La prescripció infermera és distingida entre les intervencions que ens són inherents. La seva aplicació tant en un rol autònom, com de col·laboració, millora l’accessibilitat de l’usuari i la satisfacció i autoestima d’una professió cansada de mesures, que se’ns presenten com passos endavant però que no satisfan ni la dimensió ni el grau de compromís que retornem a diari.

Volem expressar la màxima comprensió davant les inquietuds laborals que moltes infermeres ens fan arribar. La creixent quota de responsabilitats, no s’acompanya: ni d’un augment en les plantilles ni d’un reconeixement econòmic que, sembla, pren el mateix rumb que la prescripció infermera; grans anuncis però poca o mínima dotació real. Les millores en aquest camp han de ser abordades des de l’àmbit  sindical, a qui demanem fermesa i ambició en la reclamació de promeses que no sols deixen de complir-se a les infermeres, si no que afecten directament en la qualitat que el sistema de salut ofereix a l’usuari.

La cistitis, com tants d’altres processos de salut, poden, clarament, ser tractats per les infermeres, però és molt difícil entendre que, aquesta possibilitat, sigui presentada com una victòria en termes competencials.