Una de cada tres llevadores que han participat en l’estudi té un risc mitjà o elevat de patir la síndrome d'esgotament professional o burnout. L’estrès mantingut i el malestar laboral apareixen sobretot per les elevades càrregues assistencials, la manca de personal o la distribució dels torns de treball i repercuteixen directament en la salut de les professionals, però també tenen efectes sobre la qualitat de l’atenció de les dones a les sales de parts. És necessari que les institucions sanitàries prenguin mesures per prevenir l’aparició del burnout i millorar la seva motivació laboral.

Aquestes són algunes de les conclusions de l’estudi multicèntric per conèixer la prevalença de la síndrome del burnout entre les llevadores a les sales de parts de la província de Barcelona que la Vocalia de Llevadores del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) ha publicat a la revista International Journal of Community Based Nursing and Midwifery.

És el primer treball d’aquestes característiques a Catalunya i el primer fet amb una mostra significativa a tot l’Estat. L’objectiu, conèixer l’afectació de la síndrome d'esgotament professional (burnout), determinar quins factors sociodemogràfics i laborals estan relacionats amb major predisposició de desenvolupar-la i dissenyar estratègies per afrontar aquesta situació.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va definir la síndrome del burnout com un fenomen ocupacional i la inclou a la Classificació Internacional de Malalties (ICD). La defineix com una síndrome “resultat de l’estrès crònic al lloc de treball que no s’ha gestionat amb èxit i que es caracteritza pel sentiment d’esgotament o esgotament de l’energia, un augment de la distància mental de la feina cap a un mateix o sentiments de negativisme relacionats amb la feina i l’eficàcia professional reduïda.”

Perfil de les participants

En l’estudi multicèntric hi han participat 122 llevadores de 24 hospitals públics i concertats de la demarcació de Barcelona enquestades entre el gener i el març del 2017. Els autors afirmen que en un futur es podrien realitzar més estudis ampliant la mostra per incloure la perspectiva de les professionals que treballen en l’atenció primària o en centres hospitalaris privats.

El perfil de participant inclosa a l’estudi és majoritàriament d’una dona d’uns 40 anys de mitjana, casada o amb parella, que treballa en el torn de dia i que atén entre una i tres dones de part durant la seva jornada laboral. La meitat de les participants tenia una experiència laboral de més de deu anys i l’altra meitat, de menys de deu.

Es va utilitzar el qüestionari Spanish Burnout Inventory (SBI), una eina validada i dissenyada per estudiar la prevalença d’aquesta síndrome en els professionals dels serveis com els professionals sanitaris i que valora quatre subescales: la il·lusió per la feina, la indolència, el desgast emocional i la culpabilitat.

Una de cada tres llevadores, en risc mitjà o elevat de patir burnout

Els resultats de la mostra no van determinar cap llevadora amb un nivell crític de burnout – que es considera quan han obtingut un percentil en els resultats del qüestionari més gran del 89 %–, però un terç de les participants van mostrar mitges o altes probabilitats de desenvolupar burnout – assolint un percentil entre el 34 % i el 89 %.

Destaca especialment els resultats en l’escala d’indolència i la de culpa, on més de la meitat de les participants van mostrar nivells elevats. Els investigadors han relacionat els resultats d’aquestes escales amb les variables sociodemogràfiques i laborals. Així, s’ha vist que aquelles llevadores amb una experiència laboral de més de deu anys, que consideren que tenen estrès laboral i que la ràtio del personal és insuficient i amb un contracte d’interinatge o temporal, tenen uns percentatges més alts en les escales d’indolència i de culpa.

L’estudi té més resultats rellevants. Entre els factors relacionats amb major risc de desenvolupar la síndrome del burnout hi ha tenir parella o estar casat, no tenir fills, considerar tenir estrès a la feina, atendre a més de tres dones en treball de part per torn o haver estat de baixa en l’últim any.

L’experiència laboral, un factor clau
 

Malgrat que altres estudis han trobat diferències significatives amb l’edat i els anys d’experiència, aquest treball no en determina de destacables. En canvi, determina que les llevadores de més edat, d’entre 36 i 64 anys, i les que tenen menys experiència laboral són les que tenen nivells de burnout més elevats. Els investigadors apunten que les llevadores que han acabat la seva formació recentment tenen nivells d’estrès i d’ansietat alts causats per la inseguretat durant l’inici de la seva carrera professional. Per contra, les professionals amb més anys d’experiència, mostren una fatiga i un estrès crònic acumulat per l’increment de la càrrega de treball i l’escassetat de personal.

Els autors apunten que les organitzacions poden promoure la creació d’ambients de treball més saludables i estimular la motivació de les llevadores realitzant torns combinats amb un percentatge de professionals sènior i un de novelles que redueixin els nivells d’estrès. Aquesta pràctica ja es realitza en altres sistemes de salut com l’anglès. I també insten les institucions a vetllar per pervenir el burnout entre els seus professionals i facilitar eines que els ajudin a identificar els símptomes, donant-los la importància que requereixen.

Les organitzacions poden promoure la creació d’ambients de treball més saludables i estimular la motivació de les llevadores realitzant torns combinats amb professionals seniors i novelles que redueixin els nivells d’estrès, una pràctica que ja es realitza en altres sistemes de salut

Falten llevadores
 

Els investigadors apunten que qualsevol institució sanitària hauria de tenir coneixement sobre l’estat de satisfacció dels seus professionals, els motius de la insatisfacció i plantejar estratègies per millorar l’ambient en què treballen. Destaquen que, malgrat que existeix un corrent d’humanització de l’assistència al naixement com el model de cures One to one, que proveeix un acompanyament continuat i integral de la dona per part de la seva llevadora durant tot el procés del part, actualment no s’estan complint aquests estàndards a les sales de parts. Entre les causes, hi ha sobretot la limitació de recursos de personal o l’augment de la càrrega assistencial als centres hospitalaris que fan que sovint la llevadora quan fa l’acompanyament a la dona en treball de part no li pugui dedicar el temps que considera adequat. Això crea frustració i malestar en aquestes professionals.

Estudi previ a la Covid
 

L’estudi es va realitzar durant el 2017, per tant, és previ a la crisi sanitària causada per la Covid-19. Els investigadors apunten que l’impacte de la pandèmia en el sistema sanitari ha pogut incrementar de forma significativa l’estrès crònic i el malestar laboral entre les llevadores. Caldria, doncs, estudiar com han influït mesures com el tancament de sales de parts i la derivació de llevadores a altres serveis en la prevalença del burnout.

Fotografia cedida per Pablo Rodríguez