La pandèmia de la covid-19 ha posat de manifest la necessitat d’incorporar infermeres a les escoles. Així ho creu José Antonio Zafra, doctor en Ciències de la Infermeria, professor titular a l’Escola Universitària d’Infermeria Gimbernat, director de la revista Enfermería en Salud Escolar i membre de l’Observatori d’Infermeria Escolar del Consejo General de Enfermería, a més de coordinador territorial del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB).

Zafra reconeix que hi ha diversos punts de vista sobre com s’ha d’articular la presència infermera a l’àmbit escolar, però creu que existeix un ampli consens dins la professió sobre la necessitat de la presència de les infermeres a les escoles.

Per què creieu que és necessària la infermera a l’escola?

Cada cop hi ha infants amb més necessitats de salut a les escoles ordinàries. Molts nens amb afeccions cròniques i altres patologies estudiaven en centres d’educació especial, però cada cop hi ha més centres inclusius. No només parlo de l’atenció que puguin requerir aquests infants, sinó de la necessitat d’educació per a la salut, que és una competència infermera. D’altra banda, per evitar patologies cròniques a l’edat adulta, és important dur a terme tasques de prevenció i de promoció de la salut des de la infantesa.

D’altra banda, la LOMLOE [Llei orgànica de modificació de la llei d’educació del 2020] diu que hem de fomentar l’educació per a la salut. Les infermeres som necessàries a les escoles des de fa molts anys, però ara encara més. Dona igual l’àmbit des del qual es coordini, si és des de l’atenció primària o des d’un altre. L’important és que hi hagi infermeres que vagin a les escoles per donar resposta a les necessitats de salut dels infants. El que no pot ser és que es donin competències als professors per fer tasques que corresponen a una infermera o a un metge.

La infermera escolar s’ha d’integrar en l’equip del centre i prendre decisions de salut.

Creieu que la infermeria escolar hauria de ser una especialitat?

Tant de bo que existís una especialitat d’infermeria escolar, igual que existeix la laboral, la comunitària, la de salut mental... Però, avui, tal i com estan estructurades les competències, s’aposta perquè la infermera escolar tingui una formació específica que s’adquireixi des d’un curs de competències avançades o des d’un màster. És important que la infermera que treballa en una escola sàpiga què s’hi trobarà, quines son les malalties més prevalents en els centres d’educació especial i en els centres ordinaris, com funciona el sistema educatiu, com pot avaluar l’impacte en la salut de les seves intervencions. Cal que tingui una formació específica.

En quina situació estem a Catalunya?

Fa poc, des de l’Observatori d’Infermeria Escolar del Consejo General de Enfermería vam elaborar un mapa per comunitats autònomes. A Catalunya tenim reconegudes setanta infermeres que estan treballant en escoles, contractades per centres educatius privats. A Madrid, n’hi ha més de mil, contractades des del Departament d’Educació... De tota manera, aquí hem d’incloure les infermeres de l’atenció primària i comunitària que van als centres educatius. La infermera escolar ha de conèixer bé l’àmbit educatiu, els problemes de salut més freqüents dels nens i els adolescents, i abordar-los des d’una òptica multidisciplinària a l’escola, no des de la consulta d’un CAP. A més, tal i com està l’atenció primària i comunitària, és impossible que en aquests moments pugui donar resposta a aquesta necessitat.

Aquí, quan es troba Salut i Ensenyament, estem en un territori de ningú. No ens contracten des d’Ensenyament perquè estem contractats per Salut. És un problema que s’hauria de resoldre.

Quin model defenses?, que les infermeres escolars depenguin de Salut o d’Educació?

Per a mi, existeixen quatre models. Un és el que es treballa des de l’escola ordinària o inclusiva, on el 80 % de l’activitat que fan les infermeres és de prevenció i de promoció de la salut. Després, tenim el model de les infermeres que estan contractades per escoles d’educació especial. En aquest cas, més o menys, el 85 % de les activitats que s’hi fan són de tipus assistencial. Tenim un altre model, des de la perspectiva de la salut pública, en què existeixen centres de salut mental i centres infantojuvenils, que fan la seva feina. També tenim les infermeres que estan contractades directament pels ajuntaments que són infermeres amb formació en salut a l’escola i fan tasques des de la comunitària, fent d’enllaç entre els CAP, la salut publica i els centres específics.

Sembla que hi ha molta diversitat dins de l’Estat

Sí, cada comunitat té la seva pròpia legislació i competències. A València, per exemple, hi ha una sentència que obliga cada escola a tenir una infermera. A Catalunya s’aposta per un model més d’atenció primària i comunitària. El que passa és que, com que no hi ha cap infermera en els llocs on es prenen decisions... Les infermeres hem d’estar més presents en els espais de lideratge polític i que participem més en la presa de decisions.

Com ha afectat la pandèmia sobre la salut dels infants i els adolescents?

La pandèmia encara ha fet més evident la necessitat de potenciar la presència de la infermera a l’escola. Els infants s’han sentit aïllats. Al començament de la pandèmia, van haver de fer la seva formació online, de manera asincrònica. Això vol dir que molts problemes de salut han hagut de ser gestionats de forma individual. A més, quan tenen un problema, busquen la informació per Internet, sense acudir a cap professional de salut. Algunes vegades, els problemes de salut els consulten als amics, a algú a qui coneixen. Si van al CAP a parlar amb la seva infermera, tothom els veu pel passadís i els seus pares se n’assabenten, i potser no ho volen. Per això, és important que hi hagi una infermera a cada escola, per resoldre problemes de salut, fer promoció i prevenció, mitjançant l’educació per a la salut i fer-hi tant les actuacions assistencials necessàries com les d’educació per a la salut dins l’escola.

Amb la pandèmia han emergit tots els factors de risc sobre la salut. Afectacions en la conducta alimentària, trastorns del son, problemes de visió... Fa poc vaig fer un estudi sobre l’afectació sobre la salut de l’ús d’Internet i les xarxes socials, i vaig veure que comportaven més risc de patir problemes de visió, ansietat, ciberbullying, angoixa, por, inseguretats, trastorns del son, depressió, problemes per gestionar les emocions... Encara no hem acabat de veure l’impacte de la pandèmia entre els infants i els adolescents.

Sou editor de la revista Enfermería en Salud Escolar (ESE), que va sortir a la llum el mes de maig de 2021 i recentment n’ha publicat el segon número. Quin és l’objectiu d’aquesta publicació?

La revista neix per donar visibilitat a projectes de recerca i de promoció de la salut, que estan duent a terme infermeres en l’àmbit de la salut escolar dins les escoles i fora. S’hi estan fent moltes coses que no s’expliquen i que potser no tenen cabuda en una revista acadèmica indexada de gran impacte. No fa ni un any que va sortir el primer número i ja hem publicat la segona edició. Podríem haver-ne fet tres i quatre, perquè la gent ens envia molts abstracts, alguns amb un impacte en salut important, projectes de recerca, projectes de promoció de salut... Estem molt contents amb la resposta. Hem arribat en menys d'un any a més de 3.200 visites, que no està gens malament.