L’especialitat d’infermeria del treball i salut laboral és “la gran desconeguda i en part és per culpa nostra”, reconeix Marisa Anglès, infermera especialista en salut laboral de la Unitat de Prevenció de Riscos Laborals de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, de Barcelona i membre de la Comissió d'avaluació d'infermeres infectades per virus transmissible per sang (CAIIV), que reivindica el paper que tenen les infermeres d’aquest àmbit per prevenir i promoure la salut entre les persones que treballen en empreses i institucions.

Quines activitats feu les infermeres especialistes en infermeria del treball i salut laboral?

Si preguntes a la gent què fem et diran que la revisió de salut, i és trist que només ens coneguin per això. Les funcions d’una infermera del treball estan distribuïdes en sis àrees, com vigilància de la salut, gestió de la prevenció, assistència sanitària, etcètera, i dintre d’aquestes àrees hi ha diverses activitats com conèixer els llocs de treball, l’entorn en què els treballadors fan la seva feina i els riscos que comporta; proposar les mesures que calgui perquè puguin treballar de forma segura i preservar la seva salut; buscar millores al lloc de treball; investigar accidents, i donar formació i informació, que són la base de la prevenció. Hem de saber quins productes es fan servir, quins procediments de treball es realitzen, quins riscos poden sorgir i com s’han de manipular de manera segura per evitar accidents i malalties professionals.

Una altra de les activitats que fem, que és molt important, és la promoció de la salut. Treballem el concepte d’empresa saludable, de què, per cert, el COIB havia organitzat algunes jornades. El que intentes és donar-li hàbits saludables al treballador en l’àmbit laboral, que també pugui aplicar a altres àmbits de la seva vida.

Quines particularitats té una infermera de salut laboral que treballa en un centre sanitari?

La infermera de salut laboral ha de tenir les competències i els coneixements científics de l’àmbit on treballa. Si anés a treballar a una petroquímica, per exemple, hauria de conèixer els productes químics que hi fan servir i els riscos que poden sorgir i que poden afectar la salut dels treballadors. A l’hospital tenim riscos biològics, per sobreesforços, risc químic, etcètera. S’han d’anar actualitzant els coneixements, les normatives i totes les novetats que sorgeixen. 

Quines qualitats ha de tenir una infermera especialista en salut laboral?

Les qualitats no són diferents a les de qualsevol altra infermera, el que passa és que desenvolupem la nostra activitat en un entorn diferent. Una infermera ha de ser observadora, ha de ser curiosa, fer preguntes sobre el que observa. L’experiència et fa anar més enllà. El fet de conèixer els procediments que es fan a l’hospital i la meva experiència com a infermera generalista m’han donat eines per gestionar la meva feina. Les infermeres hem de ser empàtiques, treballem amb persones. Hem de tenir capacitat de comunicació, saber escoltar i saber-nos guanyar la credibilitat per quan hem de proposar canvis o mesures que afecten l’activitat laboral. És molt important la capacitat d’organitzar. Participem en l’organització de la prevenció i en campanyes preventives com les de vacunació, campanyes informatives sobre l’ús d’EPIs, etcètera.

Quines coses us diferencien d’una infermera generalista o d’una altra especialitat?

La diferència principal és el tipus de persona a qui tractem. La infermera generalista cuida persones amb alguna malaltia, amb unes necessitats bàsiques que cal cobrir, i el seu objectiu es curar-la. Nosaltres tractem persones que, d’entrada, estan sanes i el que intentem és que preservin aquesta salut en el seu entorn laboral, que no emmalalteixin i, segons els diferents estats de salut durant la seva vida laboral, mirem que la tasca que fan no els suposi un risc afegit.

Falten infermeres especialistes en salut laboral?

Sí. De fet, falten infermeres de qualsevol àmbit, però a l’entorn assistencial pots calcular ràtios, cosa que en el nostre cas és més complex. L’AET [Asociación de Enfermeras Especialistas del Trabajo] ens diu que a Espanya som nou mil especialistes en infermeria del treball, però només sis mil estem exercint. Tenint en compte que la població de treballadors és d’uns vint milions, i que la llei estableix que hi ha d’haver un metge i una infermera especialistes del treball per cada dos mil treballadors i a partir d’aquí s’incrementa la plantilla, no surten els números.

Per altra banda, en el programa d’accés a l’especialitat via IIR, des del 2010 fins ara es convocaven unes 18 places per any, aproximadament, però al 2020 n’han ofert 62; s’ha triplicat el nombre, la qual cosa indica que s’ha vist la manca d’infermeres especialistes del treball.

Està reconeguda laboralment l’especialitat?

No. La nostra especialitat és poc coneguda i potser nosaltres en podem tenir part de culpa. Es parla poc de la infermeria del treball a les facultats i, quan les infermeres acaben d’estudiar, no estan motivades per triar-la. No saben què fem. No estem reconegudes ni remunerades per la nostra tasca. Ens hem de començar promocionar més. Els empresaris i els treballadors han de saber que fem més coses, a banda del reconeixement de salut.

En qualsevol cas, la nostra és una especialitat amb molt de futur. La població treballadora s’està envellint i caldrà adaptar els llocs de treball a aquest envelliment per preservar la salut i la seguretat a l’entorn de treball i assegurar la dels que comencen.

Pel que fa a les infermeres que volen obtenir l’especialitat d’infermeria del treball s’hauria de millorar l’oferta de places a Catalunya. De moment, nomes hi ha una unitat docent reconeguda, l’Hospital del Mar, que només convoca dues places.

Com esteu vivint la pandèmia de covid-19?

La primera fase de la pandèmia la vam viure pitjor que ara. No sabíem ben bé a què ens enfrontàvem. Els treballadors estaven angoixats, no tenien clar quines proteccions individuals havien d’utilitzar, com havien d’actuar amb els pacients. Sortien protocols que canviaven molt de pressa i ens feien variar la nostra actuació.

La nostra activitat es va incrementar molt. Per una banda, s’havia de fer el seguiment dels treballadors, PCRs, estudis de contacte, etcètera, i per l’altra, tot el que fa referència a la valoració dels EPIs que ens anaven arribant i definir el seu ús en funció de l’activitat a realitzar. Afortunadament, ens vam organitzar de seguida i vam començar a preparar material informatiu, cartells, vídeos... tot per donar informació i confiança als treballadors a l’hora de treballar amb pacients diagnosticats de la covid-19. Però tot això també ens ha generat estrès a nosaltres.

En la postpandèmia també serà molt important la nostra feina, perquè els treballadors estan cansats, han patit molt d’estrès, alguns que han passat la covid, potser tindran alguna seqüela... Tenim molta feina per endavant.

La crisi sanitària actual ha fet que es valori més la vostra feina?

Ha fet que es valori la feina de tots els professionals sanitaris. Els aplaudiments a les vuit del vespre... això no s’havia vist mai. De tota manera, és trist que ens hagi hagut de passar això per rebre aquest reconeixement.

En la salut laboral hi ha hagut treballadors que han reconegut la nostra feina, però també d’altres no han estat d’acord amb el que els dèiem perquè els protocols canviaven i no els donava confiança. De tota manera, crec que saben que hem estat al seu costat. Hem fet esforços per cuidar-los, hem ampliat horaris etc. Això es valora.

L’organització també ens ha recolzat molt. Ens han reforçat pel que fa a recursos humans i a material necessari per dur a terme les activitats establertes. S’ha fet tot el que s’ha pogut i més.