Eduardo Marín Palomino compta amb una llarga trajectòria en l’atenció sanitària penitenciària. És infermer del Centre Penitenciari de Brians 2, on és adjunt a la direcció de l’EAPP Sant Esteve Sesrovires 1, i també és coordinador del Grup de Treball d’Infermeria Comunitària de Presons del COIB.

L’atenció sanitària a les presons és un àmbit força desconegut. Quines funcions i activitats realitza una infermera en el context penitenciari?

El nostre principal objectiu és proporcionar l’atenció sanitària directa i indirecta de màxima qualitat a la comunitat penitenciària. Aquesta atenció es desenvolupa a tres nivells d’ubicació: el primer és als mòduls residencials on es desplacen les infermeres i és molt similar a la que fan els equips d’atenció primària, funciona de manera programada i a demanda, i les urgències; al segon nivell hi trobem les àrees d’hospitalització a les infermeries penitenciàries i les unitats covid, que també inclouen els interns que requereixen tractaments especials o postoperatoris; i al tercer nivell hi ha l’assistència hospitalària externa.

Als centres penitenciaris també hi treballen infermeres referents als serveis de farmàcia i al d’esterilització, juntament amb TCAI. La figura de la infermera d’enllaç també és una de les més destacades. Fa la funció de connectar amb el sistema sanitari i fa la derivació amb els centres de salut que pertoquin a les persones que surten de la presó.

Quin són el tipus de demandes de salut més habituals que ateneu a la presó?

Entre més destacades hi ha les malalties cròniques i les infecto contagioses, el control de pacient fràgil, l’atenció a la salut mental, una demanda molt alta i que va en augment, i a les drogodependències i les vacunacions. Entre les urgències més habituals o particulars hi ha els traumatismes, les agressions o els intents d’autòlisi.

Quines habilitats o coneixements creus que ha de tenir aquest professional?

És important que les infermeres de presons tinguin habilitats comunicatives i socials per treballar amb els reclusos i els funcionaris, formació específica en àrees com l’atenció a les drogodepències, a la salut mental, a les malalties infeccioses, l’atenció comunitària i les urgències. En competències transversals com presa de decisions, la resolució de conflictes, planificar i gestionar el temps, el treball transdisciplinari, tenir una visió global de l’assistència i particular dels casos i tenir compromís ètic. També cal saber trobar un equilibri entre l’ètica i la normativa penitenciària.
Les infermeres de presons han de tenir competències com la presa de decisions, la resolució de conflictes, planificar i gestionar el temps, el treball transdisciplinari, tenir una visió global de l’assistència i particular dels casos i tenir compromís ètic

Com s’estructuren els EAPP i els equips de salut?

Estructuralment, són igual que un Equip d’Atenció Primària (EAP), ja que formem part de primària, però la infermeria penitenciària té unes singularitats que volem que es reconeguin i es facin valdre. Per a mi, la segona p d’EAPP vol dir peculiaritat o particularitat, allò que tenim de diferent. I cada presó, a més, té les seves peculiaritats.

A les presons catalanes, l’Institut Català de la Salut (ICS) gestiona l’atenció primària i comunitària, i l’atenció especialitzada correspon als proveïdors de salut del territori on s’ubica cada centre, com la Xarxa de Salut Mental del Parc Sanitari Sant Joan de Déu en l’atenció a la salut mental o el Consorci Sanitari de Terrassa en l’atenció hospitalària a través del Pavelló Penitenciari.
La infermeria penitenciària té unes singularitats que volem que es reconeguin i es facin valdre

Quins són els reptes que afronta la infermeria penitenciària?

El major repte que afrontem és la integració complerta a de la xarxa assistencial, informàtica i professional de l’ICS però amb el reconeixement per part de la societat de les peculiaritats de la infermeria penitenciària.
 

Quina és la part més gratificant o més satisfactòria de la teva feina?
A nivell assistencial és tenir cura de persones, moltes de les quals no han tingut mai a ningú que ho faci, i a nivell de gestió, treballar amb un equip molt dinàmic i amb una capacitat d’innovació i adaptació a les noves necessitats sanitàries impressionant, per exemple la unitat covid o d’hospitalització.

En la meva trajectòria en l’àmbit penitenciari, he pogut comprovar que els professionals que tenen cura de les persones preses sovint acaben tenint un punt paternalista cap a elles, pel vincle i el reconeixement que s’hi crea, quan sovint les persones preses no tenen família fora de la presó i la seva condemna té un recorregut paral·lel a la trajectòria dels professionals.
En la meva trajectòria he pogut comprovar que els professionals que tenen cura de les persones preses sovint acaben tenint un punt paternalista

Quina ha estat la major dificultat viscuda durant la crisi sanitària? Ha canviat la manera de treballar?

La por va ser el primer sentiment que van tenir perquè no sabíem què passaria amb les persones privades de llibertat si el virus circulava lliurement dintre de la presó. El segon moment crític va ser muntar una unitat de positius de covid de baixa intensitat referent per a totes les presons de Catalunya. I potser el moment més crític va ser la gestió d’un brot amb més de 300 positius dintre de l’àmbit penitenciari.

Penso que el que ha canviat és la capacitat tan ràpida d’adaptació que ha tingut tot l’equip sanitari de l’EAPP, així com la sensació que tenim un gran col·lectiu de professionals amb capacitat d’assumir càrregues assistencials, a vegades molt per sobre de les nostres possibilitats.

A Catalunya, els professionals dels serveis de salut penitenciaris van passar a dependre de l’Institut Català de la Salut l’any 2014. Què ha suposat aquest canvi?

Ha suposat un gran canvi, estem molt contents i satisfets amb aquesta integració. Ara som una peça més de l’estructura sanitària més important de Catalunya i les persones que atenem tenen a la seva disposició la mateixa xarxa assistencial que qualsevol altra a Catalunya.
 

És prou conegut l’àmbit penitenciari dins la professió?

Creiem que no, però ja estem treballant al respecte. Per donar cobertura als professionals d’aquest àmbit, el COIB ha incorporat enguany un nou grup de treball d’Infermeria Comunitària de Presons que treballa en pro de fer conèixer la infermeria penitenciària, sobretot les seves peculiaritats.