La pandèmia provocada per la covid-19 ha fet augmentar els casos de trastorns d’ansietat i ha fet empitjorar d’altres que ja estaven diagnosticats. Per exemple, amb la crisi sanitària hi ha més gent que té agorafòbia o manies relacionades amb la neteja excessiva, que els afecten la seva vida diària. Ho explica en aquesta entrevista Silvia Rosado Figuerola, infermera especialista en salut mental que treballa a la Unitat d’Ansietat de l’Hospital del Mar, de Barcelona, que també és membre de la Vocalia d’Infermeria de Salut Mental del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB).

Quina és la vostra feina a la Unitat d’Ansietat de l’Hospital del Mar?

L’actual Unitat d’Ansietat de l’Hospital del Mar la vam crear fa més de deu anys un psicòleg, un psiquiatre i jo. Una de les meves tasques com a infermera de la Unitat és fer el cribratge dels casos. Quan una persona arriba amb un trastorn d’ansietat, avaluo el que li podem oferir i si el puc atendre jo o cal que l’enviï al psiquiatre o al psicòleg, segons el que té o la seva gravetat. A la Unitat tractem persones amb un trastorn primari d’ansietat, ja sigui un trastorn de pànic, agorafòbia, ansietat generalitzada, estrès posttraumàtic, fòbies específiques, ansietat social o trastorns obsessivocompulsius. Si estan prenent medicació o els aniria bé prendre’n, els derivo al psiquiatre. Si necessiten rebre teràpia continuada o intensiva, els envio al psicòleg, i si els cal una tasca de sessions de psicoeducació o bé pautes d’exposició, me’ls quedo jo. La meva feina, a part de l’assistència, també consisteix en fer de gestora de casos i de nexe entre el pacient i l'equip terapèutic. A la unitat estem molt actius pel que fa a la investigació i la docència en trastorns d’ansietat.

Hi ha dos tipus d’ansietat. Per una banda, l’ansietat general, que tractaríem des del vessant de la infermeria, i l’ansietat aguda, que podríem tractar també des d’altres àmbits. La persona amb ansietat general està nerviosa tot el dia, li costa dormir, el cap no li para... En aquests casos, acostumo a fer primer una sessió de psicoeducació en què explico com funciona el mecanisme de l’ansietat i, a partir d’aquí, dono algunes pautes de distracció, de gestionar el temps, de relaxació... Per altres tipus d’ansietat, els atacs de pànic o les fòbies que apareixen davant de certes situacions, cal entendre com funciona l’ansietat en cada persona i veure com podem afrontar les situacions. Això ho faig normalment jo, tot i que en els casos molt greus ho fem entre els tres.

En els dos casos, tant en l’ansietat aguda com en l’ansietat general, faig grups estructurats, amb qui faig un determinat nombre de sessions. En el cas de les fòbies específiques, com la por a conduir, a les alçades o als espais tancats, els acompanyo als llocs i, de manera progressiva, els vaig exposant a la situació en viu. Si la situació és molt difícil, abans de sotmetre’ls directament a la situació, faig servir realitat virtual.

Com són aquestes sessions de realitat virtual?

Treballem amb una empresa que es diu Psious, que han desenvolupat un programa per tractar fòbies, amb què hem col·laborat. Té entorns per a gairebé totes les fòbies: a les alçades, als espais tancats, al cotxe, a la sang... La seva utilització és un pas previ a l’exposició a la situació real. Els controlo els bioritmes i, quan el cos ja no respon davant de l’estímul virtual i l’ansietat subjectiva és baixa, comencem l’exposició a la situació real.

Han augmentat els casos d’ansietat amb la pandèmia?

Han augmentat molt amb el coronavirus, moltíssim. Els que estaven malament han empitjorat, però molta gent que mai havia ansietat ara la té. Veiem moltes manies de neteja excessiva que els limita la vida diària, i també molta gent que té por de sortir de casa per no contagiar-se o a quedar amb gent. Les agorafòbies han augmentat molt. Quan va començar la pandèmia vam haver de canviar l’atenció presencial per l’online i per aquest tipus de persones això és fatal, perquè no afronten la por. Durant el confinament també va augmentar el nombre de persones amb ansietat per estar tancats a casa...

Al començament de la pandèmia, vam crear un grup nou per a persones amb agorafòbia provocada per la covid. També es va crear un dispositiu per atendre professionals de l’hospital, perquè va augmentar molt la demanda. Al principi, per la incertesa de no saber què passava, per la falta de material. Molta gent s’ubicava en espais que no coneixia. Llevadores que van passar a treballar en una planta de covid... Els professionals estaven molt angoixats. Vam crear un dispositiu de suport en què érem quatre infermeres i diversos psiquiatres i psicòlegs per atendre telefònicament els professionals. Més endavant, vam començar a atendre pacients ingressats que no podien rebre visites. Estaven malament. Molts, a punt de morir. El grup de quatre infermeres vam fer l’acompanyament amb persones amb covid que requerien cures pal·liatives. També vam atendre moltes famílies d’aquests pacients. Aquest acompanyament al dol els va resultar molt útil. Ara això ja no ho fem. La Unitat ha tornat a ser el que era abans, però hem mantingut l’activitat telemàtica. Ara fem la meitat presencial i l’altra meitat online. L’atenció telemàtica ha vingut per quedar-se.

Deies que part del tractament de molts d’aquests pacients implica la presencialitat...

Sí, per a nosaltres és molt important l’atenció presencial. Moltes vegades és un repte aconseguir que la persona vingui a l’hospital. Per telèfon és més còmode, però no avancem tant.

Dels nous casos que heu detectat durant la pandèmia hi ha un perfil concret?

Al principi era força general. Inicialment va haver un boom de professionals de tots els estaments, treballadors d’ambulàncies, zeladors, professionals de la salut en general. Després d’aquest boom, vam tenir gent de mitjana edat al principi i cada vegada ens han anat arribant persones més joves.

Hi ha qui diu que després de la pandèmia de covid està arribant una pandèmia de trastorns mentals. Creus que és així?

Jo crec que sí. Ens hem centrat molt en salvar els cossos, però el cos i la ment van junts. Ens hem tancat a casa molt de temps i això afecta. Sobretot la gent jove, que són els que estan demanant més ajuda. Potser no tenen prou recursos o prou experiència per poder fer front aquesta situació sense ajuda.

A banda de l’ansietat han augmentat altres tipus de trastorns?

He pujat molt l’ansietat i ha baixat molt l’ànim, fins al punt d’arribar a la depressió o de pensar en la mort. Ens va sorprendre molt al principi, durant el confinament, que va baixar molt la taxa de suïcidis. Potser perquè la gent estava més acompanyada a casa. Però quan ens van deixar sortir, va començar a pujar fins arribar a nivells superiors als d’abans de la pandèmia. Ara s’ha estabilitzat, però va haver un augment de suïcidis i d’intents de suïcidi just quan ens van deixar sortir, sobretot entre gent jove. A més, per exemple, persones amb esquizofrènia que cada mes o cada quinze dies havien d’anar a visitar-se, durant la pandèmia no han tingut aquestes visites i segur que n’han patit les conseqüències.

Ets tutora de residents. Com han passat la pandèmia?

Els residents durant la pandèmia s’han reubicat pràcticament en tots els serveis de covid. De covid exclusivament o bé de persones amb trastorns mentals i covid, que també es va crear alguna unitat per a aquestes persones. Van treballar molt i van acabar esgotadíssims. Ara tornem a la normalitat. Tornen a fer les pràctiques.

En quina situació està l’especialitat de salut mental?

Crec que la formació és molt bona, però l’especialitat no està reconeguda. Falta que els centres valorin l’especialitat i que la demanin per treballar en salut mental. Els coneixement que s’adquireixen després de dos anys passant per tots els serveis és brutal. Es nota molt quan treballes amb algú que té l’especialitat.

Creus que falten places d’especialistes?

Sí, se n’estan creant, però en falten més.

Quines qualitats creus que ha de tenir una infermera especialista en salut mental?

Primer de tot, que li agradi la feina. Després, és important tenir les habilitats pròpies de la professió infermera, l’empatia, la comunicació, saber gestionar les situacions de crisi... Això en el cas de les infermeres de salut mental és encara més important que entre les infermeres generalistes o entre altres especialitats.