22 de març de 2021

    Entrevistem la directora general de Professionals de la Salut del Departament de Salut, la infermera Montserrat Gea, per traslladar-li les principals inquietuds i preocupacions per part de les infermeres i els infermers en relació amb la campanya de vacunació contra la covid-19

    Montserrat Gea: “A partir d’abril necessitarem totes les mans disponibles per vacunar el major nombre possible de persones”

    Com està anant la campanya de vacunació contra la covid-19?

    La campanya de vacunació ve molt marcada per dues característiques: la primera, la gran limitació de dosis que estem rebent en relació a la població a vacunar i la segona, els canvis esdevinguts amb la vacuna d’AstraZeneca. Aquesta limitació fa que no puguem arribar a la població més vulnerable d’una forma més dinàmica. La gent gran ha quedat ben demostrat que és qui té major risc de mortalitat i, per tant, hem de desplegar la vacunació en aquest col·lectiu al més ràpid possible. De moment, ho hem fet ja a totes les residències, però cal abordar també en l’àmbit comunitari.

    Hi ha infermeres que diuen que encara no les han vacunat, mentre ja s’ha començat a vacunar a persones de menys risc.

    La gran majoria de les infermeres estan vacunades en un tant per cent molt elevat si ho comparem amb altres grups. Setmanalment, la Dra. Cabezas, subdirectora general de Promoció de la Salut i responsable del programa de vacunació, juntament amb el secretari de Salut Pública, informen de la cobertura en els diferents col·lectius. Per tant, veient les xifres que donen des de Salut Pública poden dir que és una percepció poc fonamentada.

    Per arribar al gran col·lectiu dels professionals de la salut, com sabeu, la campanya s’ha realitzat en diverses fases i sempre en funció de les vacunes disponibles. En la primera etapa es van vacunar les infermeres i tot el personal de les residències, juntament amb els mateixos residents, un sector que ha patit els efectes de la pandèmia de la forma més cruenta i que, per tant, era la màxima prioritat.

    Per arribar al gran col·lectiu dels professionals de la salut, la campanya s’ha realitzat en diverses fases i sempre en funció de les vacunes disponiblesPosteriorment, en funció de les dosis que anaven arribant, es van vacunar les infermeres i la resta de professionals que treballen en centres on s’atenen a persones amb la covid (grans centres hospitalaris, atenció primària, atenció urgent...), professionals que estaven en primera línia. A la següent fase, les infermeres que presten serveis en altres tipus de centres, però que tenen contacte amb pacients amb simptomatologia aguda, per exemple. Com he explicat anteriorment, en un context de limitació de dosis, hem de prioritzar.

    D’altra banda, el simple fet de ser infermera no et fa ser de més risc. Les que no treballem en atenció directa amb persones, hem d’esperar responsablement el nostre torn i deixar les dosis per a les persones que més risc tenen de morir en cas de contraure la malaltia, que en aquest moment és la gent més gran de 80 anys i les persones amb patologies greus.

    Com s’ha establert l’ordre de vacunació entre els grups de població?

    Els criteris de priorització s’han consensuat en el “Grupo de Trabajo de la Ponencia de Vacunaciones y Registro de la Comisión de Salud Pública”, en el qual Catalunya participa activament.

    A causa de la disponibilitat gradual de dosis de vacunes, s’ha establert en l’àmbit estatal l’ordre de prioritat dels grups de població que s’han de vacunar en cadascuna de les etapes establertes. Per establir-lo, es va elaborar un marc ètic en què prevalen els principis d’igualtat de drets i dignitat, necessitat, equitat, protecció a la discapacitat i a la persona menor d’edat, benefici social i reciprocitat, amb valor preferencial dels enunciats en primer lloc. A més, també s’han tingut en compte els següents principis d’ordre més procedimental, la participació, la transparència, la rendició de comptes, la informació i l’educació. Sobre la base d’aquest marc s’ha fonamentat l’avaluació dels diferents grups de població, atenent també a les normes legals d’aplicació i a les recomanacions internacionals.

    Altrament, val a dir que Catalunya compta amb una estratègia catalana de vacunació enfront de la covid, que busca donar resposta a les singularitats i necessitats de Catalunya.

    Quantes infermeres s’han apuntat per participar en la campanya de vacunació?

    Les infermeres i infermers que es van enrolar a la primera i segona crida sumen més de 7.000. El compromís de la professió és admirable. No només en la campanya de vacunació, sinó al llarg de tota la pandèmia, tenint cura de les persones en tots els àmbits d’acció, i fins i tot, a vegades, en contextos molt durs, tant des d’un punt de vista físic com psicològic. Hem entomat amb responsabilitat els diferents reptes que l’evolució de la pandèmia ens ha portat i posat en valor la professió i les aportacions inqüestionables que fem al conjunt de la societat.

    El Departament de Salut ha fet una crida a infermeres jubilades que vulguin participar de forma altruista en la campanya de vacunació. Per què ho ha fet?

    Moltes infermeres jubilades també es van apuntar a la primera i segona crida perquè volien participar en la campanya de vacunació. Com sabeu, la resolució que es va fer l’octubre de 2020 en el marc de l’estat d’alarma preveia la contractació de professionals de la salut jubilats sota unes limitacions (no superar els 70 anys, no tenir factors de risc, estar en serveis de baix risc de contagi, etc.).

    Aquesta contractació és evidentment remunerada. Ara bé, moltes infermeres jubilades ens escrivien demanant que volien participar de forma voluntària per col·laborar i alliberar les companyes en actiu de més càrrega de treball. A més, se’ls feia feixucs els tràmits burocràtics associats en relació amb la seva pensió.

    Moltes infermeres jubilades ens escrivien demanant que volien participar de forma altruïsta per col·laborar i alliberar les companyes en actiu de més càrrega de treball

    En definitiva, l’únic que hem fet és activar un formulari perquè les infermeres i els infermers jubilats que vulguin participar en la campanya massiva ho puguin fer en el format que vulguin. Qui vulgui ser contractat, no hi ha cap problema. Qui vulgui participar voluntàriament, doncs cap problema tampoc. Es tracta de conèixer les preferències per poder emmarcar-les en l’àmbit jurídic que les doti de la seguretat necessària per realitzar l’activitat.

    Algunes infermeres han interpretat aquesta crida en el sentit que Salut vol estalviar-se pagar a infermeres en actiu per vacunar. Això és cert?

    Evidentment, no. Al contrari, la nostra primera opció sempre ha estat la via de la contractació. Ara bé, penso que hem de ser flexibles i adaptar-nos a les peticions dels professionals quan són viables i més si aporten valor i expertesa. Estem parlant d’infermeres amb més de quaranta anys d’experiència. El que no seria ètic és excloure-les quan tenen el coneixement i la voluntat de donar empenta a la campanya de vacunació i nosaltres la capacitat de fer-ho possible.

    També hi ha infermeres que s’han apuntat a la primera i la segona crida que diuen que encara no les han avisat per a la campanya de vacunació.

    És normal. Malauradament estem encara en un escenari de molta limitació de dosis de les vacunes i, per tant, no estem en situació d’incrementar els dispositius. Ara bé, si realment es compleixen les previsions i a partir del mes d’abril podem començar a rebre dosis de manera significativa, l’objectiu canvia totalment. Es tractaria de vacunar el major nombre possible de persones en el mínim temps i, per tant, aquí seran necessàries totes les mans que hi hagi disponibles per assolir la màxima cobertura.

     

    Foto: Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya