Núria Parra Ortega és infermera de l’Equip d’Atenció Primària Penitenciària La Roca del Vallès 1 al Centre Penitenciari Quatre Camins. Amb una experiència de més de 25 anys en el medi penitenciari, destaca la importància del reconeixement i la confiança que s’arriba a establir entre els professionals de la salut penitenciària i els interns.
 

L’atenció sanitària a les presons és un àmbit força desconegut. Quines funcions i activitats realitza una infermera en el context penitenciari?

La nostra feina es realitza en un centre tancat i això ja és un element diferenciador respecte l’assistència primària a la comunitat. Es pot dividir en diferents àrees: l’assistència a mòdul o consulta, que és igual a la d’un CAP, és programada i a demanda; l’assistència a mòdul d’hospitalització o infermeria, on s’inclouen els interns que requereixen tractaments especials o postoperatoris; el programa de toxicomanies, com el Programa de manteniment amb Metadona o el Programa d’intercanvi de xeringues; les urgències 24 hores, on a més d’atendre les urgències típiques de fora de presó també tenim de forma freqüent autolesions, sobredosis o intoxicacions, agressions o ingesta de cossos estranys; la farmàcia, ja que els centres compten amb dipòsits de medicaments a causa del gran volum de medicació que utilitzem, principalment psicotròpica, i estan dotats de farmacèutica, infermera, TCAI i personal de suport al magatzem, la nostra feina consisteix en l’adquisició, custodia, conservació, preparació i dispensació dels medicaments i productes sanitaris; i la infermera d’enllaç, que té la finalitat de llistar les persones penades amb llibertat definitiva o proposades per al tercer grau per revisar la seva història clínica i analitzar les necessitats de continuïtat assistencial en l’àmbit de l’atenció primària, l’atenció hospitalària, l’atenció en salut mental i l’atenció en drogodependències.

"La nostra feina es realitza en un centre tancat i això ja és un element diferenciador respecte l’assistència primària a la comunitat"

Quines habilitats o coneixements creus que ha de tenir aquest professional?

La singularitat del context penitenciari fa que per realitzar la nostra tasca sigui necessari tenir una formació especifica per poder conèixer l’entorn i actuar enfront dels diferents problemes sanitaris o socials de l’intern. No hem d’oblidar que desenvolupem la nostra feina en un medi normatiu on estem sotmesos a actuar dins el marc del Reglament de Règim Interior i que això implica treballar respectant horaris, que els nostres usuaris no tinguin llibertat de moviments i que a vegades fem intervencions marcades pel reglament penitenciari, com per exemple, les visites diàries als sancionats. És important tenir habilitats comunicatives i capacitat per poder qüestionar i avaluar la informació que et dona l’intern. També ho és conèixer el llenguatge que ells utilitzen, l’argot penitenciari, com una eina permet una millor comunicació amb ells, així com comptar amb habilitats socials, escolta activa, assertivitat, empatia, capacitat de negociació i respecte.

Des de l’any 2014 existeix el Títol d’Expert Universitari en Infermeria del Medi Penitenciari que s’imparteix a la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna – Universitat Ramon Llull i que té per objectiu que els professionals puguin adquirir les competències específiques per treballar en aquest àmbit.

"És important conèixer el llenguatge que ells utilitzen, l’argot penitenciari, com una eina permet una millor comunicació amb ells"

Com s’estructura l’EAPP?

Els equips estan formats per metges, infermeres i TCAI, a més del personal administratiu, amb torns de treball que cobreixen l’assistència sanitària les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any.

Quin son els tipus de demandes de salut més habituals que ateneu a la presó?

A presons, la demanda principal és per patologies prevalents com el VIH/Sida, la tuberculosi i hepatitis víriques, encara que cada vegada se sol·liciten més visites de malaltia crònica a causa de l’increment de la mitjana d’edat dels reclusos en els darrers anys.

Una atenció destacada dels EAPP és la demanda d’atenció aguda, ja que són usuaris amb una alta demanda de medicació, sobretot psicotròpica que, lligat a la reclusió, condiciona aquesta demanda constant per qualsevol situació que esdevingui al voltant de l’intern, com un problema familiar, una causa judicial o situació social. Moltes vegades, aquestes situacions van associades a autolesions, ja que l’intern sol manifestar la seva impotència i dolor mitjançant aquests actes. A més, hi ha un elevat nombre d’interns amb patologia mental.

Quins són els reptes que afronta la infermera penitenciària?

Crec que un dels reptes més importants és la manca de visibilitat del nostre col·lectiu i de la feina que desenvolupem. A Catalunya, a diferència de la resta d’Estat, que des de 1995 van incorporar estudiants en pràctiques d’algunes universitats, acadèmicament es va començar a conèixer la infermeria de presons, però encara som una de les àrees poc conegudes. Per això, un dels nostres reptes és que la societat conegui la nostra tasca.

Altres reptes són treballar amb persones vulnerables, amb barreres idiomàtiques, culturals i religioses que fan més difícil l’apropament i l’atenció sanitària, saber conjugar l’assistència sanitària amb la resta de professionals del centre per poder arribar a acords que afavoreixin la salut de l’intern, la integració de nous programes de promoció de la salut com la deshabituació del tabac, estils de vida saludables, intervenint en l’activitat física i l’alimentació, entre d’altres.

"Un dels reptes més importants és la manca de visibilitat del nostre col·lectiu i de la feina que desenvolupem"

Quina és la part més gratificant o més satisfactòria de la teva feina?

A vegades treballem al mig de situacions hostils amb crits, insults o baralles. Llavors, per mi simplement és important un gràcies en un moment donat. Com que aquestes situacions hostils, afortunadament, no són sempre el nostre escenari, també és importat el reconeixement i confiança que et mostren la majoria dels interns. Heu de pensar que alguns d’ells porten un recorregut de condemna paral·lel al nostre de feina i això ajuda.

Fa més de 25 anys que treballo en aquest medi i he estat molts anys a la unitat de psiquiatria, abans de l’arribada a la gestió de la salut mental per part de l’Ordre de Sant Joan de Déu. I aquest va ser el lloc més gratificant per a mi, perquè la dinàmica de treball em permetia estar al cas de tota la problemàtica de l’intern i parlar moltíssim amb ells, cosa que moltes vegades serveix per millorar els ànims quan estan una mica capficats. Llavors te n’adones que poder oferir una escolta activa i temps pot servir de molta ajuda.

"Oferir una escolta activa i temps pot servir de molta ajuda"

Quina ha estat la major dificultat viscuda durant la crisi sanitària? Ha canviat la manera de treballar?

La presó com a institució tancada predisposa a la complexitat de la gestió dels recursos i procediments interdepartamentals entre Justícia i Salut, dues institucions que han hagut de coordinar-se des del primer moment per confinar o aïllar mòduls residencials, per prendre les decisions més adients en els diferents protocols que es van posar en pràctica per protegir els reclusos, professionals i la comunitat. S’han viscut moments de molta tensió, que segons la presa de decisions podia suposar un escenari perfecte per provocar un motí, però la professionalitat del personal de seguretat, sanitaris i d’altres empreses col·laboradores del centre van fer possible mantenir la calma.

Cal recordar que el canvi freqüent en els protocols va dificultar l’actuació en el moment de donar assistència. Una altra dificultat ha estat l’organització i gestió de la vacunació de la covid-19 dirigida a tots els professionals del centre i reclusos, ja que les infermeres han liderat aquesta campanya, tant de conscienciació com d’execució, l’administració i el registre, que han combinat amb l’atenció sanitària programada i l’atenció dels casos positius aïllats o confinats. No han sigut moments fàcils, però una vegada superats, destacaria la capacitat que tenim les infermeres per adaptar-nos a situacions complexes i molt exigents.

"La pandèmia ha la capacitat que tenim les infermeres per adaptar-nos a situacions complexes i molt exigents"
 

L’any 2014, els professionals de la salut a les presons catalanes van deixar de formar part del Departament de Justícia i es van integrar al Departament de Salut. També es van crear els equips d’atenció primària penitenciària (EAPP), gestionats per l’Institut Català de la Salut. Què ha suposat aquest canvi?

Des de les transferències en matèria penitenciària, els equips sanitaris a presons van anar canviant, ampliant i modernitzant-se progressivament, per exemple, amb la creació del primer programa sanitari i una història clínica pròpia o amb l’edificació de nous centres, creant nous circuits d’atenció amb la incorporació d’equips de radiodiagnòstic als centres i la figura del metge especialista per evitar sortides massives dels interns a les consultes de l’hospital.

La incorporació a l’ICS ha suposat unes millores per als professionals sanitaris, per exemple, amb la promoció interna tenint en compte la possibilitat de desenvolupar les competències en àrees de gestió, investigació, qualitat i seguretat de l’usuari, unitat docents, referents de diferents àrees assistencials de la comunitat, a més, es contempla la carrera professional, la direcció per objectius, la mobilitat a diferents centres de salut, ja siguin d’atenció primària o hospitalària, i la gran oferta formativa a la qual ara tenim accés.

Respecte a l’atenció a l’intern ha millorat la derivació en els processos d’excarceració mitjançant la figura de la infermera d’enllaç per tal d’assegurar la continuïtat assistencial de l’usuari, es disposa també de la figura del farmacèutic al dipòsit de medicaments de cada presó i s’ha incorporat la mecanització de la producció de la medicació amb l’objectiu de millorar els estàndards de qualitat i seguretat de l’usuari. Al mateix temps s’han adoptat els procediments clau i de suport que apliquen els equips d’atenció primària a la comunitat, amb especial adaptació al nostre medi. Un altre punt a destacar és l’ús de l’eCap, eina molt potent que permet realitzar un gran control i registre i sobretot permet l’accés a la història compartida.

És prou conegut l’àmbit penitenciari dins la professió?

La sanitat penitenciària no és prou coneguda per la manca de visibilitat del mateix medi. A Catalunya, el paper de les infermeres a presó ha estat més conegut sobretot a nivell acadèmic gràcies a la incorporació d’estudiants en pràctiques d’Infermeria i l’actual Títol d’Expert així com per la creació de les Jornades d’Infermeria Penitenciària des del 2003 fins al 2007. Amb el traspàs a l’ICS també han començat a conèixer-nos, tant dins de la institució com a fora. Igualment, oportunitats com aquesta entrevista ens facilita donar visibilitat a la nostra tasca, ja que, malgrat tot, encara sembla una mica tabú i és necessari que es conegui el nostre medi d’intervenció.