La percepció en la qualitat de vida de les dones amb depressió i comorbiditat física és inferior a la dels homes, i en ambdós casos és inferior a la de la població general, segons l’article ‘Calidad de vida en personas con depresión y comorbilidad física desde una perspectiva de género’ publicat a la revista 'Atención Primària' de la Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria. El treball està liderat per la infermera familiar i comunitària Antonia Raya i és el primer article de la seva tesi doctoral. També hi han participat com a autors l’infermer Jaume Martín-Royo, la infermera i psicòloga Rocío Casañas, la infermera María Francisca Jiménez-Herrera, la metgessa Maria Isabel Fernández-San Martín i el Grup Psicodep, integrat per metges i infermeres.

L’article, en què van participar 380 persones de més de 49 anys, que tenien com a mínim una patologia d’entre diabetis, malaltia obstructiva pulmonar crònica i cardiopatia isquèmica, reclutades en 31 equips d’atenció primària de Catalunya, descriu la percepció de la qualitat de vida relacionada amb la salut de les persones amb depressió i comorbiditat física des d’una perspectiva de gènere.

Per a la investigadora principal, la mirada holística de la infermera a les persones que formen part de la comunitat integra també la salut mental. "Com a infermera, no puc separar la salut mental de les persones a les quals atenc perquè té molt a veure amb la seva situació física de salut o de malaltia. La mirada a la part psicològica o de salut mental sempre hi és," afirma Antonia Raya.

Com a infermera, no puc separar la salut mental de les persones a les quals atenc perquè té molt a veure amb la seva situació física de salut o de malaltia

La investigació vol evidenciar la diferència de gènere que hi ha en relació amb la percepció de qualitat de vida. "Vaig voler escriure l’article ex professo i no presentant només les dades perquè la majoria de les participants eren dones i sobtava molt que aquesta diferència fos tan gran. Que la qualitat de vida de les dones sempre sigui pitjor no és gratuït ni aleatori sinó que respon a un rol social que els toca complir," destaca l’autora.

Que la qualitat de vida de les dones sempre sigui pitjor respon a un rol social que els toca complir

A més, a l’estudi es van recollir variables sociodemogràfiques, com la gravetat de depressió, índex de privació econòmica i àmbit de residència, i es va avaluar la relació ajustada entre el sexe i les dimensions de qualitat de vida. Del treball es desprèn que el gènere és el que més influeix en aquesta percepció dolenta de qualitat de vida, molt més que altres variables.

Integrar la mirada de gènere a les cures

La investigadora principal apunta que és important tenir en compte aquesta càrrega social associada a l’hora d’aplicar les cures en dones amb depressió i comorbiditat física i demana "anar una mica més enllà si no acaben de fer un bon compliment del règim terapèutic i indagar on és la dificultat, si hi ha una sobrecàrrega relacionada amb un rol que estan assumint pel fet de ser dones".

Fotografia: Banc d'Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel García.