionals.
Més del 55% de les professionals considera insuficient el nombre d’infermeres per garantir una atenció de qualitat.
El 39,4% de les infermeres enquestades es planteja abandonar la professió en els propers 10 anys. A Catalunya, aquest percentatge arriba al 55,9%, el més alt de l’Estat.
La sobrecàrrega laboral és un factor determinant: el 92,7% de les infermeres assenyalen les condicions professionals com la principal causa d’abandonament.
El 64,3% de les professionals indica que la manca de personal afecta la qualitat de les cures que poden oferir.
Desigualtats en la distribució de les especialitats infermeres
Els informes també posen de manifest que més de dos terços de les infermeres especialitzades treballen com a generalistes, un desaprofitament evident del seu potencial i de la inversió en formació. Especialitats com la infermeria geriàtrica i la del treball encara presenten grans mancances en la seva implantació, mentre que les llevadores i les infermeres de salut mental gaudeixen d’una consolidació més àmplia.
La realitat a Catalunya
A Catalunya, es combinen fets positius i reptes significatius que configuren una realitat complexa per a les infermeres. D’una banda, factors com el saldo positiu en mobilitat geogràfica i l’augment de les places IIR reflecteixen un esforç significatiu per fomentar la formació especialitzada i garantir el relleu generacional en un moment crític per a la professió.
D’altra banda, hi ha factors estructurals que limiten el potencial d’aquestes millores. La jornada laboral de 37,5 hores setmanals, superior a la mitjana estatal, genera una percepció de desavantatge competitiu que impacta directament en la satisfacció i la retenció de les professionals. A això s’hi afegeix la manca d’equitat en els complements salarials per a infermeres amb especialitats, que no sempre es corresponen amb les responsabilitats i competències adquirides.
Aquest desequilibri es tradueix en una elevada intenció d’abandonament de la professió, amb un preocupant 55,9% de les infermeres catalanes plantejant-se deixar la professió en els pròxims 10 anys, segons l’enquesta presentada.
Valoració del COIB
“El Ministeri posa sobre la taula una realitat que no podem ignorar, la necessitat de reforçar la professió infermera és urgent”, afirma Borja Manzanares, president del COIB. “Els informes subratllen la importància d’una planificació estratègica per afrontar la manca de professionals, millorar les condicions laborals i reconèixer les especialitats. Les infermeres tenim la preparació per ser el motor d’aquest canvi, reiterant el nostre compromís amb la promoció de la formació, la recerca i el lideratge, i treballant conjuntament amb administracions i entitats per garantir un futur més digne per a les infermeres i el sistema de salut”.
