Les infermeres de centres assistencials de mútues d'accidents de treball
Les seves competències, evidentment, són les mateixes que totes les infermeres que treballen en consultes, centres de dia i hospitals, públics o privats. Entre les funcions descrites en la resolució del 15 de desembre del 2021, de la Dirección General de Trabajo, por la que se registra y publica el Convenio colectivo general de ámbito estatal para el sector de entidades de seguros, reaseguros y mutuas colaboradoras con la Seguridad Social trobem l’assistència sanitària, la responsabilitat de la correcta preparació de la persona atesa en cas d’operació quirúrgica o exploracions, la realització de cures, sondatges i d’altres processos, que avisarà de les possibles anomalies, controlarà l’assistència dels usuaris i complimentarà els tractaments i les tasques administratives que comportin. Però s’ha de tenir en compte que les infermeres d’una mútua d’accidents laborals atenen persones que estan donades d’alta com a treballadors, tant en règim general de la seguretat social com autònoms i, per tant, no atenen infants ni persones jubilades.
En l’àmbit laboral, la diferència és que es regeixen per convenis d’assegurances. Aquest tipus de conveni és aplicable a les relacions laborals de les Entitats Asseguradores i Reasseguradores, així com als Corredors de Reassegurances, i a les Mútues Col·laboradores amb la Seguretat Social. Per tant, no és un conveni que només contempli entitats de salut. Les mútues laborals estan associades a AMAT, l’organisme que coordina, representa, gestiona, fomenta i defensa els interessos generals i comuns de totes les mútues. Actualment en trobem divuit: Asepeyo, Cesma, Egarsat, Fraternidad Muprespa, Fremap, Ibermutua, MAC (Mutua de Accidentes de Canarias), Maz, MC Mutual, Mutua Balear, Mutua Intercomarcal, Mutua Montañesa, Mutua Navarra, Mutua Universal, Mutualia, Solimat, Umivale Activa i Unión de Mutuas. L’últim conveni signat és el Convenio Colectivo general de ámbito estatal para las entidades de seguros, reasguros y mutuas colaboradoras con la Seguridad Social, vigent entre el 2020 i el 2024 i signat per la Unión Española de Entidades Aseguradoras y Reaseguradoras (UNESPA), la Asociación de Mutuas de Accidentes de Trabajo y Enfermedades Profesionales de la Seguridad Social (AMAT), la Confederación Española de Mutualidades de Previsión Social (CEM) i la Asociación Española de Corredores de Reaseguros (ASECORE); i en representació dels treballadors i treballadores, la Federación de Servicios de CCOO (CCOO-Servicios) i la Unión General de Trabajadores (UGT).
Les mútues laborals es defineixen com associacions privades que col·laboren en la gestió de les contingències d’accidents laborals i de malalties professionals del personal al seu servei. Dins d’una mútua sanitària trobarem treballadors de tota mena, des de personal d’oficina fins a professionals de la salut que atendran la persona, segons les seves necessitats. Entre elles, hi ha les infermeres.
Marta Díaz i Sandra Capdevila són dues infermeres que treballen en un hospital d’una mútua d’accidents de treball que ens han explicat en quin punt es troben actualment, per donar a conèixer la seva situació al Col·legi. També han expressat el seu desig de poder crear un grup de treball amb altres infermeres de mútues, ja que ambdues consideren que la figura de la infermera de mútua d’accidents de treball no es coneix ni està ben valorada, com les seves companyes del sector públic (regulació de ràtio i carrera professional, entre altres punts). Això és degut sobretot al tipus de conveni que tenen, però també al fet que, segons Díaz, “la societat no té clar el concepte de què és una mútua, no l'acabem d'ubicar, què fa o el servei que dona. Llavors, el fet de donar visibilitat a la figura de la infermera d’una mútua laboral, crec que és important per poder avançar en què estigui representada en el conveni i en totes les millores que es demana”.
Les mútues d’accidents de treball són, com hem explicat anteriorment, associacions privades sense ànim de lucre que depenen de diners públics, obtingut a través de dues quotes: la quota per gestió de contingències comunes, a càrrec dels empresaris i dels treballadors, i la quota per gestió de contingències professionals, aportades exclusivament per l’empresari, com els hospitals de la XHUP, la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública, que estan dedicats a l’assistència pública, però tenen un conveni amb el Servei Català de la Salut.
Díaz i Capdevila opinen que el fet de tenir aquest tipus de conveni, més genèric, els suposa la pèrdua de reconeixement del seu dia a dia com a infermeres. Per això, en els últims anys i arran de la pandèmia, moltes infermeres decideixen canviar i buscar noves oportunitats laborals a altres àmbits del sector públic, com hospitals i centres d’atenció primària, amb millors condicions laborals. Expliquen que “Abans eren prou infermeres per desenvolupar la nostra feina. Ara, en aquest moment, cada vegada som menys. Hi ha una fuga brutal d'infermeres, de les mútues en general. El conveni és el nostre principal problema i la decadència del sector. Es tracta d'un conveni d'assegurances on la part sanitària no surt representada. Les funcions són molt administratives, no acaben de poder-se acoblar, llavors, sempre tenim problemes per negociar un conveni que ens representi”.
Dins el conveni de mútues laborals, existeix una divisió en cinc grups professionals. Les infermeres estan incloses dins del Grup Professional II. En canvi, el Grup Professional I, demana tenir coneixements tècnics i/o especialitzats i formació mínima equivalent a una titulació universitària de grau mig, el que equivaldria al grau de preparació que té la infermera. Díaz i Capdevila afirmen que “el conveni hauria de reconèixer tots els plusos perquè, en el nostre cas particular de les infermeres de mútues laborals, no en contempla cap. No reconeixen el plus de cap setmana, ni els plusos de festius, ni les guàrdies... No representa cap. La carrera professional és un altre tema que està parat des de fa molt de temps i la primera forma de reconèixer-la seria activar-la. I tenir-la en compte i valorar-la econòmicament, que és com es valora”.