Tal com resolt l’acord de l’expedient (núm. 1/2024), “El CIC considera que, tot i que la tertúlia s’inclou en l’àmbit del gènere d’opinió, no empara als periodistes a difondre dades incorrectes i, per tant, s’han vulnerat els criteris 1 i 2 del Codi Deontològic en fer-se afirmacions que no es corresponen amb la realitat i fomentar així un cert desprestigi de la professió d’infermeria”.

La resolució, adoptada “per unanimitat” el 29 de gener en reunió ordinària dels membres del Consell de la Informació de Catalunya, va més enllà i en el seu capítol d’informe i consideracions afirma que “si el periodista utilitza el paraigua de la llibertat d’opinió i d’expressió per donar dades falses està incorrent amb la pràctica de la desinformació. Amb l’agreujant que ho està fent en un espai de caràcter informatiu en una televisió pública, als matins de TV3. Sense que ningú, començant pel conseller de Sanitat ho desmenteixi”.

L’acord del CIC fa referència a l’obligació dels periodistes d’informar de manera acurada i precisa (criteri 1) i a evitar perjudicis per informacions sense prou fonament (criteri 2), dues al·legacions clarament exposades en la queixa formal que el CCIIC i els quatre col·legis d’infermeres (COIB, COIGI, COILL i CODITA) van interposar el 9 de gener davant de tres organismes competents: el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), la Defensora de l’Audiència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i l’esmentat Consell de la Informació de Catalunya (CIC).

LA RESPOSTA DEL CAC

Per la seva part, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), tot i admetre a tràmit la queixa de les corporacions infermeres (Registre 0003E/1/2024) i coincidir amb el CIC que Jordi Barbeta participava en el programa “en qualitat de tertulià, i per tant en un context d’expressió d’opinió”, va notificar al Consell l’1 de febrer que havia “analitzat el fragment del programa” i que “si bé entenem que algunes de les afirmacions fetes poden molestar al col·lectiu professional al qual representeu, no són susceptibles de cap més actuació per part d’un organisme regulador com és el Consell de l’Audiovisual de Catalunya”.

Diferent era també la consideració del CAC a l’esmena expressada pel Consell i els col·legis d’infermeres al fet que ni la “conductora del programa ni cap dels col·laboradors i convidats participants a la taula” desmentís les afirmacions de Jordi Barbeta; respecte de la qual el Consell de l’Audiovisual de Catalunya deia que “tenint en compte les característiques de les diferents afirmacions del tertulià, el context en el que s’emeten i la intervenció del Conseller de Salut com a veu qualificada, no es pot entendre que fos necessari un posicionament o aclariment per part de la conducció del programa”.

LA RESPOSTA DE LA DEFENSORA DE L’AUDIÈNCIA DE LA CCMA

El 12 de gener, la resposta de la Defensora de l’Audiència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (1240109_000018) notificava al CCIIC que “el comentari de Jordi Barbeta es referia únicament al nivell jeràrquic i d’estudis dels països europeus que, a diferència d’Espanya, apliquen el pla Bolonya”, basant-se en el fet que “el conseller de Sanitat, Manel Balcells, va contestar que “efectivament cal millorar la situació dels tècnics sanitaris”.

El comunicat cloïa dient que “en un tuit posterior, Jordi Barbeta va lamentar que les seves paraules s’haguessin interpretat com un atac als professionals d’Infermeria i es va disculpar. Ens sumem a la disculpa i lamentem I’enuig que us han causat els comentaris del periodista a “Els Matins”.

LA VALORACIÓ DEL CONSELL I ELS COL·LEGIS D’INFERMERES

El CCIIC i els quatre col·legis d’infermeres (COIB, COIGI, COILL i CODITA) han agraït que els tres organismes hagin pres en consideració la queixa de les corporacions.

Tot i això, les corporacions discrepen del CAC i, també, de la Defensora de l’Audiència de la CCMA que consideren “fa una contextualització errònia de les paraules de Jordi Barbeta, basades en interpretacions subjectives de quan les afirmacions es refereixen a l’àmbit espanyol o europeu; afegint-hi matisos que el periodista no fa en cap moment, incorrent-hi en falsedats, creant confusió, desinformant i traslladant a l’audiència una concurrència i rivalitat entre professionals inexistent i impròpia d’un sistema de salut multidisciplinari, col·laboratiu i, sobretot, intel·ligent”, explica la Dra. Glòria Jodar, degana del CCIIC.

Molt diferent és la valoració que les infermeres fan de l’acord del Consell de la Informació de Catalunya, entitat sense afany de lucre constituïda per la manifesta voluntat del Col.legi de Periodistes de Catalunya (CPC) l’any 1997 i que té la finalitat de vetllar per l’acompliment dels principis d’ètica professional periodística continguts en el Codi Deontològic. “No es tracta de si la resolució ens és favorable i defensa la formació, professionalitat i bon nom de les infermeres” –ha aclarit Jodar– “es tracta del fet que el CIC se cenyeix textualment a les declaracions del Jordi Barbeta al programa i, en lloc de basar el seu acord en la lliure interpretació, es documenta per avaluar la veracitat de les afirmacions i consensuar una postura al respecte, vull recordar assolida per la unanimitat de tots els seus membres. En definitiva, el que hom espera d’un organisme independent”.

RESPOSTES ORGANISMES + ESCRIT CCIIC I COL·LEGIS

• CIC Consell de la Informació de Catalunya (PDF)

• CAC Consell de l’Audiovisual de Catalunya (PDF)

• DEFENSORA AUDIÈNCIA CCMA Defensora de l’Audiència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (PDF)

VÍDEO 8/1/24 Els Matins TV3 / MINUT 1:07:20

TRANSCRIPCIÓ INTERVENCIÓ JORDI BARBETA

“Es parla molt de les infermeres i no es parla gens dels tècnics sanitaris. I els tècnics sanitaris són persones bastant més formades que les infermeres. Les infermeres són un lobby molt poderós, ja hem vist que tenen fins i tot anuncis a la televisió. En canvi, els tècnics sanitaris ningú sap ben bé que són. I són els que fan medicina nuclear, els que fan radiologia els que fan anatomia patològica, els que fan laboratori… Que tenen un nivell d’estudis que a tota Europa està per sobre jeràrquicament al de les infermeres. I, en canvi, aquí estan per sota. No tenen el lobby que tenen les infermeres i estan molt mal tractats. I resulta que l’acord de Bolonya ja posa per damunt els estudis de tècnic sanitari que no pas els d’Infermeria i, en canvi, a Espanya, aquest acord de Bolonya no s’està implementant. A què estan esperant? Això depèn de l’estat, ja ho sé; però, per què a Espanya? Perquè a més, a més, hi ha una cosa que també volia incidir: en aquest cas, aquest lobby de les infermeres és absolutament insolidari, quan no bel·ligerant, contra els tècnics sanitaris perquè els consideren que són una competència que els hi passa pel damunt”.