Montserrat Álvarez Pizarro és infermera de l’Equip d’Atenció Primària Penitenciària La Roca del Vallès 2 al Centre Penitenciari de Joves i fa gairebé 25 anys que treballa en l’àmbit penitenciari, del qual es declara una apassionada. Explica que de seguida va saber que era el seu àmbit quan va començar a fer pràctiques a la presó de la Model i va sentir el soroll del tancament de la porta.

Quin tipus de centre penitenciari és el Centre Penitenciari de Joves?

El Centre Penitenciari de Joves està situat al costat del Centre Penitenciari Quatre Camins, al municipi de la Roca del Vallès, i és l’únic a Catalunya on s’hi troben únicament persones internes d’entre 18 i 25 anys. Les presons d’adults solen tenir un pavelló per a joves.

L’atenció sanitària a les presons és un àmbit força desconegut. Quines habilitats o coneixements creus que ha de tenir aquesta professional?

Destacaria saber treballar molt bé en equip. També t’ha d’agradar molt la infermeria i has de tenir coneixements de diferents àmbits perquè fas una mica de tot: de primària, hospitalària, salut mental... Crec que de seguida saps si serveixes o no serveixes per treballar en aquest medi, que és una mica complicat. Per a mi treballar a la presó és pura adrenalina. Vaig saber que era el meu àmbit quan vaig entrar a fer pràctiques a la Model i vaig sentir el soroll del tancament d’aquella porta.

De seguida saps si serveixes o no per treballar en aquest medi, que és una mica complicat

Com s’estructuren els equips de salut?

Al centre hi treballa una infermera al matí i una a la tarda, juntament amb la resta de l’EAPP, que són els metges i TCAI. La desavantatge i l’avantatge de ser un centre petit és que les infermeres fem tot tipus de tasques. A mi m’agrada perquè ets més conscient de tot el centre, tens la sensació que treballes de manera més holística i multidisciplinària i coneixes més els interns, en comparació amb els centres grans on tens un mòdul assignat.

Quines són el tipus de demandes de salut més habituals que ateneu?

Crec que són força similars a les d’un centre d’adults, encara que de patologia orgànica crònica en tenim molt poca perquè atenem persones joves. Fem èmfasi en les drogodependències i les addiccions, la salut mental, les malalties de transmissió sexual i les especialitats com la dermatologia i la traumatologia. I també en la prevenció i la promoció de la salut perquè són joves amb possibilitats de treure’s els mals hàbits del carrer, que sovint és el motiu que els porta aquí.

[Atenem] joves amb possibilitats de treure’s els mals hàbits del carrer, que sovint és el motiu que els porta a la presó

Quins són els reptes que afronta la infermeria penitenciària?

És totalment desconeguda, molts companys de professió desconeixen quina feina fem. Crec que si es donés més a conèixer durant el Grau d’Infermeria hi hauria més infermeres que voldrien venir a treballar a la presó.
 

Quina és la part més gratificant de la teva feina?

En el context de la presó, la relació dels professionals sanitaris amb els interns és clau. Tinc una relació i una connexió amb ells que segurament no tindria en un centre d’atenció primària. Sovint són persones en risc d’exclusió social amb una problemàtica social important i que potser no han tingut mai un acompanyament com el que fem i t’ho agraeixen. És el més gratificant emocionalment i socialment. M’agrada molt veure com els professionals del centre hem format part del seu procés de reinserció social, sobretot amb els joves.
 

Quina ha estat la dificultat més gran viscuda durant la crisi sanitària? Ha canviat la vostra manera de treballar?

Quan es detectava un brot de covid, un cop separats els positius i els contactes estrets de la resta, els interns havien de fer l’aïllament a les cel·les. Això per a ells era un doble confinament. Estaven 24 hores en una cel·la de vuit metres qua­drats amb una altra persona. Nosaltres fèiem assistència cel·la a cel·la i els portàvem el que necessitaven. Fèiem molta contenció. El primer cap de setmana de restriccions va ser dur i vaig sentir por per primer cop, estaven molt enfa­dats. D’altra banda, també va ser reconfortant que els professionals vam fer molta més pinya entre nosaltres. Vam rebre un reconeixement per part d’Institucions Penitenciàries per la feina feta durant la pandèmia.
 

L’any 2014, els professionals de la salut a les presons catalanes van deixar de formar part del Departament de Justícia i es van integrar al Departament de Salut. També es van crear els equips d’atenció primària penitenciària (EAPP), gestionats per l’Institut Català de la Salut. Què ha suposat aquest canvi?

Ha suposat una millora. Els professionals de la presó ens comencen a conèixer dins el sistema de salut i la incorporació d’eines com l’ECAP, que ha permès tenir accés a la història clínica compartida, ha permès millorar la comunicació, la possibilitat de conèixer la seva situació de salut i que la feina que fem a la presó tingui una continuïtat assistencial un cop surten en llibertat.

Amb la integració dels EAPP a Salut, els professionals de la presó ens comencen a conèixer dins el sistema de salut