La subdirectora del Servei Català de la Salut, Marta Chandre, destaca la feina dels professionals durant la pandèmia de la covid-19, una situació que, afirma, “ha sobrepassat tot el que ens imaginàvem.” La responsable de l’ens sanitari destaca que l’actual crisi sanitària obligarà a adaptar el nostre sistema de salut, potenciant la telemedicina i les polítiques de promoció d’hàbits saludables.

La crisi sanitària provocada per la pandèmia de la covid-19 ha posat a prova el sistema de salut del nostre país. Estàvem preparats per suportar una situació així?

L’augment tan sobtat i accentuat de pacients ens va agafar a totes i a tots a contrapeu, això és indiscutible. Sabíem que teníem davant una malaltia desconeguda i perillosa, però ni molt menys ens l’esperàvem tan agressiva i que fos capaç de canviar el món; perquè així ha estat, ha transformat el món en què vivim. El sistema podia parar un primer impacte potent, però la situació dels mesos de març, abril i, fins i tot, maig, va sobrepassar tot el que ens imaginàvem. Sortosament, tenim una xarxa d’experts que ens van advertir del que podia arribar a passar i vam anar a màxims. En pocs dies teníem hotels medicalitzats, pavellons com espais annexos als hospitals –amb tot el que això suposa!–, més llits de crítics... Va ser un treball intens de tothom que no haguéssim pogut fer sense la gran tasca dels professionals. La cooperació entre totes i tots va ser clau per parar la primera, i molt angoixant, onada. Igual que la responsabilitat de la població per fer una cosa que mai s’haguessin imaginat, un confinament.

Quines coses han fallat en el nostre sistema de salut durant la pandèmia?

Ens hagués agradat poder donar una resposta més ràpida pel que fa al material de protecció individual, però també cal dir que tot el planeta estava cercant aquest equipament. Ens trobàvem en una situació molt crítica i amb una competència brutal a escala mundial. Per això, vam engegar la central de compres com a plataforma complementària a les demandes que els mateixos centres ja feien. També hauríem volgut tenir des d’un principi més capacitat de fer proves diagnòstiques, tot i que estem amb el mateix, es requeria un material que tots els països buscaven. Com a solució, vam crear l’aplicació STOPCOVID-19 per fer un seguiment dels possibles casos. Ara que ja tenim els materials adequats, estem treballant amb la traçabilitat de la infecció fent proves a tots els contactes estrets del cas positiu. En definitiva, hem anat evolucionant igual que ho fa el virus i, en conseqüència, la pandèmia. Hem de fer un pas endavant amb les polítiques de promoció d’hàbits saludables i tenir capacitat per adaptar-nos als canvis que la societat mostra.

Com han afectat les retallades que es van fer durant els anys de la crisi del 2008 al sistema de salut?

La crisi econòmica va ser un moment també molt angoixant. Les retallades van ser, sens dubte, un cop dur per al sistema sanitari, però vam ser capaces de recomposar-nos i seguir oferint un servei assistencial excel·lent. Estic orgullosa de com vam afrontar aquella situació delicada.

Molts professionals de la salut estan descontents amb les seves condicions laborals, amb la pressió assistencial que han de suportar i amb la gestió que s’ha fet de l’actual crisi sanitària. Això s’ha posat de manifest amb la convocatòria de diverses vagues per part de metges residents, de metges d’atenció primària i de personal del transport sanitari, durant la tardor. Per què creieu que s’ha arribat a aquesta situació?

Som conscients que alguns col·lectius estan descontents i estem treballant per revertir-ho. S’han creat equips de negociació per trobar un consens i revertir aquesta situació. Sens dubte, la crisi sanitària provocada pel coronavirus SARS-CoV-2 ha suposat, com diríem col·loquialment, la gota que ha fet vessar el got, però són reclamacions que ja havíem començat a treballar des que estem a la direcció del Servei Català de la Salut. És difícil identificar un únic motiu i, alhora, crec que és important no fer suposicions i escoltar totes les parts [per saber] què necessiten.

Hem sentit a dir moltes vegades que el model sanitari català era un dels millors del món. Segueix sent així avui dia?

Fent servir unes paraules que va dir el meu company de l’equip direcció Ivan Planas, director de l’Àrea Econòmica del CatSalut, potser no som el millor sistema sanitari del món, però “no tenim res a envejar a cap altre”. Tenim una sanitat pública, i remarco pública, de caràcter universal, de moltíssima qualitat, excel·lent, si m’ho permeteu dir. I grandíssima part és gràcies al talent de les i els nostres professionals sanitaris.

Cal reformar el sistema de salut?

Analitzar en profunditat les carències de sistema i revertir-les és una feina que fem diàriament. La covid-19 ho ha transformat tot, així que estem fent una feina encara més exhaustiva de com ens podem adaptar a les condicions que obliga a implementar la malaltia. Un exemple és la telemedicina. Les visites presencials han baixat notòriament des de l’inici de la pandèmia, fet completament normal donades les circumstàncies. Per això hem dotat els equips de noves eines perquè puguin seguir fent el seguiment de malalts de manera telemàtica, sense perdre qualitat en l’atenció. Evidentment, si el pacient requereix una exploració o un seguiment exhaustiu d’una patologia en concret, el personal mèdic el citarà i faran una visita presencial, però estan intentant evitar les que no siguin absolutament necessàries. Allò que desitjaríem que s’entengués és que una visita virtual pot arribar a ser un procés assistencial de qualitat, tot i que entenem que és difícil quan normalment s’ha fet d’una manera en concret.

Quins aspectes caldria canviar?

Hem de treballar amb polítiques de promoció d’hàbits saludables. Així prevenim problemes futurs de salut. La nostra idea és prevenir que la gent es posi malalta. Alhora, hem d’adequar a curt termini les plantilles de professionals amb aquests nous requeriments, és a dir, implementar canvis i millores. Finalment, incorporar tots els avenços d’innovació en àmbits de salut. Això comportarà impactes directes en els processos. Aquest punt ja l’estàvem desplegant, però la covid-19 els ha accelerat.