La preocupació per la imatge corporal va més enllà de voler estar més guapa o més guapo. Es tracta d’un aspecte que pot afectar l’estat emocional, l’autopercepció i els comportaments de les persones, que comporta canvis considerables a nivell biopsicosocial. La gestió de la imatge corporal és un àmbit en què intervé la infermera, que du a terme un abordatge integral de l’impacte físic i emocional, que queda reflectit en la pròpia percepció de l’aparença física de les persones. En parlem amb Núria Sáez, graduada en Infermeria, propietària del centre de formació Nus Agency, presidenta i fundadora de l’Associació d’Infermeres i Infermers Catalans d’Imatge Corporal (ACICDDI) i vocal de la Junta de la Societat Catalana de Bioètica en Ciències Salut, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears. També col·labora amb l’Assessoria de Responsabilitat Professional del COIB.

Com va sorgir la necessitat de definir el perfil de gestora de la imatge corporal al COIB?

Dins l’assessoria de responsabilitat professional del COIB arribaven molts dubtes i consultes d’infermeres sobre aspectes que tenien a veure amb l’àmbit de l’estètica. Poc abans del 2013, es va formar un grup de treball per elaborar un document que parlés sobre la manera com havíem d’abordar aquesta qüestió, dins de l’àmbit infermer, i que tingués en compte la vessant estètica que hi ha darrere de processos oncològics, de l’envelliment, de les cremades, del canvi de gènere, dels trastorns alimentaris..., que poden tenir una afectació emocional i física en les persones. Vam estar-hi treballant durant cinc anys i, finalment, el COIB va publicar el document Perfil professional en l’àmbit de la gestió de la imatge corporal, que defineix el concepte i recull les competències de les infermeres gestores de la imatge corporal. Aquest document es va publicar el mes de novembre de 2017 al web del COIB i es va fer una presentació d’aquest nou perfil.

Quines són aquestes activitats?

Des del punt de vista de l’abordatge, revisem la història clínica de la persona, en fem una anamnesi i parlem amb ella per identificar quines són les seves necessitats reals, objectives i subjectives. Pel que fa a les activitats concretes, per exemple, fem cura de la pell, recomanem productes per tractar l’eritema que pot aparèixer després de la radioteràpia, mirem com abordar l’alopècia, col·laborem en la reconstrucció de la mama després d’una mastectomia... Un altre exemple són les persones amb una ostomia. Potser la persona intervinguda no acaba de trobar el vestit o el pantaló que li va bé, no acabem de trobar la bossa adequada o l’alimentació més adient... També mirem si una ferida ha quedat malament i l’hem de desbridar, donem suport emocional... Això ho ha de fer una infermera.

És important separar-nos completament de l’acte comercial i obrar dins l’ètica professional, tant per prendre decisions sobre com farem la cura com per determinar quins productes seran els més adients. Cal tenir present també el confort, prendre les decisions consensuades amb la persona i parlar-li d’alternatives als tractaments. A més, cal dur a terme una escolta activa en tot moment. No es tracta simplement d’un acte estètic. La imatge corporal és més que posar uns llavis més grans o uns pòmuls més prominents. És tenir cura de la persona des d’un punt de vista global, que quan es miri es torni a trobar completa o satisfeta amb la projecció interna i externa de la seva imatge corporal.

Creus que seria necessari que es creés una especialitat en gestió infermera de la imatge corporal?

Sí, jo crec que hauria d’arribar a ser una especialitat. Això facilitaria la seva visibilitat i la seva integració dins dels processos assistencials. La infermeria comporta diverses activitats: l’assistència, la recerca, la docència i la gestió. Amb aquesta premissa, es poden fer protocols consensuats científicament, es pot fer revisió de les cures...

Dins la professió infermera hi ha consciència sobre la importància que té la gestió de la imatge corporal?

Hi ha moltes infermeres que han fet aquesta feina durant molts anys i no li havien posat nom. Desconeixen que s’han convertit en expertes en gestió de la imatge corporal. Per això, és important el DAC [diploma d’acreditació i capacitació] d’imatge corporal del COIB, que acredita les infermeres que han demostrat tenir competència en aquest tema i s’han format en aspectes amplis de la gestió de la imatge corporal, com és la relació entre l’ajuda, la gestió de casos complexos, la gestió de les emocions... i aprendre activitats per millorar la percepció de la imatge corporal, en general.

Quin tipus de peticions fan a l’Assessoria de Responsabilitat Professional del COIB relacionades amb la gestió de la imatge corporal?

La petició més freqüent és “la infermera pot fer això?”, “quines són les meves competències?”, “quins tràmits fiscals necessito?”... i després et pregunten “quina formació cal tenir per fer-ho?”

En primer lloc, l’assessorament té caràcter d’orientació, en tant que infermeres col·legiades al COIB, que tenen inquietud sobre les seves competències com a infermera gestora de la imatge corporal, i que poden fer exercici lliure o compatibilitzar diverses activitats professionals.

També es fa una revisió del currículum formatiu, per orientar la seva carrera professional cap al perfil d’infermera gestora de la imatge corporal i, moltes vegades, perquè arribi a ser una infermera avançada i gestora de casos complexos en l’àmbit assistencial.