Francisco José Cambra Lasaosa, cap de Servei de l'Àrea de Crítics de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i professor de l'Institut Borja de Bioètica, i Omar Rodríguez Forner, cap infermer de l'Àrea de Crítics Pediàtrics de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, van ser els dos ponents que van intervenir en la sessió de la Comissió deontològica del COIB celebrada el passat 11 de març que tenia per objectiu donar a conèixer, des de la reflexió ètica, les vivències dels infants i adolescents i famílies que han patit en l'entorn hospitalari la situació de pandèmia. Hem traslladat als ponents algunes preguntes sobre els continguts del webinar, que també es pot consultar íntegrament en format vídeo.

Quina ha estat la principal aportació en la intervenció de com ha afectat la pandèmia a l'edat pediàtrica des de la perspectiva ètica?

La pandèmia ha fet que els nens i nenes de la nostra societat hagin viscut amb gran impacte una situació de pèrdua relacional i en molts casos de pèrdua de familiars a causa de la covid. Des de la perspectiva ètica, en l’edat pediàtrica s’ha de tenir en compte que el gruix de l’atenció s’ha desplaçat a l’adult amb covid. Afortunadament, l’afectació pediàtrica per la covid ha estat molt minsa. Però hi ha hagut conseqüències molt negatives per a l’atenció en pediatria tant a nivell de l’atenció primària com hospitalària.

Hem viscut una atenció subòptima amb diagnòstic tardà de diverses patologies, ja que no s’acudia amb facilitat a les consultes mèdiques. Els nens amb malalties complexes també s’han vist afectats per les diferents limitacions de programes de seguiment com la rehabilitació. Durant aquests mesos, la patologia psiquiàtrica s’ha vist incrementada a causa de l’alteració de la vida social dels nens i adolescents manifestant quadres d’ansietat i depressius greus i s’ha vist un increment d’intents d’autòlisis.

Pel que fa a transplantaments d’òrgans, també hi ha hagut una afectació en la seva implementació. Ha estat notable també l’excés d’hores a casa en situacions familiars molt precàries, en algunes circumstàncies, amb un increment de risc de maltractament físic o psíquic. En altres casos també ha existit un excés de sedentarisme i abús de l’ús de pantalles. També ha estat important la interrupció de la formació escolar amb un increment de la formació a casa amb l’ús de tecnologies que malauradament no estaven a l’abast de tots els nens.

Quina ha estat la idea principal en la intervenció de l’abordatge ètic de les cures al pacient pediàtric i la seva família durant la pandèmia?

El març de 2020, amb l’arribada de la pandèmia, la població es va haver d’adaptar a una nova realitat, quedant afectades les relacions amb els altres. Aquest fet va provocar un gran impacte en la vida dels nens i nenes, donat que es va produir un gran canvi en la convivència. Van deixar de veure els amics, els familiars i referents importants per a la seva vida com els mestres i professors. Aquesta realitat va ser compensada amb les noves tecnologies com les videotrucades. Passat un temps, es van poder fer les trobades al carrer amb distància i mascareta amb familiars i amics i, més endavant, recuperar la tornada a l’escola i a les activitats extraescolars, tot i que de forma molt diferent.

L’atenció sanitària es va veure desbordada pel que fa a l’atenció dels adults i pel que fa als nens, es va suspendre tota la programació no urgent. Això va fer que s’accelerés tot el món de la telesalut. Es va fer seguiment de forma telefònica i a través del portal de pacient. Les visites mèdiques i infermeres es van reprogramar de forma virtual i, si era necessari, de forma presencial. A l’Hospital de Sant Joan de Déu, es va limitar l’acompanyament del nen a un sol adult, i es van prohibir les visites de familiars com els germans o avis.

Aquest va ser un dels dilemes ètics més durs, ja que per als professionals de la salut que ens dediquem a la pediatria, el binomi pacient-família és indivisible. Hem procurat en tot moment assegurar les cures dels nens i nenes i les seves famílies, individualitzant en cada situació viscuda, per donar resposta a patologies, tractaments i seguiment de pacients dels nostres centres. Tenint present els drets del nen hospitalitzat: dret a estar acompanyat, informat i a jugar.

Quin ha estat el principal missatge sobre l'afrontament dels pacients pediàtrics i famílies durant la pandèmia?

En aquest cas, l’afectació pediàtrica no ha estat molt elevada, però en un futur poden aparèixer epidèmies que tinguin molta més afectació en els nens i adolescents. S’ha de tenir preparats professionals i estructures físiques adequades tant a nivell d’atenció primària, d’hospitalització i de cures intensives suficients per a fer front a aquestes situacions. Haurem de tenir en compte, com sempre, la importància de la vacunació i la d’una vigilància epidemiològica molt acurada que pugui detectar amb rapidesa qualsevol brot epidèmic. Des del punt de vista ecològic, com a societat, hem de tenir molt en compte la interacció amb el medi ambient per a disminuir en la mesura del possible els salts d’espècie en virus i donat el risc que comporta en els éssers humans.

Fotografia: Banc d'Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel García.