La infermera Cristina González és coordinadora d’Infermeria al Programa Control d’Infeccions Servei d’Epidemiologia i Avaluació del Parc Salut Mar. En aquesta entrevista, explica quins han estat els aprenentatges i els reptes que ha viscut com a infermera de control d’infeccions en la gestió de la pandèmia.
Amb un paper poc conegut, les infermeres de control d’infeccions tenen una tasca imprescindible en la gestió d’aquesta pandèmia en l’àmbit hospitalari. Són responsables de la prevenció de la infecció i la higiene hospitalària, neteja i desinfecció tant ambiental de les àrees de l’hospital com de l’utillatge d’ús hospitalari. S’encarreguen del registre de dades epidemiològiques per detectar brots o de malalties de declaració obligatòries així com dels indicadors d’infecció per al CatSalut en diferents procediments i del seguiment dels controls de bioseguretat ambiental (aigua i aire). Un paper molt important és la formació en mesures de protecció dels professionals assistencials.
Quins reptes i dificultats has viscut?
Els reptes han sigut molts. De sobte, hem hagut de crear protocols i circuits per als professionals tan ràpid com realitzar-los al mateix moment que els implementàvem i fer la informació i la formació alhora. El gran repte ha sigut, sens dubte, el temps que jugava en contra nostra. Com a dificultats, hem tingut les reaccions humanes davant d’aquesta situació: no teníem temps de reaccionar, d’entendre o reflexionar. Ningú estava preparat. No ha estat gens fàcil gestionar les nostres emocions i vivències.
Quin impacte pot tenir aquesta crisi per la infermera de control d’infeccions?
Crec que la infermera de control d’infeccions ha sigut clau als hospitals tot i que no ha estat anomenat gairebé enlloc durant aquesta crisi, ja que eren més importants altres qüestions que la prevenció i la higiene hospitalària. En aquests moments se’ns té més present, tot i que tinc companyes d’altres hospitals que no ha sigut el cas. He de dir que al Parc Salut Mar hem estat reconegudes per les companyes i les direccions, infermera i mèdica, ha sigut gratificant perquè no ho esperàvem.
Quins aprenentatges n’has extret?
Professionalment, l’aprenentatge ha sigut ple perquè hem posat en marxa tot el ventall de coneixement i experiència al nostre abast, i hem pogut reflectir tot allò que fem dia a dia de forma ràpida, clara i intensa. L’aprenentatge vital per a mi ha sigut la capacitat d’esforç i superació de les persones en aquestes situacions i els moments d’unió i força amb les companyes.
Com ha respost la professió a aquesta situació sense precedents?
La infermeria davant d’aquesta situació ha respost organitzada i planificant, com sempre. Estem habituades a funcionar així i ha sigut primordial per aquesta crisi, sobretot perquè era desbordant i el que ens faltava era temps. Crec que les infermeres hem estat a l’altura i hem donat el millor de nosaltres per la cura i seguretat dels pacients. El que també és cert és que som persones i hem patit molt, hem vist i viscut la por, l’angoixa i el bloqueig de companys.
