El COIB ha acollit l’exposició ‘La mort, digna i il·lustrada’, organitzada per l’Associació pel Dret a Morir Dignament, que ofereix diverses mirades sobre la mort. La infermera Teresa Muñoz, voluntària de l’Associació, parla sobre la iniciativa.
“La mort segueix sent un tema tabú, que la nostra societat amaga per por”, explica Teresa Muñoz, infermera voluntària de l’Associació pel Dret a Morir Dignament. Per aquest motiu, afegeix, és necessari parlar-ne de manera oberta. Aquesta és la intenció de l’exposició La mort, digna i il·lustrada, que aplega il·lustracions i textos elaborats per 31 artistes joves, que reflexionen des de diversos punts de vista sobre el final de la vida. La mostra l’ha portat a la seu del COIB la infermera jubilada Teresa Muñoz, que és voluntària de l’Associació.
La idea de l’exposició va sorgir d’un grup de voluntàries de Girona de l’associació, que van tenir la idea de convidar artistes perquè expressessin de manera lliure la seva visió sobre la mort. Ja fa més d’un any i mig que les obres estan fetes i des de llavors s’han exposat en centres cívics, biblioteques i centres sanitaris, amb una resposta molt positiva. Ara, la mostra arriba al COIB que, degut a les restriccions provocades per la pandèmia, la comparteix en format en format digital.
Trencar amb estereotips
Muñoz destaca que l’exposició intenta trencar amb els estereotips que envolten la mort, partint de punts de vista diversos i fent servir tècniques artístiques diferents. Tot i així, la infermera voluntària de l’Associació destaca que moltes de les obres es relacionen amb la natura.
La infermera voluntària de DMD afirma que en la nostra societat “els temes relacionats amb el patiment i amb la mort s’amaguen.” Muñoz afegeix que “abans tots els membres de la família participaven en tots els esdeveniments, en les festes i també en la mort. Ara, s’aparta els infants de tot el que té a veure amb la mort, i això no ajuda gens a normalitzar una cosa que és natural.”
L’associació
DMD es va crear l’any 1984, impulsat per un grup d’intel·lectuals catalans, que es dedicaven a pensar sobre la mort. Muñoz explica que l’associació es dedica a assessorar sobre els recursos que existeixen sobre l’abordatge del final de vida, especialment del document de voluntats anticipades, que “és una eina molt bona per deixar per escrit com volem morir, respectant els valors i les creences espirituals de cada persona.” Quan es va jubilar, Teresa Muñoz es va fer voluntària de l’associació, impulsada per motius personals –“per desgràcia, a la meva família hem tingut mala sort”– i també professionals. Destaca que “les infermeres tenim un paper clau” en assessorar sobre els recursos i l’abordatge del procés de final de vida.
A l’associació col·laboren diverses infermeres, però Muñoz demana que n’hi puguin haver més, perquè puguin “aportar els seus coneixements i experiència en l’abordatge de les cures en la darrera etapa de la vida de les persones, de manera que puguin tenir una mort digna.”
