Júlia, una infermera interina, pateix un terrible accident el dia després de jubilar-se. Confiada que les portes del cel s’obriran per a ella es topa de front amb un Sant Pere molt més rigorós del que estimava.
L'accés a la vida eterna es ven molt car i Julia es veurà obligada a aclarir alguns dels conflictes que va viure en el seu treball, enfrontaments del dia a dia que segur no et resulten del tot insòlits. Si els nervis li ho permeten, Julia s'ajudarà d'articles del bloc «Soc infermera i emmalalteixo cada vegada que hi penso» per reforçar les seves justificacions i convèncer Sant Pere que si hi ha algun col·lectiu que mereix la clau de l'Edèn per la seva paciència és el de les infermeres.
I si et passa a tu el mateix? Vols saber com li va a la Júlia?
Accedirà al paradís o es cremarà a les calderes de Pere Botero?

Una divertida novel·la gràfica que ens acosta a les consultes de pediatria a través de les aventures d'un infermer.
Els bolquers i les cares ploroses formen part de la vida de Salva les 24 hores del dia. Aquest pare primerenc ha començat a treballar en un ambulatori com infermer de pediatria. Des del començament, no només es dona compte que la conciliació familiar és un unicorn amb ales, també descobreix els secrets dels centres de salut, i no sempre de la millor manera.
Els dubtes sobre la lactància, el debat sobre les vacunes, el sobrepès o la desesperació d'algunes «mombies» (aquelles mares-zombies que s'identifiquen a una llegua per les ulleres negres sota els ulls) portaran a la consulta un ventall de pintorescos personatges. A més, aquest jove infermer es veurà en més d'un compromís quan senti que algun dels metges infravalora els seus consells.
I com que cal sabater, sabates de paper... en la seva vida familiar també haurà de batallar amb la seva pròpia mare, a qui li costa comprendre que a un nadó no se li pot donar crema, per molt que a la filla de Salva li agradin. Encara que aquesta creuada la pot donar per perduda.

Benvingudes una vegada més al món de la infermeria amb humor. Benvingudes a l'aventura de viure en primera persona la professió més bonica del món. 
«Benvolgudes Nightingales: Ens ha tocat viure la professió més bonica del món, aquesta que ens fa donar més voltes que un embenat compressiu, aquesta que una exerceix les 24 hores, sobretot quan les teves amigues tenen el seu primer fill o quan la teva cosina vol saber si pot barrejar antibiòtics i alcohol. Us presento les meves noves aventures com a infermera eventual a Madrid.» 
De debò creies que Satu ja ho havia explicat tot? Les aventures de la nostra infermera preferida continuen. Perquè els pacients sempre truquen dues vegades, però la dona de la borsa d'ocupació solament una, i més et val estar atenta. El sèrum s'ha acabat, les bombes han deixat de xiular i a Satu li toca despertar del que havia estat el millor contracte d'estiu, o no. Perquè la vida d'una infermera dona més voltes que un embenat compressiu, i els camins de la cura mai saps per on et van a portar. Infermera Saturada es defineix com una infermera espanyola que busca fer-se un lloc en la sanitat. Comença els torns en Planta, baixa a l'UCI, puja a Prematurs i acaba en Urgències. Aquesta infermera es maneja com poques en les xarxes socials, des d'on diàriament desenes de milers de persones veuen com repassa, amb humor i desvergonyiment, l'actualitat del seu hospital i la de qualsevol hospital d'Espanya.

«El meu pare va embogir durant vint-i-dies l'estiu de 2011, després d'una operació rutinària les complicacions segueixen sent, encara avui, inexplicables. Al llarg d'aquelles tres setmanes assegurava ser Lenin i demanava que el tractessin com a tal, arribant a exigir que el seu informe clínic i les medicines que li eren subministrades portessin escrit el nom de Vladímir Ilitx Uliànov. Els metges van accedir a semblant canvi identitari, encara que van continuar cridant-li senyor R., alguna cosa que sens dubte li disgustava. Per la resta, el seu caràcter gairebé no va variar, seguia sent el mateix home aguerrit i bromista que de costum.» 
Heus aquí una novel·la modèlica per a aquest temps d'incerteses. «Modèlica» per tot el que ens revela en un temps sense revelacions ja. Però no impositiva, sinó cordial: perquè proposa diàleg. La novel·la d'un desterrat (en certa manera), d'algú que és tant d'un lloc com d'un altre. I, no menys important, la novel·la (també) d'un desclassat. El jove professor universitari i el seu pare obrer i fill i nét d'agricultors. De la Manxa a Catalunya, de l'estètica de l'arada a l'Estètica amb majúscules. Heus aquí una novel·la d'amor filial i d'amor polític. Una novel·la sobre la lluita de classes quan ja queden poques forces per a la lluita, quan aquesta ha estat capitalitzada per alguns partits i ha estat reduïda a eslògans. El pare està malalt i torna al seu lloc d'origen, el fill està «malalt» de vida i de passat, i també de desig per saber i estar, com quan era nen. I es riu d'ell mateix encara, i segueix tenint por ... però ha après a tenir-lo. És a dir, a suportar-ho. En aquestes pàgines no es menysprea l'humor ni quan es parla de la mort o la bogeria, però es fa de manera molt seriosa. Per fi, un llibre que ens fa somriure enmig de la malenconia sense negar «la possibilitat de la revolta».

El 2 de setembre de 2016, la religiosa Isa Solà conduïa pel centre de Port-au-Prince quan un home li va disparar dues vegades i va acabar brutalment amb la seva vida. Només tenia 51 anys i molts projectes per fer. Havia arribat a Haití el 2008. Portava poc més d'un any treballant en aquest empobrit país quan un sisme de set graus a l'escala de Richter es va emportar la vida de 316.000 persones. Va ser llavors quan Isa, després de sobreviure miraculosament al terratrèmol, va decidir compartir per sempre la seva vida amb aquest país.
Infermera i mestra, va crear un taller de pròtesis per atendre a centenars de persones amb membres amputats després de la catàstrofe. Convençuda que l'educació dignifica les persones, va treballar amb els haitians perquè poguessin tenir un futur millor, com ja havia fet a Guinea Equatorial, on va estar anys dedicada a l'ensenyament i a la promoció de la dona.
Barcelonina de família benestant, va sentir des de l'adolescència una ferma vocació per ajudar els més desfavorits. L'autora, que va compartir en la seva joventut experiències amb ella, ofereix en aquesta obra un emocionant repàs per la biografia d'Isa. Al llarg d'aquestes pàgines, la seva veu ressona amb força: «Espero anar-me fent, almenys, el que estimava fer, lliurant la meva vida, estimant la meva gent, servint».

Que «les infermeres tenen cura» és una cosa que tots hem sentit en algun moment. Assistir, oferir afecte i compassió i convertir-te en el factor humà indispensable que tota persona necessita durant la seva estada en un hospital és una tasca imprescindible ... I també molt dura.
Al costat de nadons nounats que superen la seva primera nit de miracle, persones amb càncer passant per quimioteràpia, persones amb problemes d’addiccions que arriben a urgències desfets; en operacions a cor obert i acompanyant els familiars en dol ... sempre hi ha una infermera o infermer. En aquest llibre Christie Watson ens porta de la mà a fer les seves rondes, a vetllar seus guàrdies i a conèixer als seus pacients.
Amb una sinceritat bella i simple aquestes històries reals ens faran riure, plorar i reflexionar sobre el que significa de veritat viure. Perquè, en els nostres moments més extrems, quan lluitem per subsistir, professionals com Christie hi són amb nosaltres, oferint-nos el seu suport i cuidant-nos, ensenyant-nos que la vida és molt més que un tractament.

Dues dones que componen a través de les seves històries un relat ple d'amor a la professió infermera però, sobretot, a les persones que atenen.
Aquest llibre no és només una novel·la. És el relat que fa visible una professió, la d'infermera. I és la història de dues dones, Marian i Marina.
La història de Marian està ambientada en l'època actual. Als seus quaranta-dos anys està totalment entregada a la seva professió, deixant-se portar per la inèrcia del dia a dia. Lluitant tot i les adversitats per funcionar de la manera més digna per a ella i per als pacients. I bregant amb la seva solitud fins que s'enamora de Rodrigo, guàrdia de seguretat de l'hospital. Sembla que per fi està vivint la vida que sempre va voler. Però Rodrigo guarda un terrible secret que farà que Marian es plantegi el seu futur i el seu amor. I haurà de decidir si realment vol agafar les regnes de la seva vida.
Marina, nascuda el 1926 i òrfena l'inici de la guerra civil espanyola, va aconseguir exercir també com a infermera des dels anys quaranta del segle passat. En aquells temps ser infermera era també difícil i algunes dones com Marina van arriscar la seva vida per aconseguir exercir la seva professió de manera noble i ser independents al nostre país, en un moment en que això era gairebé un impossible.

La novel·la discorre en una ciutat mediterrània que es precipita al mar des de les faldilles d'un complex muntanyós, Kartápolis, a mig camí entre l'àrid litoral d'Almeria i Tampico. En poc temps la manera de vida dels ciutadans de Kartápolis ha experimentat un canvi radical que afecta notablement els seus estils de vida. En aquest lloc es van a desenvolupar una sèrie de successos tan fatals com absurds en què es veuen embolicats diferents personatges que transiten una trama en què està tot relacionat amb el resultat d'un partit de tennis, l'institut psiquiàtric "Sant Simó", la corrupció rampant alimentada per l'auge d'un turisme d'alt nivell adquisitiu i l'efervescència d'un cosmopolitisme arrasador que acaba alterant la tranquil·la vida quotidiana d'una ciutat en què els canvis han arribat massa de pressa.

El 22 de juliol de 1921 arriben a Madrid les horribles notícies sobre el Desastre d'Annual, una de les batalles més sagnants a les que l'Exèrcit espanyol es va enfrontar al nord d'Àfrica. Les Dames Infermeres, joves aristòcrates formades per la reina Victòria Eugènia, abandonen les seves vides de luxe i es mobilitzen per acudir en ajuda dels milers de ferits que col·lapsen els hospitals. Laura, una d'elles, es desplaça fins allà a la recerca de respostes sobre la sobtada i inexplicable desaparició del capità d'aviació del que està enamorada. Però el que trobarà a Melilla no és el que esperava. L'amor pel seu pilot es veurà posat a prova quan atengui a un misteriós heroi amb la cara embenat que no recorda res del seu passat.

A l’hospital dels pobres transcorren la vida, l’amor i la passió per la medicina i l’art gràcies a una sèrie de personatges vinculats a l’Hospital de Sant Pau: metges, infermeres, artistes i dones pioneres que tracten de construir la seva felicitat al mateix temps que s’eleven els murs dels pavellons modernistes. Junts faran realitat el somni d’un nou hospital per els pobres de la ciutat, on la ciència i l’art es donen la mà de forma magistral.