Les càtedres i aules universitàries s'han consolidat com instruments de col·laboració publicoprivada a la Universitat de Barcelona, amb setanta-dues iniciatives en marxa. En un acte celebrat al Paranimf, es va destacar el seu paper fonamental en la recerca, la docència i la transferència de coneixement, amb casos d'èxit com la Càtedra d’Infermeria UB-COIB, pionera a Catalunya. La trobada va posar en relleu la importància d'aquest model per connectar la universitat amb la societat i el món professional.
Reconèixer l’èxit de la col·laboració
Per celebrar aquest èxit assolit, el Paranimf va acollir dimecres un acte per reconèixer l’esforç conjunt del personal docent i investigador de la UB i de les entitats patrones en el foment de la recerca, la docència i la transferència de coneixement. Van assistir-hi dues-centes persones, entre les quals directors de càtedres i representants d’empreses i institucions.
El rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, va qualificar l’acte com «un reconeixement de confiança institucional i acadèmica entre la universitat i les entitats promotores, un intangible que per a nosaltres té un valor enorme». «Com a universitat volem teixir ecosistemes que possibilitin canviar les vides de la gent a la qual ens adrecem i d’aquest objectiu també en participeu en bona part», va afirmar, referint-se a les entitats patrones.
L’expansió de les càtedres i aules
La vicerectora d’Emprenedoria, Innovació i Transferència de la UB, Mercè Segarra, va repassar durant el discurs les principals xifres assolides durant els darrers anys. Va destacar l’augment de les onze càtedres del 2018 fins a les setanta-dues actuals, i va subratllar que aquest últim any s’han creat tretze càtedres i quatre aules noves.
L’impacte en la societat
Marina Romeo, professora de la Facultat de Psicologia de la UB i directora de la Càtedra UB Fundació Cassià Just - Cuina Justa d’Integració de Persones amb Discapacitat i de l’Aula UB d’Integració Laboral de Persones amb Discapacitat, va actuar en representació del personal docent i investigador de la UB. Romeo va incidir en el fet que les càtedres «són espais de col·laboració per donar resposta a reptes globals i que tenen un impacte directe en l’evolució de les ciències de la salut, humanitats i educació, entre altres àmbits». La professora va ressaltar que són instruments clau per «garantir una formació d’excel·lència per a l’alumnat, ja que tenen una oportunitat única d’interactuar amb professionals del sector i preparar-se per al mercat laboral».
El suport de les entitats col·laboradores
Per part de les entitats col·laboradores va intervenir Antoni Esteve, fundador i director d’AdSalutem Institut del Son. Esteve va apuntar que la col·laboració amb institucions acadèmiques com la UB és clau per assolir objectius comuns i va demanar «enfortir el triangle màgic format per acadèmia, recerca i salut».
El president del Consell Social de la UB, Joan Corominas, va posar les càtedres com a exemple de «col·laboració fructífera entre universitat i societat, amb una clara vocació social i cultural en benefici de tota la societat». Corominas va xifrar en 2,5 milions d’euros els ingressos que suposen per a la UB les càtedres i aules universitàries, «una manera de col·laboració que s’hauria d’incentivar més amb una nova llei de mecenatge». El president del Consell Social va cloure la intervenció destacant la rellevància actual de les microcredencials, «programes amb un enfocament professionalitzador per millorar i actualitzar coneixements i competències per donar resposta a les necessitats del mercat laboral».
Càtedra d’Infermeria UB-COIB
Des de l'any 2022, la Càtedra d’Infermeria UB-COIB ha estat un referent en l’àmbit de la infermeria. Es tracta de la primera càtedra d’infermeria a Catalunya d’aquestes característiques i la segona a l’Estat. L’objectiu principal d’aquesta càtedra és impulsar la recerca, la formació, la divulgació i la transferència de coneixement en l’àmbit de la infermeria, i també organitzar tot un seguit d’activitats socioculturals per fer visible l’aportació de les infermeres a la salut de la ciutadania.