Quina és la situació actual de la infecció per VIH al nostre país?

Actualment, a Catalunya, hi ha unes 33 mil persones portadores del virus. Cada any hi ha noves infeccions. L’any passat vam tenir al voltant de 550 casos nous. No tenim la pandèmia controlada. Estem millor que fa uns anys, però no ho tenim bé. Aquest any hem començat amb la medicació preexposició [PrEP] i això ha sigut un guany. Més de la meitat dels nous casos són homes, que es contagien per via sexual, i el fet que a les unitats de VIH s’hagi començat a administrar també la PrEP crec que és important.

En aquests moments tenim les eines per evitar nous casos d’infecció. Tenim tractaments preexpopsició i postexposició. Tenim tractaments molt eficaços per controlar el virus. L’única cosa que ens faltaria és poder detectar la gent que és portadora i que no ho sap, que són els que realment poden transmetre el virus. Si poguéssim fer això, podríem arribar a controlar aquesta pandèmia, que va començar als anys vuitanta. S’haurien de fer tests massius a les consultes. Aquesta situació, però, és molt diferent a altres països, per exemple a l’Àfrica subsahariana, on encara mor molta gent.

El VIH és una infecció que ha passat de ser mortal a ser crònica. Les persones afectades poden tenir una bona qualitat de vida. La seva perspectiva de vida és la mateixa que una persona no portadora, cosa que fa uns anys no era així. Tot i així, encara hi ha molta feina a fer. Una de les coses que es porten pitjor és l’estigma i l’aïllament social. Per això, els dies com avui [Dia Mundial contra la Sida] són importants per fer visible aquesta infecció i per normalitzar-la.

En pocs anys, el VIH ha passat d’identificar-se amb una malaltia incurable a ser una infecció crònica. Les persones afectades i la societat han perdut la por al virus de la sida?

El fet que la gent tingui una esperança de vida normal no sé si ha fet perdre la por. Sí que és veritat que ha baixat la precaució a l’hora de tenir relacions sexuals. Tot i així, la gent a qui se’ls diagnostica el VIH tenen por per la seva vida, tenen por sobre com relacionar-se, tenen por de dir-ho. Molta gent portadora del VIH no ho viu amb normalitat.

Com ha afectat la pandèmia de la covid-19 en el contagi i en l’abordatge del VIH?

Moltes persones portadores del VIH està tenint dificultats per accedir al sistema sanitari. Els costa més poder acudir al seu metge o a la seva infermera. Amb les visites telemàtiques, no sé si disminuirà l’adherència al tractament, que és un tema a què li donem molta importància. A les infermeres també ens agrada treballar la part més emocional. Amb els tractaments, el virus el tenim controlat i les persones poden seguir fent la seva vida, però és important saber com conviuen amb el virus. La manera com vius la vida dependrà de com acceptis i com assumeixis el diagnòstic, i controlar això per telèfon és molt complicat. Nosaltres, les infermeres, valorem mol la part biopsicosocial, com van les relacions, la vida personal, les relacions sexuals... Tot això la covid ens ho ha tallat. També veurem d’aquí a un temps si es diagnostiquen més casos o si es diagnostiquen més tard, arran de la pandèmia. No s’ha demostrat que el coronavirus sigui pitjor per a les persones amb VIH.

Quines activitats dueu a terme les infermeres en una unitat de VIH?

Una de les coses que fem és donar informació en el moment del diagnòstic, que és un moment difícil. Donem suport des de tots els àmbits, informació sobre hàbits de vida saludables, formació sobre el tractament, gestionem les necessitats, monitoritzem la comorbiditat... La infecció per VIH i els tractaments poden comportar patologies associades, sobretot en persones que porten molts anys amb la infecció, diabetis, hipertensió, insuficiència renal... Això forma part de la feina que fem a les consultes, igual que el cribratge de les infeccions de transmissió sexual, Fem de tot, acompanyament en el diagnòstic, acompanyament a les famílies, promovem hàbits saludables, dietes, gestió emocional, també fem investigació, quan podem.