El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) va crear l’any 2011 la Comissió d’Avaluació d’Infermeres Infectades per Virus Transmissibles per Sang (CAIIV), com a òrgan per oferir suport i assessorament a les infermeres col·legiades portadores del virus de l’hepatitis B o C, del VIH, posteriorment, es van afegir altres microorganismes infecciosos que podien ocasionar brots epidèmics.

Amb l’arribada de la pandèmia provocada per la covid-19, l’atenció es va ampliar a les infermeres amb covid persistent. Per això, es va canviar el nom de la Comissió per un altre de més genèric: Comissió d’Assessorament per a la Prevenció de Riscos i Infeccions (CAPRI). La coordinadora d’aquest òrgan és Anna Espí, infermera jubilada, que ha exercit com a infermera de control d’infeccions a Badalona Serveis Assistencials.

Quines activitats du a terme la CAPRI?

La CAIIV, el que avui dia és la CAPRI, sorgeix a partir de les consultes que es rebien al Col·legi per part d’infermeres portadores del virus de l’hepatitis o del VIH, que volien més informació sobre la infecció, sobre com actuar en cas d’haver patit una punxada, sobre qüestions legals i laborals... L’aparició de noves malalties que podien ocasionar brots pandèmics va fer augmentar el nombre de consultes sobre com i què fer davant infeccions al centres de salut. A partir d’aquí, vam canviar el nom de la Comissió per abordar l’acompanyament a infermeres portadores de VIH i del virus de l’hepatitis B i C, i les consultes sobre la prevenció de les infeccions generals que es transmeten dins els centres sanitaris.

Inicialment, la Comissió estava formada infermeres d’infeccions i de salut laboral, que podíem donar resposta a les consultes. A més de les consultes d’infermeres particulars, també vam començar a atendre peticions de centres petits i a elaborar recomanacions sobre la pràctica professional.

Quan va arribar la pandèmia, l’any 2020, ens va deixar un llegat de seqüeles provocades pel virus i moltes infermeres ens van començar a consultar a nosaltres. El col·legi va acordar que el seguiment i l’orientació a aquestes infermeres es fes des de la CAPRI.

La CAPRI assessora i acompanya les infermeres portadores de VIH i del virus de l’hepatitis B i C, i atén es consultes sobre la prevenció de les infeccions generals que es transmeten dins els centres sanitaris i la covid persistentQuin és el perfil de les infermeres que constituïu la CAPRI?

Està constituït per dues infermeres de salut laboral, que estan dins de la Vocalia d’Infermeria del Treball, dues infermeres expertes en infeccions i membres de l’Associació Catalana d'Infermeres de Control d’Infecció, una infermera experta en baixes laborals, una infermera experta en ètica i que també pertany a la Comissió Deontològica, i una infermera de l’Assessoria de Responsabilitat Professional del COIB.

Com us organitzeu els membres de la Comissió?

Fem reunions periòdiques en què posem en comú les consultes que hagin sorgit i, en el dia a dia, donem resposta als casos o a les peticions que ens hi arriben. De vegades, requerim del suport d’assessories del COIB per poder donar un resposta més global i acurada i, d’altres, directament derivem els casos, com per exemple quan es tracta d’infermeres amb covid persistent a qui habitualment atén el metge, la infermera experta en treball, o el programa retorn.

Quin volum de consultes hi ateneu?

L’any 2022 en vam atendre unes cinquanta. Durant la pandèmia, el volum va ser més elevat. Tenim unes setanta infermeres de qui en fem seguiment. Tingues en compte que hi ha consultes que responem de manera directa i no requereixen un seguiment posterior, però d’altres de més complexes que sí que hem de seguir durant un temps.

Quins projectes de futur us plantegeu?

Estem fent seguiment de les noves normatives que van sorgint per poder informar les col·legiades i els centres que ens ho demanin. També volem reforçar la nostra presència a les universitats, per donar informació als estudiants d’Infermeria perquè puguin conèixer la normativa abans de començar a fer pràctiques als centres.

La pandèmia ha fet canviar la percepció sobre les infeccions en l’àmbit sanitari?

Primer, ens ha deixat clara la fragilitat dels esser humans i, després, la importància que té la prevenció en la transmissió de les infeccions. La pandèmia ha fet canviar molt la percepció de les infermeres i del compliment de les normes. La utilització de guants, el rentat de mans, l’ús de mascaretes, l’esterilització... En totes aquestes qüestions s’ha produït un canvi radical, perquè els centres han hagut de modificar protocols a marxes forçades. Hem de revisar bé què hem fet, com ho hem fet i aprofitar tot allò que hem après. Per això, crec que és important la feina que podem fer des del COIB difonent protocols i normatives.

Els hospitals són el Disneyland dels microbis, per tant, és prudent esperar i valorar quan, on i perquè caldrà portar mascaretaQuines coses hauríem d’haver après?

Hauríem d’haver après petites coses, com ara la importància del rentat de mans. No cal que ens rentem les mans vint-i-cinc cops al dia, com quan estàvem en pandèmia, però sí que ho hem de fer quan toca, quan arribem a casa, abans de cuinar o menjar, abans i després de tocar una superfície que pugui estar bruta... I rentar-se les mans amb aigua i sabó és la millor manera de netejar-se i d’eliminar virus, més que totes les solucions alcohòliques que existeixen al mercat, que no són dolentes, però són molt específiques i s’han d’utilitzar en situacions molt concretes. Un rentat de mans ben fet és la millor manera d’evitar infeccions.

Pel que fa a l’ús de les mascaretes, seria bo que quan estem refredats o tinguem qualsevol tipus d’infecció respiratòria ens la poséssim. Els japonesos fa molts anys que ho fan i redueixen els contagis. Val la pena saber quan hem de fer servir la mascareta i també com l’hem de fer servir. Això de portar-la en un braç i anar-la passejant pertot arreu i després tornar-nos-la a posar a la boca... Tota la brutícia que portes a la màniga l’estàs respirant després.

Després, hi ha l’ús hospitalari, on encara és obligatori fer-la servir. Els hospitals són el Disneyland dels microbis, per tant, és prudent esperar i valorar quan, on i perquè caldrà portar mascareta.