Carmen Mendoza és especialista en infermeria pediàtrica, membre de la Vocalia d'Infermeria Pediàtrica del COIB, i des de fa 6 anys s’ha especialitzat en millorar l’alimentació dels nadons lactants hospitalitzats a les unitats neonatals i al processament de la llet materna. Des de fa 25 anys treballa a l’Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell, on ha desenvolupat gran part de la seva trajectòria a les Unitats de Crítics Pediàtrics i, en concret, a Neonatologia. També és membre de la Vocalia d'Infermeria Pediàtrica del COIB.

El 2017 va guanyar una Compra Pública Innovadora de la Generalitat de Catalunya pel projecte infermer Feeding Care, un sistema d’informació i suport a l’alletament per als hospitals que té per objectiu millorar la seguretat i la qualitat de l’alimentació als nadons menors d’un any hospitalitzats. Mendoza és autora i actualment investigadora principal dels estudis derivats d’aquest projecte, que va resultar conjuntament amb un altre el projecte més puntuat per l’Agència de Qualitat i l’Avaluació Sanitària de Catalunya (AQuAS).

Quina relació tens amb la lactància materna?

Tinc una relació molt estreta. Al treballar en una unitat neonatal, la relació és troncal. L’alletament matern és un tema molt important i de vegades molt delicat. Potser tothom no en té coneixement perquè transferir la llet de mare a fill és l’acte més senzill que pugui haver-hi, tots els mamífers alleten de manera natural, però quan el nadó és un prematur, aquest acte es complica perquè el nadó no pot prendre llet directament del pit, ja que els pretermes no tenen prou desenvolupat neurològicament el patró de succió-deglució-respiració i prendre la llet del pit es transforma en quelcom més complex.

La llet materna és el gold estàndard [test de referència] per als nadons i per a totes les unitats neonatals que intentem sempre que les mares, excepte alguna excepció molt puntual, puguin autoabastir les necessitats dels seus fills mentre l’alleten. Des que concentro una part dels meus esforços en millorar l’alimentació dels nadons dins de les unitats neonatals i en els processos de com manipulem la llet els professionals abans no li administrem al nadó, diria que l’alletament i la llet materna s’han transformat per mi en una línia de treball apassionant on hi ha molta feina encara per fer i per millorar.

Per quins motius l’alletament en néixer s’ha consolidat a Catalunya?

Perquè les evidències científiques són tan aclaparadores que les mares d’avui saben que alletar significa quelcom molt important i que amb la salut dels seus fills, d’ara i del demà, no poder ser intranscendents. Sens dubte opten ja no per un estil de vida com en un principi es deia sinó per una aposta de salut.

Pels nens a terme, que són els que neixen amb l’edat gestacional adequada, l’alletament matern significa tenir menys probabilitat a patir malalties metabòliques, vasculars, coronàries, que és el que tots coneixem bé. Però la importància de l’alletament per a un prematur, un nadó que neix abans de l’edat gestacional establerta com a terme, té un paper fonamental. Per a un prematur la llet materna és fins i tot un fàrmac, un estimulador de cèl·lules de creixement, de maduració de sistemes com el cerebral, el gastrointestinal o la vista. Això, en un nadó que neix per definició immadur, significa més possibilitat de vida i més possibilitats a l’hora d’enfrontar-se a reptes importants dins la unitat neonatal.

A les mares que no han pogut alletar els diria que no estiguin angoixades, que l’important per proporcionar salut és sobretot poder cobrir les necessitats que l’infant té i amb estimació, protecció i cura això ho aconsegueixen sobradament. I que un embaràs és diferent d’un altre igual que el procés d’alletar. Hi ha mares que no han pogut alletar a un fill per diferents motius confluïts i després a un altre sí.

Quin és el paper de les infermeres pediàtriques en la lactància materna a les unitats neonatals?

Cada binomi de nadó i pares i mares és diferent i les cures han de personalitzar-se perquè cada nen té un ritme, cada binomi es comporta de manera diferent i s’enfronten a situacions de salut o malaltia diferents. Des de les unitats neonatals treballem tenint en compte el conjunt de la unitat familiar. Les infermeres, i concretament, a l’Hospital Universitari Parc Taulí, estem formades i disposem de les habilitats per tractar aquest binomi el millor possible. Les nostres línies de treball van encaminades cap a una unitat on els pares intervenen conjuntament amb l’equip interdisciplinari en la presa de decisions i en les cures. Per a poder aconseguir això, els pares han d’entendre què significa cuidar un fill prematur, per tant, estar ben informats, ja que no és el mateix que cuidar un a terme i també, arribat el moment, aprendre a normalitzar aquesta circumstància per no sobreprotegir aquests nens quan marxen a casa.

A Sabadell som normalment una unitat oberta 24 hores 7 dies a la setmana que vetllem per les cures centrades en el desenvolupament i la família. L’equip d’infermeres i TCAI fan una feina importantíssima no només a la Unitat Neonatal sinó també a altres serveis relacionats amb proporcionar suport als pares i mares en l’alletament des del minut zero. Després, a la Unitat Neonatal, executem una sèrie de protocols que tenen com a objectiu no només afavorir el vincle sinó ajudar en el neurodesenvolupament del nadó. Em refereixo als procediments del contacte pell amb pell, efectuar la succió no nutritiva, proporcionar les cures del calostre oral o trofisme oral i proporcionar les cures específiques que es necessitin perquè els nadons puguin marxar a casa menjant per boca només del pit.

Finalment, al Servei de Lacto-dietètica, les TCAI fan una feina increïble de processament de la llet materna el més respectuós possible. La llet materna és un aliment molt exigent i el preterme també i ajustem els processos a això, oferint al nadó la llet que menys procés de degradació ha patit abans i fent que la que és inevitable que es processi segueixi un circuit que sigui curós amb l’oxidació i degradació biològica un cop surti de la glàndula mamària.

Quins són els principals reptes sobre la lactància materna en prematurs?

El principal repte és donar-li al nadó en el moment que ho necessita un aliment com la llet materna crua el menys degradat possible. Això que sembla tan fàcil, en alguns moments no ho és gens. Per això va néixer el projecte infermer Feeding Care, un sistema d’informació de suport a la lactància per hospital que vol millorar l’atenció en l’alimentació als nadons menors d’un any hospitalitzats, millorant la seguretat i la qualitat. És un projecte subvencionat en part per fons europeus FEDER amb una dotació de 402.470 €.

Al mercat no existeix un sistema integral que ajusti els processos a la mínima degradació de la llet i que, per tant, ens proporcioni una seguretat que necessitem. Un sistema que disminueixi l’alta variabilitat que existeix entre professionals en les maneres d’acompanyar el nadó i els pares durant la transició de l’alimentació per sonda a la definitivament per boca.

Un dels nostres gold estandard és que en els nadons postoperats diagnosticats d’una enterocolitis necrotitzant, en el moment de reintroduir l’alletament sigui només matern i de llet crua mínimament degradada, que és cabdal per al seu intestí. Per això cal una estreta col·laboració amb els pares i mares. Un altre gold estandard és que les mares puguin autoabastir-se, que no es necessiti cap altre tipus de llet que no sigui la de la pròpia mare, que és la que té bioactivitat i, en definitiva, la que li aporta al nen tot el seu potencial.La llet materna de banc és el millor producte si no tens llet materna crua, però no hi ha res com la crua.
 

Durant la Setmana Mundial de la Lactància Materna hem parlat sobre els beneficis per al nadó, la mare i el medi ambient i de l’evidència científica existent. Quin destacaries?

Crec que tots perquè l’alletament és tan important i beneficiós. Però com a infermera neonatal, destacaria la importància que té aquest súper producte i el seu tractament per nadons petits, que de vegades els costa arribar als 500 g de pes. I només veure que el fet de dipositar unes gotes de calostre a la boca d’un d’aquests nadons cada 4 hores a les unitats neonatals han reportat evidència científica de nivells d’immunoglobulines A, que són cèl·lules de defensa en sang, en aquests nadons al cap de 15 dies i al mes de vida fent que hi hagi menys incidència de sèpsia tardana en el prematur. Això és una meravella!

Quines dificultats ha presentat la Covid-19 sobre la lactància materna?

Molta incertesa en un primer moment i moltes preguntes sense resposta. Això va originar mares molt angoixades que alletant estaven preocupades per la distància amb els seus fills i la transmissió a través de la llet. Va haver-hi un moment en què no se sabia si era millor donar el pit o fer-se extraccions i donar la llet. Després, a poc a poc es va veure que no s’han detectat casos actius de Covid a través de la llet materna ni de l’alletament encara que els científics segueixen analitzant-la i sembla que no es transmet a través de la llet. Al final, la dificultat més important és quelcom no difícil; extremar mesures higièniques, rentat de mans, rentar bé el material com extractors, pots contenidors de llet que s’entreguen a les unitats neonatals. A l’inici de la pandèmia vàrem haver de dissenyar els circuits de les mares després del part dins l’hospital, com procediríem amb elles, si eren positives o no. Finalment a tota la pediatria el que hem fet és realitzar proves als nens i les mares i si alguna d’elles donava positiu deixar-la en una habitació amb distància respecte al nadó amb un cuidador principal no positiu.

Quin missatge enviaries com a infermera pediàtrica?

Que les mares no tinguin por d’alletar els seus nadons. La llet materna conté anticossos que els protegeixen respecte a moltíssimes infeccions. Els anticossos i els factors bioactius de la llet materna poden combatre la infecció de la Covid, fins i tot si el bebè ha estat exposat al virus. És el millor regal que una mare pot donar-li al seu fill.

Fotografia cedida per Carmen Mendoza.