Es calcula que uns 200 milions de nenes i dones arreu del món han patit la mutilació dels genitals durant la seva infància o adolescència.

Margalida Colldeforns Vidal, llevadora de l’ICS-ASSIR Granollers i a l’Hospital General de Granollers, ha liderat diferents grups d’educació sanitària per a dones afectades de la mutilació genital femenina, amb les quals també seguia tenint contacte a la consulta si ho desitjaven, fins a l’esclat de la pandèmia, que ho ha capgirat tot i ha forçat a reorganitzar els equips i l’atenció.  

En quina situació es troben els grups d’educació sanitària per a dones afectades de la MGF?

Amb l’esclat de la pandèmia es van aturar. La crisi sanitària ha tingut un efecte molt devastador i en poc temps vam canviar tota la manera de fer. Els professionals ens vam haver de mobilitzar ràpidament amb nous circuits i procediments i tota l’activitat grupal es va quedar aparcada, el primer era la consulta del dia a dia d’obstetrícia i ginecologia. Vam passar de tenir l’agenda programada a només la visita telefònica, excepte les ecografies, i vam prioritzar el control dels embarassos a l’activitat grupal. Per tant, els grups de MFG es van quedar aturats. Malgrat això, si la dona trucava o contactava per correu electrònic o a través de La Meva Salut demanant atenció sobre la mutilació, s’atenia la demanada.

A poc a poc vam veure, però, que les dones no estaven trucant perquè la MGF no és un problema per sí sol sinó que som les llevadores que, quan fem la detecció i sensibilització, els despertem alguna cosa. Li expliquem què té, li ensenyem com hauria de ser el clítoris i com el tenen, tots els problemes de salut que se’n poden derivar com problemes de sexualitat, anorgàsmies, infeccions d’orina o de vagina, li demanem si els passa alguna d’aquestes coses i llavors la dona moltes vegades confirma algun problema relacionat. En un moment de pandèmia, és normal que no diguin res, tot això no és urgent, excepte en aquelles dones del grup que volen preguntar sobre la reconstrucció o sobre algun canvi que hi hagi hagut.

Amb la pandèmia els grups de MGF es van quedar aturats i s’atenia les demandes per via telefònica, per correu o a La Meva Salut

Com funciona la tasca de prevenció?

Des de l’ASSIR fem una tasca conjunta de detecció i prevenció amb l’equip del CAP de pediatria, treballadors socials i serveis socials. Penso que cada vegada s’estan involucrant més en tot el protocol i hi ha més prevenció. Les llevadores alertem quan detectem una dona que té una mutilació dels genitals i està embarassada d’una nena. Parlem amb la dona, abans de la covid la convidàvem al grup, però ara se li dona la informació a la consulta i s’alerta el servei de pediatria, que revisen si hi ha altres germans i si ja tenen identificada la dona, i quan neix la criatura se li torna a explicar a la mare tota la prevenció. Des de pediatria continuen treballant amb el protocol si aquesta criatura ha de viatjar: se li fa exploració de genitals prèvia, s’adverteix a la família i se li ofereix a la família signar una declaració en què es responsabilitzen que no es practicarà cap ablació durant el viatge i quan torna se li valoren els genitals. Em consta que aquest protocol s’està valorant de canviar-lo, els protocols han de ser actius i millorables. Aquest protocol està molt ben fet però crec que s’ha de fer més èmfasi en apoderar la dona sobre els drets i respecte a la dona. Aquestes dones han de tenir més força i treure el poder de fer canviar aquesta pràctica i de creure que va en contra dels drets humans i de la igualtat de gènere. Em consta que en alguns llocs el protocol s’està treballant també amb els pares, i està molt bé que els homes s’impliquin, però on s’ha de treballar més és amb la dona i les filles.
 

Quina afectació ha tingut el confinament més estricte a les dones que formàvem part del grup de MGF?

En general, sabem que amb el confinament ha augmentat la violència de gènere i la necessitat del suport psicosocial i de salut mental de moltes dones. La situació de l’ablació, però, és la mateixa que abans. És un tema que si no se’n parlava, ara tampoc. Les dones amb MGF ho tenen apartat fins que un sanitari li treu el tema, en però les seves filles, que ja són nascudes aquí, s’observa una demanda més activa d’informació i reconstrucció. La situació de pandèmia ha posposat que els puguem ajudar i ha perjudicat aquella que ha volgut fer una reconstrucció, perquè l’hospital de referència la tindrà en llista d’espera. La majoria demandes de reconstrucció de clítoris venen dels grups així que d’aquí a un temps notaré que fa un any que no n’hi ha però ja estem treballant per poder fer grups online. De moment, donem  la informació quan fem la visita per a la citologia que és cada tres anys.
 

La situació de l’ablació, però, és la mateixa que abans. És un tema que si no se’n parlava, ara tampoc

De quina manera es pot seguir amb la prevenció de la MGF?

S’ha de promoure la seva erradicació i per això s’han de fer esforços coordinats i sistemàtics, que hi participin les comunitats per conscienciar sobre els drets humans i la igualtat de gènere, l’educació sexual i l’atenció a les víctimes de l’ablació. Apoderar les dones, fer-los veure que la MFG és una vulneració dels drets humans i fent-les fortes amb la seva sexualitat. Ara ens estem trobant que estem atenent noies, filles d’aquestes dones mutilades, que han nascut aquí, que ens estan demanant la reconstrucció i jo vull creure que està representant un canvi cap a l’abolició d’aquesta pràctica. També es veu un canvi generacional en dones que li van fer a la primera filla i a la segona ja no. El que ha portat de bo la pandèmia és que no s'ha pogut viatjar i, per tant, les famílies que tenien la idea de viatjar al seu país per fer una mutilació es van haver de quedar aquí. Sobre la feina de prevenció, les llevadores no tractem tant la prevenció amb les nenes amb risc de mutilació sinó amb la dona i el seu apoderament, fer-la sensible, reflexionar, crear un debat sobre el tema i intentar revertir la seva lesió en la mesura del possible, sobretot quan té problemes.

Les llevadores tractem la prevenció amb la dona i el seu apoderament, fer-la sensible, reflexionar, crear un debat sobre el tema i intentar revertir la seva lesió en la mesura del possible, sobretot quan té problemes

Com ha canviat la pandèmia la feina de les llevadores?

Ens ha canviat molt el control del postpart. Perquè les dones estiguin el mínim temps possible ingressades a l’hospital, si tot és correcte reben l’alta a les 24 hores del part i a les 48 hores les llevadores fem una visita domiciliària per controlar la mare i el nadó i evitar que es desplacin. Abans ho fèiem ocasionalment a aquella dona que realment ho necessitava, per tant, ara estem fent visita domiciliària de tots els parts. Això suposa que la llevadora fa molts desplaçaments i en domicilis de covid positiu amb proteccions EPI. Tots ens estem adaptant a les noves necessitats que neixen amb la pandèmia.

A més, l’ús de les tecnologies ens va agafar de sorpresa. Al principi va costar, però ara ja estem totes al 100 % treballant amb les TIC. A l’ASSIR de Granollers vam fer un portal web on publiquem vídeos fets per nosaltres en els quals hi ha informació i exercicis per donar suport a les gestants i a les acabades de parir, amb la lactància. És una bona eina, no és una activitat grupal presencial, però és molt vàlida. També vam obrir una línia de telèfon que funciona de dilluns a diumenge perquè les dones embarassades que estaven a punt de parir o que acabessin de parir poguessin contactar amb una llevadora. Aquesta eina és un accés directe que té la dona i se sent molt segura, ja que sap que té accessibilitat màxima amb la llevadora. Al mateix telèfon també atenem els joves de forma anònima. Ara ens estem plantejant de fer altres coses com el grup que feia de la MGF. Estàvem molt acostumats al contacte humà i ens resultava molt bo, hi havia molta comunicació no verbal, però si ens veiem obligats a canviar-ho podem veure la part positiva i potser amb les TIC ens arribem a entendre més. A més temps passa la pandèmia, més idees i més accions a portar a terme.

Fotografia: Margalida Colldeforns