La commemoració del Dia mundial de la ciència per a la pau i el desenvolupament d'avui, 10 de novembre, que impulsa l'Organització de les Nacions Unides (ONU), és el marc triat pel Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) per proposar-vos una reflexió col·lectiva, una mica extensa però necessària, entorn de l'impacte que la proliferació creixent de conflictes bèl·lics té sobre la salut de les societats i de la mateixa humanitat i el planeta. L'objectiu de la jornada és que els estats i la ciutadania prenguin consciència del "paper de la ciència en la configuració del nostre futur". En resum, l'ONU demana "confiança en la ciència com a via de desenvolupament i l'aplicació de solucions basades en evidències per als desafiaments polifacètics del nostre món". Una jornada que fia a la pau el benestar de les persones i el desenvolupament de les societats.

De l'altre costat, ens topem amb les dades demolidores de l'informe "Índex de Pau Global, 2022", que elabora l'observatori independent Institute for Economics Peace que certifica que el nivell de pau mundial s'ha deteriorat un 5% en els últims quinze anys. El 2022, el món va enregistrar gairebé 240.000 persones mortes en situació de conflicte, un 96% de vides perdudes més que l'any anterior. Una dada correlativa als 95 països que mostren signes d'empitjorament del nivell de pau. Posant-hi nom, per sisè any consecutiu, l'Afganistan és la nació menys pacífica del món. El segueixen Iemen, Síria, el Sudan del Sud i la República Democràtica del Congo. L'única bona notícia, tot i la inestabilitat sociopolítica, és la millora dels nivells de pau a països com l'Afganistan o Síria; però, a l'espera de la publicació la pròxima primavera de les dades de 2023, amb la guerra d'Ucraïna perllongada o el més recent conflicte palestí-israelià, el futur no es mostra encoratjador.

Anant un pas més enllà en la nostra reflexió, les infermeres catalanes volem aportar les dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), presentades el passat mes d'octubre i que denuncien que, des del 2015, es comença a observar un estancament en l'augment de la cobertura sanitària universal i que la proporció de la població que afronta nivells catastròfics de despesa directa en atenció de salut no ha deixat de créixer des de l'any 2000. "Un patró mundial que es repeteix a totes les regions i a la majoria dels països", explica l'OMS.

La raó principal d'aquest deteriorament de l'accés de la població mundial a l'atenció sanitària és, doncs, la pobresa; i les causes i els tipus de pobresa són infinits. Existeix la pobresa econòmica, que no permet invertir en el sistema de salut ni en ciència; i, entre moltes altres, també existeix la pobresa (o escassetat) de professionals qualificats, que no permet proveir cures de qualitat a la població; o les infraestructures deficients o la manca d'educació, determinants socials que franquegen l'accessibilitat de les persones a l'atenció sanitària. Però l'origen més cruel de la pobresa, rau en les guerres. Els conflictes bèl·lics fan que la vida esdevingui "supervivència", la forma més pobra (en el sentit més ample de la paraula) de vida.

Tant la Declaració Universal de Drets Humans com el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides reconeixen el dret a la salut com un dret universal. En situació de conflicte, també els Convenis de Ginebra que configuren el marc de Dret Internacional Humanitari, en les seves quatre edicions (1864, 1906, 1929, 1949), reiteren l'obligatorietat de les parts de protegir la població civil; així com preservar l'atenció en salut protegint el personal sanitari, els membres d'organitzacions humanitàries i les persones malaltes o ferides. Una garantia que abasta també les infraestructures sanitàries i humanitàries.

És per això que cal acabar amb l'incompliment del Dret Internacional, reiteradament denunciat per la campanya "Nurses for Peace" que promou el Consell Internacional d'Infermeres i que, a més de denunciar els atacs selectius i agressions continuades als professionals i espais de cura, canalitza la solidaritat i ajut entre les organitzacions nacionals infermeres de tot el món.

El Consell d'Infermeres de Catalunya i els quatre col·legis territorials (COIB, COIGI, COILL i CODITA) demanem que les administracions, les institucions, els col·lectius i les persones –des dels respectius nivells d'influència– fem el possible per canviar aquesta deriva bèl·lica i bàrbara que s'estén arreu del món i treballem per instaurar una cultura de pau que permeti tenir cura de les persones i avançar en ciència. Totes les vides compten.

Moltes gràcies per compartir aquesta reflexió de les infermeres i infermers de Catalunya.

Glòria Jodar Solà
Degana del Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC)

Paola Galbany Estragués
Presidenta del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB)

Lluïsa Garcia Garrido
Presidenta del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Girona (COIGI)

Mercè Porté Llotge
Presidenta del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Lleida (COILL)

Lluïsa Brull Gisbert
Presidenta del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA)