La pandèmia de la covid-19 està comportant canvis en el comportament de les persones que consumeixen alcohol. Ho diu Marc Saltó, infermer del CAS Gràcia, el Centre de Salut Mental i Addiccions d’adults gestionat per Germanes Hospitalàries al barri, a qui entrevistem amb motiu del Dia Mundial sense Alcohol, que se celebra el 15 de novembre.

L'actual crisi sanitària provocada per la pandèmia de la covid-19 ha influït en el risc d'alcoholisme o n'ha fet canviar els patrons?

L'alcohol és la substància que més demanda d'atenció té aquí al CAS. Jo puc parlar segons els casos que veiem a diari i que són aquells que reconeixen que tenen un problema i busquen ajuda. Durant la pandèmia, ens hem trobat dues coses. En primer lloc, algunes persones que consumien a nivell social, en un bar o restaurant, que amb l’actual tancament d’aquests establiments i el que hi va haver al mes de març, durant el confinament, han estat capaços de deixar de beure o han reduït el consum. També hi ha persones que en el confinament van reduir el consum d’alcohol i, quan va arribar l’estiu, van tornar a beure i, per tant, han tornat a recórrer als nostres serveis.

En segon lloc, també ens hem trobat amb persones que han perdut la feina o bé els ha afectat el confinament d’alguna manera, que potser no bevien massa ni tenien un problema amb l’alcohol, i que arran de totes aquestes circumstàncies han començat a beure o n’han incrementat el consum i han acabat demanant ajuda. Alguns d’aquests, del primer confinament, ja ens estan arribant.

Heu vist un augment o una disminució en el nombre de visites per alcoholisme?

Ni un augment ni un descens. Ens hem mantingut més o menys estables. Després de la primera onada, durant l'estiu, va estar bastant calmat. Molts dels nostres pacients són derivats des de l’atenció primària i, com que l’atenció primària estava desbordada, fins i tot els mateixos pacients evitaven anar-hi. En el futur, quan la situació es vagi normalitzant, començaran a arribar més casos. Encara no hem acabat de veure els efectes de la pandèmia en el consum d'alcohol.

Quan podem considerar que una persona és alcohòlica? Quins en són els senyals d’alerta?

Personalment, miro de defugir d’etiquetes i considero que el fonamental és determinar si una persona té un problema amb l’alcohol. Pot ser que una persona no encaixi al cent per cent amb el que seria un diagnòstic d’alcoholisme, però igualment pot tenir un problema amb l’alcohol. I aquestes persones s’han de tractar. Hi ha molts indicadors de consum, com per exemple els que estableix l’OMS, que marquen certs llindars de risc moderat o elevat. Però, més enllà d’això, el que m’agradaria transmetre és que una persona pot no arribar al que es considera un consum de risc però, malgrat tot, tenir un problema amb l’alcohol perquè, per exemple, surt de festa i és incapaç de controlar i acaba bevent en contra de la seva voluntat. Cal no oblidar que l’alcohol és una droga de molt fàcil accés, molt barata, i que no està mal vista. Ningú et jutjarà perquè et prenguis quatre cerveses al dia, cada dia, perquè la gent que ho fa segurament es relaciona amb altres persones amb hàbits similars. Per altra banda, també observem un factor generacional. La gent jove no acostuma a consumir a diari, sinó que hi ha un consum més abusiu els caps de setmana. En canvi, entre la gent més gran, sí que observem consums més diaris i més freqüents.

Entre les persones més joves el consum és més social, doncs.

El que observem en els pacients joves que tractem al nostre centre, al barri de Gràcia, és que el consum acostuma a ser més social, en caps de setmana i en altes quantitats concentrades en poc espai de temps. Evidentment, parlem de la tònica general: també hi ha casos de joves que poden consumir a diari i en solitari. En relació amb això, també estem observant que en altres substàncies que poden anar associades a l’alcohol i a l'oci, en no haver-hi opció a oci nocturn pel tancament de bars, pubs i discoteques, doncs potser els joves deixen de consumir o el redueixen. Tot això és rellevant a l’hora d’abordar el possible tractament ja que depenent del tipus de consum, diari o puntual, el tractament serà un o un altre.

Has comentat abans que aquí al centre els casos més freqüents que veieu són d’alcoholisme, de persones que tenen problemes amb l’alcohol. Està molt estesa aquesta addicció en el nostre entorn?

Sí, molt. En tots els CAS de Catalunya, la primera substància per la qual la gent demana ajuda és l'alcohol. En línies generals, la gent no és del tot conscient dels perjudicis de l’alcohol sobre el cos i la ment, i la quantitat de malalties i trastorns que pot ocasionar. És una droga de molt fàcil accés, econòmica i que no té l’estigma social que poden tenir altres substàncies com l’heroïna o la cocaïna, i és tan o més perjudicial.

És molt complicat el procés de desintoxicació de l’alcohol?

En primer lloc, cal distingir entre la desintoxicació i la deshabituació. La desintoxicació fa referència al cessament del consum, mentre que la deshabituació és un procés més llarg que consisteix en canviar tots els hàbits diaris d’una persona que estan relacionats amb el consum. Però abans de tot això, hi ha un factor clau, cal que la persona sigui conscient que té un problema i vulgui posar-hi remei.

També és important diferenciar entre l’abstinència física i la psíquica. La primera fa referència als efectes sobre l’organisme, tremolors, vòmits, malestar general... La segona està relacionada amb els patrons de vida del pacient. I aquí també fem incidència des del CAS, intentant fomentar canvis en l’estil de vida, fomentant la pràctica de l’esport, per exemple, per tal de substituir situacions que puguin fomentar un consum i, poc a poc, trencar aquests vincles. És a dir, si una persona tenia el costum d’arribar a casa, seure’s al sofà i prendre sis cerveses mirant la televisió, el que no podem pretendre és treure les cerveses, seguir seient al sofà i que la persona no tingui ganes de consumir. D’aquí la importància de promoure un canvi d’hàbits.

Entenc que l’abstinència psíquica és mes difícil de combatre que la física.

Normalment, al pacient el que li fa més por és la física, perquè és la del malestar, la que en un principi els ho fa passar pitjor. I la psíquica és la que no tenen tan present. Quan ens arriba un pacient, el que li expliquem és que la feina no s’acaba amb el deixar de beure ara. La feina és no tornar a beure mai més. Això és una cosa que costa. Especialment, entre els pacients més joves, que no conceben no tornar a beure mai més a la vida. En aquests casos podem començar fomentant un canvi en la manera de consumir, on el propi jove ha de ser capaç de tenir capacitat de control sobre el que beu.

Quins són els efectes, els problemes físics i socials que comporta l’alcohol?

Segons l’OMS, el consum d’alcohol està directament relacionat amb més de dues-centes malalties i trastorns. Per tant, poca cosa més hi ha a dir. Cirrosis hepàtiques, càncers, malalties cardiovasculars... I, evidentment, malalties mentals. Encara hi ha molta feina a fer per conscienciar la ciutadania sobre els danys que provoca l’alcohol en la nostra salut.

A nivell social, el consum d’alcohol provoca problemes en l’entorn directe de la persona que pateix l’addicció, és a dir, amics, familiars, companys de feina... Tot i ser una droga barata, també acaba repercutint en la situació econòmica del pacient. 

Quines recomanacions preventives es poden donar, sobretot a la gent mes jove?

Crec que el que s’ha de fer amb gent jove és explicar. Es fa, però s’hauria de fer més, i no nomes amb l’alcohol, sinó amb totes les drogues. Cal explicar què passa quan beus alcohol, quins efectes secundaris té, què et passa quan beus a diari, quin impacte directe té sobre el teu organisme un consum massiu el dissabte a la nit... Cal molta pedagogia. Personalment, tinc la sensació que la percepció de nocivitat que hi ha ara mateix amb el tabac, per exemple, no hi és tant amb l’alcohol.

Quin paper teniu les infermeres i els infermers en l’abordatge de la malaltia?

Les infermeres i els infermers som els que tenim el contacte més directe amb les persones i, per tant, som els que podem i hem d’identificar, conscienciar i modificar les seves conductes. Valorem a diari el pacient des d’un punt de vista holístic. Fem seguiment de la pauta mèdica però també de l’estat general de la persona: Com està? Com està vivint el procés? I el seu entorn?

Feu activitats preventives a la comunitat?

Al nostre centre, el que fem és fer xerrades als professionals dels CAP del nostre entorn immediat, per tal de conscienciar-los sobre la problemàtica de l’alcohol, que puguin fer els primers abordatges i que sàpiguen identificar pacients que poden necessitar la nostra intervenció.