• Quina ha estat la principal motivació per emprendre aquest doctorat?

Formo part d’un grup investigador en Salut Mental i Atenció Primària de l’Institut d’Investigació Jordi Gol i Gurina, i ja havíem treballat en projectes sobre grups psicoeducatius amb població general amb depressió. El nou projecte de grups psicoeducatius per a persones amb depressió i comorbiditat física havia rebut finançament del Fons d’Investigacions Sanitàries Carlos III del Ministeri de Sanitat, i era una oportunitat per desenvolupar el doctorat en aquest àmbit.

• Podria explicar-nos els aspectes principals de la seva investigació?

Es tracta d’un estudi multicèntric a Catalunya amb la participació de 31 equips d’Atenció Primària. Les infermeres van desenvolupar una intervenció grupal psicoeducativa per a persones diagnosticades amb depressió i alguna comorbiditat física, com diabetis, malaltia pulmonar crònica o cardiopatia isquèmica. L’objectiu principal era demostrar l’efectivitat d’aquests grups liderats per infermeres en la remissió de la simptomatologia depressiva.
 

EL LIDERATGE INFERMER

• Quin paper poden jugar les infermeres en la millora de la salut mental de les persones amb patologiescròniques físiques? Quins reptes ha afrontat en aquest tipus d’intervencions?

Les infermeres treballem sota un model holístic que inclou la salut mental en l’abordatge integral de les persones. A l’Atenció Primària coneixem l’entorn de les persones i fem un seguiment al llarg de la seva vida. Els factors socioeconòmics i contextuals sovint afecten l’esfera emocional, repercutint en el control de les patologies cròniques. De fet, les persones amb menys recursos econòmics presenten més patologies cròniques.

Les intervencions grupals psicoeducatives liderades per infermeres han demostrat evidència en el maneig de diverses patologies, incloent-hi la depressió, però també són aplicables a altres condicions cròniques.
 

• Ha trobat diferències en com homes i dones afronten la depressió amb comorbiditats físiques? Quines adaptacions recomanaria per oferir una atenció més equitativa?

Les diferències de gènere es reflecteixen en els discursos i narratives de les persones ateses participants als grups. En general, les dones solen expressar una major percepció de sobrecàrrega de cures, labilitat emocional i necessitat de validació externa. Aquestes característiques, especialment entre les generacions més grans (la mitjana d’edat dels participants era de 68 anys), poden afavorir el diagnòstic de depressió en dones. En canvi, els homes solen manifestar comportaments més agressius o una escassa expressivitat emocional, cosa que pot derivar en infradiagnòstics de depressió.

És essencial tenir en compte aquestes diferències per evitar la sobrediagnosi i medicalització en dones i, alhora, assegurar que els homes rebin el diagnòstic i el tractament adequats.

LA RECERCA INFERMERA COM A MOTOR DE CANVI

• Quin paper ha de tenir la professió infermera en la recerca i innovació dins del sistema de salut?

Les infermeres tenim un contacte molt estret amb les persones, independentment de l’àmbit on treballem. Aquest contacte ens permet detectar necessitats individuals i col·lectives. Entenc la investigació com un procés translacional: investiguem per donar resposta a necessitats detectades i millorar les condicions de salut o malaltia de la comunitat. Tot i això, sovint manquem de temps i formació per desenvolupar aquestes competències de manera òptima.
 

• Com veu la importància de la formació avançada per a les infermeres? De quina manera creu que els doctorats i altres formacions d’alt nivell poden beneficiar el col·lectiu?

La professió infermera ha crescut molt en els darrers anys. Quan vaig estudiar, la formació consistia en tres anys; ara, és un grau de quatre anys, amb possibilitat d’especialització i doctorat. El coneixement és fonamental per avançar i fonamentar les nostres pràctiques amb evidència científica, especialment a través de recerques qualitatives que incorporin la veu de les persones ateses.

REPTES EN EL RECONEIXEMENT PROFESSIONAL

• Com valora el reconeixement de les infermeres dins de la comunitat científica i el sistema de salut? Què es pot fer per promoure aquest reconeixement?

Malauradament, el reconeixement institucional és limitat. Un exemple clar és la manca de reconeixement de les infermeres com a professionals A1. Tot i això, la producció científica infermera a Espanya és destacable, amb publicacions en revistes d’alt impacte. A nivell internacional, les infermeres canadenques són molt valorades; nosaltres també ho som, però és necessari que el país reconegui plenament el nostre paper.

El reconeixement comença per reconèixer-nos com a A1, però també cal posar en valor la nostra contribució al sistema de salut i fomentar iniciatives que promoguin el lideratge i l’excel·lència en la nostra professió.