El diumenge 27 de desembre de 2020 ha estat un dia històric. Els mitjans de comunicació i els polítics s’han referit a aquesta jornada com el principi de la fi, el dia que començàvem a veure la llum al final del túnel, gairebé deu mesos després de l’arribada de la covid-19 al nostre país. Aquest dia s’han començat a vacunar les primeres persones a Catalunya contra el virus. La primera infermera –i la segona catalana– en rebre el vaccí ha estat Conxita Barbeta, directora de la Residència de Gent Gran de Feixa Llarga, de l’Hospitalet de Llobregat, que anima tots els professionals de la salut a seguir el seu exemple i demana molta prudència a la ciutadania per evitar contagiar-se d’una malaltia que segueix escampant-se de manera incontrolada.

Des del diumenge ha sortit a tots els mitjans per haver estat la primera infermera de Catalunya vacunada contra la covid-19. S’esperava aquesta reacció?

Jo no m’esperava la part mediàtica de tot això. Estem acostumats al nostre dia a dia, a atendre la gent, les famílies, i el diumenge va ser... No érem conscients de tot el que això implicava. Telecinco, Antena 3, la Sexta, Televisió Espanyola, ràdios... Ens n’hem sortit i ja està, ara estem més tranquils.

Com han acollit les persones que viuen a la Residència Feixa Llarga la vacunació?

Tothom content i bé. Ahir a la nit una resident va tenir unes dècimes i dos treballadors també han tingut unes dècimes. Res més. Portem ja més de 48 hores i estem bé. No ha estat diferent a altres vacunes. Jo ahir tenia el braç una mica adolorit, però avui ja el tinc bé.

S’han vacunat molts residents?

Pràcticament tots. Menys tres persones, per diversos motius. Dels 64 que tenim ara, 61 s’han vacunat. Pel que fa als treballadors, el diumenge es van vacunar els que estaven aquell dia i durant els propers dies es vacunarà la resta. Encara no en sabem el dia exacte.

Idoia Crespo vacuna Conxita Barbeta, a la residència Feixa Llarga

Hi ha infermeres que no es volen vacunar. Què els hi diria?

El personal sanitari portem deu mesos en primera línia i hem patit molt. Que els fa por la vacuna? A mi també em feia por, però té un aval científic, un aval d’investigació, previ fins i tot a l’aparició de la covid-19. La meva por cada matí és aixecar-me i pensar que puc acabar en una UCI o pitjor. Tinc companys que han patit molt, les nostres famílies han patit molt, atenem a gent... Fem-ho per nosaltres, per les nostres famílies, però també per la gent a qui atenem. Que provoca efectes secundaris? Potser sí. A mi m’ha fet una mica de mal al braç. Res més. Hem de donar exemple. És l’única porta que tenim avui en dia. Jo no vull passar-me un any més patint cada dia, aixecant-me al matí i estar pendent de si estic bé o estic malament, de com està la meva família... Si nosaltres no ens vacunem, qui ho farà? Volem que la comunitat ho faci i nosaltres que estem en contacte amb ells dia a dia no?

Com heu viscut aquests darrers mesos a la residència?

Jo fa 32 anys que soc infermera i no havia viscut mai res semblant. Vam tancar el centre el 13 de març, com tothom. Teníem un protocol, que fèiem cada any, per evitar contagiar la grip o els refredats, però, tot i així, el dia 16 de març ja vam tenir a dins els primers casos de covid. Els mesos de març i abril van ser terribles. Hi havia gent amb diarrees o amb conjuntivitis que, al cap de quatre hores començaven a saturar... El personal arribàvem a les set del matí i marxàvem a la una de la matinada tots els dies. Va arribar un moment que només van quedar quatre infermeres de deu. Doblàvem torns, canviàvem horaris... La gent es va implicar moltíssim. Em trec el barret. Per sort, no ens van fer falta EPI en cap moment, perquè, per seguretat, teníem un petit estocatge per si hi havia algun cas de SARM o alguna altra infecció. Això ens va salvar. Però no teníem proves. Les primeres ens van arribar el 16 o el 17 d’abril, quan ja portàvem un mes amb el covid.

Tot això emocionalment t’acaba destrossant. Ens ha canviat la vida. A tothom. Als que hem estat en residències ens ha canviat la manera de veure les coses. La part positiva és que ens ha servit per treballar plegats diversos col·lectius. El món residencial amb el món de la primària... Hem tingut una coordinació que feia temps que lluitàvem per tenir. Ens hem conegut tots molt. Tenim una nova manera de treballar que ha vingut per quedar-se.

Ara ja tenim la vacuna, però, fins que no s’estengui a tota la població, els casos segueixen augmentant. Com veus la situació en aquest moment? Com veus el comportament de la ciutadania?

Fa molt de respecte. La covid pot afectar qualsevol. A nivell general, la gent a qui no els ha tocat de prop ho viuen d’una altra manera. Penso que s’han relaxat les mesures i ara estem en un moment crític. No podem abaixar la guàrdia.