El CCIIC i els quatre col·legis catalans demanen concreció, transparència i informació sobre el procediment vinculat a la convocatòria excepcional de l’any 2022 d’estabilització de l’ocupació temporal de llarga durada a l’Institut Català de la Salut (ICS). Les corporacions assenyalnm la manca de reconeixement i la precarietat i discontinuïtat dels contractes laborals de les infermeres com a principals esculls per al desenvolupament professional i la qualitat de les cures que demanda la població.

El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) i els quatre col·legis territorials –COIB, COIGI, COILL i CODITA– volen manifestar la seva preocupació per l’impacte que l’estabilització de l’ocupació temporal de llarga durada a l’Institut Català de la Salut (ICS) està tenint entre les professionals afectades. Les modificacions del procediment, posteriors a la convocatòria excepcional de l’any 2022, estan causant desconcert i desconfiança en un col·lectiu històricament sotmès a la precarietat laboral. És per això que les corporacions professionals demanen concreció, transparència i informació sobre aquesta situació que posa en risc la retenció de l’expertesa infermera en el si del sistema de Salut o que pot ser el detonant de la deslocalització d’aquesta expertesa en ubicar les infermeres fora del seu àmbit de cura. Dues situacions que afectarien per igual la qualitat assistencial.

L’escenari de precarietat laboral sistemàtic que assetja les infermeres, tal com recollia l’Informe “Projeccions de la població infermera a l’horitzó de 2030” –estudi elaborat pel CCIIC i la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UViC-UCC) i que analitzava l’evolució de l’oferta i la demanda en l’àmbit laboral de les infermeres entre els anys 2010 i 2019– afectava el 75% de les infermeres que treballaven amb contractes eventuals durant els quatre anys posteriors a l’obtenció del títol. Una discontinuïtat que es perpetuava de forma significativa més enllà d’aquest període i que, el dia d’avui, es manté latent.

Malauradament, també hem de parlar de precarietat i topalls al desenvolupament professional de les infermeres. Aquest és el cas, per exemple, de les especialitats infermeres que encara no tenen la categoria professional assignada, la qual cosa dificulta la convocatòria de places i creació de borses específiques o la retribució corresponent a la titulació d’infermera especialista. O el dels sostres al lideratge i autonomia de la cura, vinculats al grup A2 o equivalent, que barren l’accés de les infermeres als alts càrrecs de planificació i gestió de les polítiques sanitàries.

És per això que el Consell d’Infermeres de Catalunya i els col·legis territorials demanem el compromís i implementació per part de l’administració i els proveïdors del sistema català de salut, de les millores professionals i laborals –justament reivindicades– que frenin la creixent desafecció que el sistema de salut mostra vers les seves infermeres. Decisions i accions de futur que han de garantir el desenvolupament de la professió infermera i la qualitat de les cures que demanda la població, per a les quals posem a disposició les corporacions professionals d’infermeres.