Marta Cubells i Pujal és biòloga i infermera especialista en infermeria pediàtrica amb una llarga trajectòria en recerca des de diferents àmbits. Des del 2014 dona suport a la recerca a la Unitat de Recerca Clínica de l'Hospital Sant Joan de Déu i actualment és coordinadora d'infermeria d’aquesta unitat. Cubells creu que cal impulsar el lideratge infermer en la recerca i fer-la més visible.

Quina feina desenvolupa una infermera d’investigació?

Cada assaig clínic té una infermera assignada com a coordinadora encarregada de la coordinació, de les tasques assistencials i de laboratori i de la gestió de dades. És la persona responsable d’establir un enllaç entre la Unitat d’Assaigs Clínics, l’usuari i la seva família, el personal investigador i el promotor, que és la indústria farmacèutica. Algunes de les responsabilitats que inclouen són: facilitar la comunicació dins de l'equip de recerca i les parts implicades externes, coordinar les referències a altres serveis implicats fora de l'equip de recerca, facilitar la programació i la coordinació dels procediments d'estudi, coordinar les visites de l’usuari segons el protocol, complir amb les bones pràctiques clíniques i les normes locals aplicables, participar en les visites de seguiment i auditories o inspeccions, facilitar el processament i la manipulació (emmagatzematge i transport) de les mostres d'investigació, supervisar els recursos i estudiar els materials relacionats, proporcionar cures infermeres als participants de la investigació, comunicar els procediments d'estudi als participants de l'assaig, supervisar l’usuari d'assaig i reportar els esdeveniments adversos potencials per a l'investigador, facilitar les consultes dels participants d'investigació o registrar les dades al quadern de recollida de dades, resoldre discrepàncies i el monitoratge.

Com ha afectat la covid-19 la vostra feina?

La unitat s’ha hagut d’adaptar a les mesures covid i evidentment l’activitat no s’ha aturat, ja que tenim assajos clínics en malalties orfes, que són malalties minoritàries amb percentatge baix en altra població, o en malalties on els altres tractaments han fracassat. Els infants necessiten rebre aquests tractaments.

En quines línies de recerca treballes?

Donem suport a la recerca en totes les especialitats pediàtriques. Actualment, a la Unitat de Recerca ho tenim dividit en tres grans línies: oncohematologia, neurologia i la que anomenem pediatria, que abraça moltes especialitats com dermatologia, reumatologia, UCI, pneumologia, traumatologia, etc.

Com ha estat la teva experiència investigant el desenvolupament de la covid en infants en un entorn escolar?

Es va formar la plataforma Kids Corona i he estat en projectes com el de Casals, on el paper de la infermera va ser crucial. Vam agafar poblacions molt àmplies, de 1.700 nens en el cas de l’estudi de Casals, amb un equip infermer molt gran. En la situació de covid, les infermeres han tingut un paper fonamental: prendre mostres, fer formació a un gran volum de gent, els EPI, desplaçar-nos, etc. La principal dificultat ha estat que el número de població havia de ser molt gran. Això va fer que els equips fossin molt grans i que calgués formar molta gent. Però ha anat molt bé! Pel què fa a les infermeres, la resposta va ser meravellosa. Hem comptat amb gent molt preparada amb moltes ganes de participar i estic molt satisfeta de tot. Un cop més, la infermera ha estat un pilar perquè es dugués a terme el projecte.

La recerca infermera necessita més visibilitat?

Sí, definitivament en necessita més. Nosaltres tenim un model de finestreta única on el contacte central de la recerca és una infermera que interactua amb els investigadors, els usuaris i les seves famílies i els sponsors. Creiem que li aporta molt valor que la figura infermera que sigui el referent per a tots els actors involucrats en un estudi.

Si parlem dels investigadors principals (IP), en la majoria d’estudis és metge i actualment no tenim cap projecte amb infermeres com a IP. És una llàstima, crec que es podrien fer moltes coses. Hi ha professionals molt potents però cal que es creguin que ho poden fer. Potser hi ha poques ajudes i poca visibilitat, la gent tampoc s’engresca a fer aquestes coses. És un col·lectiu que podríem fer grans coses perquè tenim formació i capacitat de sobres.

Fotografia cedida per Marta Cubells i Pujal