El curs 2011-2012, es va iniciar el programa Infadimed per promoure l’alimentació saludable i l’activitat física entre alumnes d’educació infantil i primària de quatre escoles de Vilafranca del Penedès. La iniciativa es recolzava en una sèrie de dibuixos animats protagonitzada pel Capità Vitamines, un superheroi que explica als infants els avantatges de seguir hàbits de vida saludables. L’any 2017 es va publicar un estudi que destacava l’efectivitat del programa, que, des de la seva implantació, havia aconseguit reduir la prevalença del sobrepès infantil i millorar els hàbits alimentaris entre els infants que hi havien participat.

Ara, el programa està present a escoles de tot Catalunya i compta amb la participació de gairebé un centenar de professionals de la salut, la majoria dels quals, infermeres. El creador i responsable del programa és l’infermer de l’Equip Pediàtric Alt Penedès, de l’Institut Català de la Salut (ICS), i coordinador territorial del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona, Jordi Fernández Blanco.

Ja porteu més de deu anys amb el Programa. Com ha anat evolucionant al llarg d’aquest temps?

Vam començar sis infermeres, fora de l’horari laboral. Després, mica en mica, hem anat incorporant més infermeres, que ara ens dediquem al projecte dins el nostre horari laboral, i hem anat ampliant el nombre d’escoles. Ara tenim constituït un grup de treball format per 14 persones, 13 infermeres i una nutricionista. Després tenim un grup de recerca, el grup de recerca Infadimed, que és multidisciplinari, on hi ha odontòlegs, pediatres... Entre el grup motor i el grup de recerca som 25 professionals. Després, tenim els nostres satèl·lits, assessors que ens donen idees, que participen en l’elaboració dels guions... Per poder treballar, necessitem molta neurona al darrere. Fa deu anys vam començar a unes quantes escoles de l’Alt Penedès i del Garraf i des del mes de setembre passat estem presents a tot Catalunya, en gairebé 200 escoles.

Quin balanç en fas?

Al començament va costar d’entendre el nostre concepte. Ens vam presentar amb una sèrie de dibuixos animats per explicar els beneficis de la dieta mediterrània a infants des dels tres anys. Al principi va causar una mica de rebuig, però vam trobar la clau, que era explicar-ho tot en positiu i que els protagonistes de les històries fossin infants com ells. Hi ha un heroi, que defensa l’alimentació sana i equilibrada i l’activitat física, i un dolent, que promociona hàbits de vida no saludables, el sedentarisme, el fast food, els ultraprocessats... Nosaltres no els diem “no mengis això”, sinó que els motivem dient quins beneficis trauran de portar una vida saludable. Les poques vegades que donem un missatge de prohibició explícita és en el cas del sucre.

L’heroi és el Capità Vitamines.

És el protagonista de la sèrie. El Capità Vitamines és el ganxo. No actua lluitant contra uns dolents, sinó que actua com a educador. Impacta molt en els infants, sense que hi hagi pràcticament cap intervenció dels pares. Com ho hem aconseguit? Hem fet una cosa que fa molts anys que fa el màrqueting, que és difondre de manera subliminal el missatge, i ho fem a través d’un ganxo, que és el Capità Vitamines, un personatge icònic que promociona hàbits saludables, que menja pomes, verdura, sopa, llegums, peix... Això causa un impacte positiu sobre l’infant, que després influeix en els pares. Això ho veiem ara per Nadal. Els nens et demanen joguines que han vist per televisió o en algun altre lloc, que els pares no sabem què són. Sempre hi ha un ganxo. Per exemple, al McDonalds o als ous Kinder, el ganxo és el regal, que fa que l’infant demani l’hamburguesa o la xocolata. Volen l’hamburguesa o la xocolata, que són de baixa qualitat i nutricionalment molt pobres? No, volen el regal, el ganxo. A Infadimed hem fet el mateix. Els infants volen el Capità Vitamines i volen menjar com ell i com els seus amics.

Adapteu els continguts en funció de l’edat, oi?

Sí. La sèrie s’estructura en nou temporades, una per curs, des d’I3 a 6è de primària, amb cinc capítols per temporada. A I3 parlem de coses molt bàsiques, de les estacions de l’any i dels aliments característics de cadascuna per promocionar el producte fresc i de temporada, i que ens hem de raspallar les dents. Després vas avançant. Per exemple, a I5 els expliquem que a les festes d’aniversari no cal que sempre portin dolços, que poden portar fruita, per exemple. De fet, moltes escoles on anem demanen a les famílies que evitin brioxeria als aniversaris i que portin productes naturals. Quan arribem a quart de primària, que ja tenen nou anys, els parlem dels ultraprocessats, de les racions, del plat equilibrat, del comerç local... A cinquè i sisè parlem de publicitat, de benestar emocional, que menjar bé va més enllà d’una qüestió física, estètica, que té un component emocional. Hem anat evolucionant. Al principi érem massa tècnics i hem anat aprenent sobre la marxa, a partir dels comentaris que ens han fet els mateixos infants. El principal avantatge que tenim és que els materials els fem mitjançat una plataforma online que ens permet modificar fàcilment el contingut. Tot ho fem nosaltres, els guions, les veus...

Com organitzeu les sessions? A banda d’emetre el vídeo, què més feu a la classe?

Arribem, ens presentem... A la segona classe ja et coneixen, ja t’identifiquen. Fem un resum del que vam parlar la classe anterior i després projectem la pel·lícula que, depenent de l’edat, dura més o menys. Des dels deu minuts d’I3 als vint de quart. Després fem parlar els alumnes. Anem aturant la pel·lícula i els convidem a participar. D’aquesta manera, un capítol de vint minuts acaba allargant-se a quaranta. Per acabar, fem una activitat interactiva. Juguem tots. Ara ja gairebé no fem servir paper, tot ho fem de manera digital. Cantem una mica, ballem... Aquesta és la nostra dinàmica. La clau és que l’activitat sigui molt participativa, que sigui bidireccional i que els infants diguin el que vulguin. És un moment d’expressió. A partir dels comentaris que fan traiem molta informació que ens ajuda a millorar.

La clau és que l’activitat sigui molt participativa, que sigui bidireccional i que els infants diguin el que vulguinFa cinc anys vau publicar un estudi que destacava que el programa aconseguia reduir de manera considerable el consum d’aliments poc saludables i el sedentarisme. Quina creus que és la clau de l’èxit?

El ganxo, la narrativa. L’èxit és la història. El dibuix pot ser més maco o més lleig. Un altre aspecte important és començar quan són molt petits. Com més petits, més fàcil és modificar els hàbits. Després, quan són més grans, alguns es passen a l’altra banda, perquè els sedueix els missatges dels anunciants d’aliments ultraprocessats, de fast food..., però quan arribem a cinquè o a sisè, tornen una altra vegada a adoptar hàbits més saludables. Tenen més criteri. A aquestes edats ja no estan tan influïts pels dibuixos animats o pels personatges de la sèrie, sinó que hi ha una assimilació del que han après el convenciment que si ho apliquen es trobaran millor. L’èxit del programa és començar molt aviat i continuar amb el missatge fins que l’interioritzen.

Quin paper tenen les famílies?

Quan vam començar, fèiem xerrades a les famílies, però l’assistència era molt baixa. Quan vam veure l’impacte que tenia el programa, ens vam preguntar com era possible, si els pares gairebé no hi havien participat. Ens vam adonar que el nen era l’interlocutor i acabava influint sobre els pares. Aviat, els infants podran veure els capítols de les aventures del Capità Vitamines des d’un dispositiu mòbil i farem un estudi pilot per veure l’impacte que té això sobre les famílies.

Com és el procés d’elaboració dels continguts?

Anem mirant com evolucionen els gustos dels infants. Identifiquem temes interessants i els membres del grup motor fem pluja d’idees. Ens inspirem també en les sèries que estan de moda entre els nens. Fem un esborrany del guió i després l’anem modificant de manera col·laborativa. El millor de tot és que el producte el fem nosaltres. Si un equip té una idea, perquè ha passat alguna cosa a la consulta o a l’escola o ha vist una situació en un supermercat o al carrer i diu “podríem parlar d’això”, ho preparem. Per exemple, fins ara a cinquè i a sisè parlàvem de la publicitat i de les malalties provocades pels estils de vida poc saludables, però hem vist que els trastorns de la conducta alimentària estan començant cada cop més aviat. Aleshores ens hem plantejat preparar continguts sobre benestar emocional i sobre la imatge del cos, molt condicionada pels estereotips que veuen a les sèries, les pel·lícules i els anuncis. Estem modificant els capítols per a aquests cursos. De fet, en aquestes edats el Capità Vitamines ja no és el protagonista de les històries. El Capità Vitamines té ara una fruiteria i la protagonista és una de les nenes que surt a la sèrie. Ens hem transformat perquè la societat s’ha transformat, els gustos dels infants canvien i les seves necessitats, també. Ara, entre les nenes de 9 i 10 anys, el personatge de moda és la Miércoles Addams, un personatge sinistre, que fa uns anys hauria estat impensable. Jo jugo amb avantatge, perquè tinc una filla de nou anys i una altra de quatre, que són les meves infiltrades, i altres infermeres que formen part del grup motor també tenen fills petits i adolescents. Tenir aquestes “espies” ens va molt bé.

També parleu d’hàbits tecnològics.

Hem vist sobre la marxa que hi ha altres coses, a banda de l’alimentació i de l’activitat física. Una, per exemple, és el consum de pantalles. Anem introduint missatges sobre aquests temes, sense prohibir res. Expliquem que pots mirar la televisió, que pots jugar amb la tauleta electrònica, que pots jugar a un videojoc, però que hi ha d’haver un control, que s’ha de limitar el temps, pel teu bé, no perquè t’ho digui un adult.