Cada nit, a Barcelona, al voltant de mil persones dormen al carrer i més de tres mil persones viuen una exclusió extrema de l’habitatge, segons dades del projecte de l’Hospital de Campanya a la parròquia de Santa Anna. Entitats com Arrels Fundació calculen que viure al carrer escurça l'esperança de vida més de 25 anys. L’Associació Salut Sense Sostre és una entitat constituïda el 2021, vinculada a l’Hospital de Campanya de la parròquia de Santa Anna, que té per objectiu millorar la situació sanitària de les persones sense llar i vulnerables, que sovint tenen dificultats per accedir al sistema sanitari. Diversos cops per setmana, un equip multidisciplinari de més d’una vintena professionals de la salut voluntaris s’instal·len a la parròquia de Santa Anna per donar-los assistència sanitària i fer una tasca d’acompanyament en temes de salut.

La infermera Esther Martín s’encarrega de coordinar l’atenció sanitària en aquest singular emplaçament situat en un antic monestir romànic-gòtic al cor de la ciutat. També s’encarrega de gestionar les necessitats de salut de les persones sense llar i les donacions de material sanitari i medicaments. Martín, que actualment està jubilada i dedica part del seu temps al voluntariat, ha desenvolupat la seva trajectòria professional com a infermera a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, feina que ha compaginat amb la cooperació internacional en el seu temps lliure. Es declara una enamorada de la professió i afirma que mai deixarà de ser infermera i que “si tornés a néixer, seria infermera”.

Com va començar la teva implicació al projecte Salut Sense Sostre?

Quan em vaig prejubilar de l’hospital, em vaig oferir a ajudar a la parròquia de Santa Anna en allò que fos necessari. Volia fer alguna cosa que em fes sentir útil, penso que hi ha molta feina a fer a Barcelona. Vaig començar a ajudar al torn d’onze a dues, però no com a infermera, sinó fent acompanyament a les persones que venien i parlant amb elles. Un metge de l’Hospital del Sagrat Cor, Jordi Delàs, va muntar unes jornades sanitàries al claustre de la parròquia, un petit hospital, l’Hospital de Campanya de Santa Anna, en el qual durant una setmana diferents especialistes visitaven les persones sense llar dos cops l’any. Però com que hi havia molta necessitat durant tot l’any, aquest metge va començar a venir un cop a la setmana, els dilluns de tres a cinc, ell i jo vam començar a fer visites en una petita capella que ens van deixar, amb una maleteta amb alguns medicaments. Aleshores va arribar la covid i el confinament i no vam poder visitar perquè es va tancar. Quan va tornar a obrir l’església per donar els àpats en pícnics van tornar a organitzar les jornades sanitàries i ens van permetre visitar al claustre de baix.

Quan al metge no li anava bé venir els dilluns, va començar a venir una companya dermatòloga de l’hospital, Montse Pérez, i ella i jo fèiem visites. La iniciativa es va anar fent gran, sobretot quan a partir d’entrevistes on es va donar a conèixer el projecte. Més companys, tant infermeres com metges, es van oferir a col·laborar i vam començar a obrir dos dies per setmana, dilluns i dimecres, a l’hora del menjador, de dotze a dues. Després també vam obrir també a l’hora de l’esmorzar fins que actualment hi ha una part de l’equip que ve a quarts de nou fins a les deu del matí i una altra que venim de les onze a les dues i els dimecres d’onze a dues tornem a venir. El projecte ha anat creixent en necessitats, s’ha escampat molt la informació per tot Barcelona i rebem moltes donacions de medicaments. Comptem amb una farmacèutica voluntària que ens ajuda a revisar i gestionar aquestes donacions.

Quina és la teva tasca?

Coordino tota la part sanitària a la parròquia de Santa Anna. Això implica gestionar les targetes sanitàries per als estrangers que no la tenen, les visites dels especialistes, les donacions de medicaments i de material que rebem. També qualsevol necessitat de material sanitari o de medicaments per a la unitat mòbil, que fa poc que està en marxa, i coordinar les derivacions que ens fan entitats socials quan detecten necessitats sanitàries en persones sense llar o vulnerables, ja sigui perquè vinguin ells o perquè hi anem nosaltres a visitar-los.

La mirada infermera m’ajuda a no veure la persona com un diagnòstic, sinó la cura d’una persona completa amb les seves necessitats. Parlant amb les persones més enllà de la necessitat de salut per la qual ens visita, puc arribar a saber moltes coses sobre elles. A mesura que s’estableix una relació de la confiança, t’ho van explicant. Són persones vulnerables i ves a saber quina història porten al darrere.

La mirada infermera m’ajuda a no veure la persona com un diagnòstic, sinó la cura d’una persona completa amb les seves necessitats

Quins són els problemes de salut més comuns que us trobeu?

Moltes patologies van lligades a la seva situació emocional. De vegades podem resoldre el tema escoltant la persona o amb una abraçada. Algunes persones venen cada setmana a visitar-se, no perquè tinguin res greu, sinó per la necessitat que algú estigui pendent d’elles. De fet, el menjador de la parròquia es diu “taula de fraternitat” perquè els voluntaris aquí no només serveixen àpats sinó que fan acompanyament, s’asseuen una estona elles i hi xerren; el que necessitin.

Els problemes de salut més comuns estan relacionats amb els peus, ja que es passen el dia caminant i solen anar mal calçats. També destacaria la salut dental i que veiem molts casos de sarna. Podem resoldre gairebé tots els problemes de salut, però quan veiem alguna cosa més greu, ho derivem a l’Hospital del Sagrat Cor o a l’Hospital Dos de Maig a través del contacte amb professionals que fan d’enllaç.

L’any 2017 es posa en marxa l’Hospital de Campanya a la Parròquia de Santa Anna. Ara, heu incorporat una ambulància equipada. Com va sorgir?

L’any passat, abans de Nadal, la meva companya que és dermatòloga em va dir que havia tingut un somni, que podríem tenir una unitat mòbil i anar voltant per Barcelona als llocs on sabem que dorm molta gent. Ho vam comentar en una entrevista i finalment l’associació Missatgers de la Pau va aconseguir una unitat mòbil i la va adequar com a dispensari mòbil.

Cada dimecres al matí, la unitat mòbil surt i s’estableix a la plaça Sant Agustí, on un equip nostre va a fer l’atenció sanitària a les Calcutes. Com que no tenen espai físic per a fer les visites i és molt incòmode fer visites a la cua del menjador, fan servir la unitat mòbil com a dispensari. A més, també han començat a sortir a la parròquia de Sant Joan d’Horta, el Caliu, els dijous al matí, i els dilluns, dimarts i divendres se surt a la nit.

Vaig contactar amb un infermer que havia treballat a Suïssa, on havia fet coordinació i tenia experiència en unitats mòbils com la nostra, i és qui ara coordina la unitat mòbil i porta la graella de professionals que es van apuntant per fer les sortides. També hi ha una infermera que va a les Calcutes. Jo no em veia capaç de coordinar-ho tot i no volia perdre la il·lusió del que estava fent pel fet d’anar desbordada.

Qui integra l’equip sanitari de Salut Sense Sostre?

L’equip que visita a Santa Anna està format per una psicòloga, una psiquiatra, un podòleg, un odontòleg, un optòmetre, un dermatòleg, sis metges jubilats, dues farmacèutiques, una administrativa i quatre infermeres.

Quina és la tasca de les infermeres a l’entitat?

Ens repartim entre coordinar l’atenció sanitària, fer l’atenció sanitària a Santa Anna, on fem l’acollida –preguntar què necessiten, fer el cribratge i derivar-los a l’especialista que calgui–, fer les tècniques infermeres que requereixin, recollir les dades d’aquesta persona i registrar la seva història; coordinar la unitat mòbil i fer les visites a la unitat mòbil.

Què destacaries sobre la teva experiència en aquest voluntariat?

El que més m’agrada és el tracte amb les persones i el seu somriure quan els resolc una situació que els semblava molt difícil. Som com una família! Un treballador social d’aquí em va comentar el cas d’un noi que no s’atrevia a buscar feina perquè li faltaven les dents. El va poder visitar l’odontòleg i vam buscar la manera d’aconseguir que li fessin una pròtesi. El primer que va fer quan li van posar la pròtesi va ser venir-me a veure. Estava tan content! M’agrada ajudar les persones. Faig l’impossible, m’és molt difícil llençar la tovallola, ho intento tot fins l’última opció. No soc creient, però crec que els miracles existeixen. També és cert que hi ha coses que demanen que els he de dir que no puc resoldre.

Què ha suposat la pandèmia de la covid-19 per a les persones sense sostre?

En el confinament van habilitar diversos llocs on es podien allotjar i també l’aspecte del menjar el tenien cobert, però no s’hi podien estar tot el dia i quan van obrir els menjadors socials tampoc podien accedir-hi. No és només el fet de menjar, sinó d’estar-se en algun lloc. Després, com tots, s’han anat adaptant a les mesures de prevenció de la covid. Per a les persones sense llar la pandèmia ha estat una gota més perquè parteixen d’una realitat molt dura d’abans de la pandèmia. La por al contagi per la covid ha estat el que menys els preocupava. Després, durant la campanya de vacunació van venir-se a vacunar aquí amb la monodosi, però també hem trobat bastanta reticència a les vacunes i al sistema sanitari, en general.

Per a les persones sense llar, la pandèmia ha estat una gota més, la seva realitat ja era molt dura d'abans

Si arran d’aquesta entrevista hi ha alguna infermera que desitgi col·laborar amb el projecte, com ho hauria de fer?

Es pot posar en contacte amb mi directament [a través del COIB, a comunicacio@coib.cat] i jo parlaria amb el coordinador de la unitat mòbil, que és on tenim més necessitat. L’atenció sanitària que fem a l’església ja està coberta. És important fer pública la necessitat que hi ha a Barcelona de persones sense llar, molt vulnerables i amb necessitats. Alhora, també vull donar el missatge que fer voluntariat vol dir ser capaç d’involucrar-se i tenir un compromís.Fer voluntariat vol dir ser capaç d’involucrar-se i de tenir un compromís
Fotografies: COIB